Com Ajudar els Altres de Forma Profunda, Sincera i Efectiva

Com Ajudar els Altres de Forma Profunda, Sincera i Efectiva

català / castellano

Com ajudar els altresAvui m’agradaria parlar de com ajudar els altres de forma realment sincera i efectiva.

Últimament en parlem molt. Sentim que ajudar els altres és molt important, i fins i tot moltes persones senten que és la seva missió a la vida.

És un objectiu molt noble i bonic, sens dubte.

Encara que no és tan fàcil com sembla.

Sovint, intentant ajudar els altres succeeix just el contrari.

Som molt més poderosos del que normalment pensem, i hem d’aprendre a utilitzar bé el nostre poder per ser de veritable utilitat al món.

Avui parlarem de com fer-ho.

Com Ajudar els Altres de Veritat

Hi ha un fet molt important en la nostra vida del que a poc a poc anem prenent consciència: la nostra ment crea la realitat.

Tot el que pensem acaba manifestant-se en el món extern.

A primera vista no ho sembla, oi? Sembla que els nostres pensaments no tinguin res a veure amb el que passa al nostre voltant.

Però és només una aparença. Quan els mirem amb més detall, ens adonem que estan totalment connectats.

Hi ha un retard, això és cert. Quan pensem en alguna cosa, no es manifesta instantàniament. Però a la llarga sí que ho fa.

I és relativament fàcil comprovar-ho per un mateix. Si observes els teus pensaments en profunditat, veuràs que tenen una relació directa amb el que et passa a la vida. Potser els detalls no són exactament els mateixos, però l’essència sí. La nostra vida és un reflex dels nostres pensaments.

Tenint en compte això, podem entendre millor què passa realment quan pensem en ajudar els altres.

Imagina’t un moment que veus a una persona que sembla que està patint. I penses: pobreta, què malament ho està passant. Necessita que l’ajudin.

Quan fem això, creiem que la ajudem. Creiem que estem unint-nos a ella i alleujant una mica la seva càrrega.

Però no és així.

Els nostres pensaments tenen poder, i el que pensem tendeix a manifestar-se. Així que si pensem que algú necessita ajuda, estem contribuint a que realment en necessiti.

En general, si pensem que ens agradaria ajudar als altres, contribuïm a crear situacions on els altres necessitin ajuda.

La Millor Manera d’Ajudar els Altres

La millor manera d’ajudar els altres és molt simple: pensar que ningú necessita ajuda.

Fins i tot seria molt positiu apartar per sempre la paraula “ajuda” del nostre vocabulari mental.

Per descomptat, això no implica donar l’esquena als altres i no facilitar-los la vida tant com puguem. Podem fer totes les accions que vulguem per expressar el nostre amor per les persones que ens envolten.

Però hi ha una gran diferència entre “expressar amor” i “ajudar”, i dins de la nostra ment aquesta diferència ha d’estar sempre molt clara.

Quan pensem en una persona, hem de tenir sempre present la part divina que hi ha en ella. Sigui quina sigui la seva situació, hem de ser molt conscients de la llum immensa que hi ha al seu interior.

No és una persona desvalguda que no pot tirar endavant per si mateixa. És un àngel amb forma humana vivint una determinada experiència.

I nosaltres no l’estem ajudant. Simplement estem compartint un moment amb ella.

En realitat, sempre que algú amb aparents problemes es creua a la nostra vida, ho fa per respondre a una petició que hem fet amb els nostres pensaments. Nosaltres, de manera conscient o inconscient, hem demanat a l’univers viure l’experiència de tenir algú amb problemes al costat. I aquesta persona s’ha ofert voluntària per satisfer el nostre desig.

Qui ajuda a qui, doncs?

En realitat, ningú. Perquè nosaltres ens hem ofert voluntaris per satisfer el desig de l’altra persona de tenir algú que es preocupi per ella.

Ningú ajuda a ningú: només som persones compartint moments juntes, i donant-nos les unes a les altres l’oportunitat d’experimentar una cosa que desitjàvem experimentar.

Això no és ajudar. És una cosa molt més bonica.

És estimar.

5 pensaments a “Com Ajudar els Altres de Forma Profunda, Sincera i Efectiva”

  1. Hola Jan!! m’agradaria agraïr-te i felicitar-te per parlar d’aquesta qüestió d’aquesta manera tan planera i tan clara. Ha sigut molt clarificador i segur que també em serà molt útil!! GRÀCIES!!!!

  2. Hola Jan, llegeixo el teu article i em costa d’entendre llavors quina és la forma de fer costat a una persona malalta o en estat crític. Fins ara enviava llum però ara llegin-te no sé si és el que tu planteges.
    Moltes gràcies.

    1. La millor manera és pensar en ella com una persona capaç de tirar endavant, i no com algú que necessita ajuda. Imagina’t que està bé i que té totes les capacitats necessàries per afrontar la situació (cosa que és totalment certa).

  3. Moltes gràcies per la resposta, Jan. Aquesta persona està en coma i pel que dius quan pensem en ella hauríem de pensar algo així com “tens la fortalesa de sanar-te”, això podria ser un pensament vàlid? disculpa però costa de vegades trobar el pensament correcte, estem massa viciats. Altres dubtes que em surgeixen és que al final també hauríem d’acceptar que sanar no és curar (ja que potser en la sanació incloiriem la mort?), tant per una malaltia nostre com d’un altre ésser. Tot i que que costa perquè sembla que també condicionem amb aquest pensament, no?
    Un dia estaria bé fer una taula rodona i platicar sobre aquests temes. Una forta abraçada i moltes gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Current ye@r *