L’amor incondicional és un pas importantíssim en el nostre creixement personal.
De fet, és imprescindible per sentir-nos complets.
En el fons del nostre cor, sabem que som tots un, i la nostra ànima està buscant recuperar aquesta unitat.
La nostra ànima està buscant tornar a sentir l’amor incondicional.
Avui parlarem de com aconseguir-ho.
És un camí encara més bonic i profund del que sembla.
El Primer Pas Cap a l’Amor Incondicional
Quan pensem en “l’amor incondicional”, el primer que normalment ens ve al cap és la idea d’estimar a totes les persones: ser capaç d’expressar amor sincer per tot el món.
Aquest és, sens dubte, un pas molt important; tant per a la pau a la Terra com per a la pau al nostre interior.
A nivell profund, sabem que estem tots units, així que sempre que tenim un pensament de rebuig cap a algú, una part de la nostra ànima sent dolor. Sempre.
Així doncs, només trobarem la pau i la felicitat quan els nostres pensaments siguin d’amor cap a tothom. No hi ha alternativa possible.
Estimar tothom ens resulta difícil, però no perquè realment ho sigui. En realitat, estimar és el nostre estat natural. Només hem de recordar-ho.
Aquest és el primer gran pas.
(Per aprofundir en aquest tema, pots llegir aquests articles: “la Fórmula de la Felicitat”, “Pots Estimar Aquells que no Estimes?” i “El que les Persones que No t’Agraden Poden Fer per Tu“)
La Segona Fase de l’Amor Incondicional
Estimar tothom és el primer gran pas cap a l’amor incondicional.
Però no és l’únic. Ni tan sols és el més difícil 😉
Estimar incondicionalment vol dir estimar-lo tot. Tot, tot.
I una de les coses que més necessiten el nostre amor actualment són els instants del temps.
Si t’hi fixes, la nostra vida està feta d’instants del temps que es van succeint un darrere l’altre. En alguns instants passen coses que ens agraden i en altres no. I, normalment, menyspreem els instants que no ens agraden.
Aquesta és la base de la impaciència. Quan no ens agrada el que està succeint, volem que el temps passi més de pressa i que canviï. Diem: no m’agrada aquest instant del temps on sóc ni el que està succeint en ell. Vull un altre instant diferent i el vull ja.
Això no és amor incondicional.
El temps és un element molt important a la Terra. En part és una il·lusió, però és una il·lusió molt valuosa. Sense ell, no podríem estar vivint aquesta experiència humana.
I hem de estimar-lo. Tant el temps en si mateix, com tots els instants que conté.
Cada ésser viu de l’univers mereix ser estimat pel simple fet d’existir.
I els instants del temps també.
La Tercera Fase de l’Amor Incondicional
El primer pas és estimar totes les persones, i a tots els éssers en general.
El segon pas és estimar tots els instants del temps.
I el tercer i últim pas és estimar-te a tu mateix.
Aquesta és la gran porta que condueix a l’esplendor màxim: ser capaç d’estimar-se a un mateix de forma plena i completa.
No obstant, és important diferenciar l’amor “egoista”, aquell que ens fa creure que som més que els altres, de l’amor pur i sincer. L’amor veritable a un mateix és aquell que ens permet veure que som una part meravellosa de l’univers, igual que totes les altres, i que gràcies a nosaltres el món és un lloc més lluminós.
Aquest pas és l’últim perquè necessita els dos anteriors per poder-se completar del tot: mentre no estimem tot el que ens envolta, una part de nosaltres sentirà que no ho està fent del tot bé. Ens sentirem culpables i ens costarà molt estimar-nos plenament.
En canvi, si deixem que tot el nostre amor flueixi amb llibertat, ens convertirem en persones tan enormement lluminoses, que ens enamorarem completament de nosaltres mateixos.
Així que estima tot el que t’envolta, estima tots els instants del temps i estima’t a tu mateix. Aquest és el camí.
Hi ha persones que pensen que això és totalment impossible. Hi ha coses en aquest món massa horribles per poder estimar-les.
Però no és veritat.
És veritat que hi ha coses terribles, però no és veritat que no puguem estimar-les. La nostra llum és tan forta que, si ho permetem, pot il·luminar qualsevol cosa. Per molt fosca que sigui.
I això és el que ens fa tan increïblement meravellosos: l’amor incondicional és dins nostre.
Ho creguem o no, és dins nostre.
Només hem de deixar-lo sortir.
6 respostes a “Les Tres Fases per Arribar a l’Amor Incondicional”
Hola Jan!!
Em costa més estimar les actituds més properes que em neguitegen o no m’agraden que no pas les horribles que sé que passen al món. Hauria de ser al revés,oi?
Hi ha gent que fa coses horribles a d’altres, però desde la llunyanyia puc arribar a pensar que actuen amb sense conciència o …bè puc trobar motius per la qual cosa els fa actuar així.
Però…
Al meu costat veig actituds desagradables que fa anys que vaig disculpant i alhora em fan sentir ràbia. No puc estimar aquestes situacions…aquests espai de temps que he de viure.
Ufff
Gràcies Jan! Potser un dia serà diferent. Mai perdo l’esperança.
Una abraçada
Anna
Crec que ens passa més o menys a tots. És més fàcil acceptar una cosa que no ens agrada si la tenim lluny. Quan la tenim a prop, apareix el veritable repte. No hem de perdre l’esperança, no. Ho estem fent molt bé!
Les teves paraules per mi són d’esperanç. Ho veig però encara no puc sentir-ho automàticament. Crec q honestament necessito fer un gran canvi encara, de socarrel, per sentir sempre amor incondicional i sincer. Tinc massa creences q em fan nosa, haig de fer molta neteja i instal.lar la verdadera realitat q mica en mica se’m va revelant amb escrits com el teu Jan.
Crec que la gran marjoria ens trobem en aquest procés. Ens costa molt connectar amb el nostre amor profund, però a poc a poc ens hi anem acostant. Una abraçada!
Si parlem de coses horribles, és que n’hi ha de mooolt horribles! No sé si estimar és la paraula més adequada. Potser es pot aconseguir acceptar, acceptar que la humanitat ha de passar per camins tortuosos, l’objectiu profund dels quals no està al nostre abast saber, però estimar…
No és fàcil no… És el gran repte que tenim…