Com Demanar un Desig: Tres Simples Passos Perquè Es Compleixi de Veritat

Com Demanar un Desig: Tres Simples Passos Perquè Es Compleixi de Veritat

català / castellano

Com demanar un desigÉs possible que la idea de demanar un desig i esperar que es compleixi pugui semblar poc realista, oi? Fins fa no gaire, aquesta era una opinió bastant generalitzada entre nosaltres.

Però la veritat és que la humanitat ha canviat molt en els últims anys, i cada vegada som més els que comencem a veure que, per sorprenent que sembli, així és com funciona precisament l’univers. Si volem alguna cosa, només hem de demanar-la. I no és màgia ni res semblant, és l’essència del funcionament de la vida.

Nosaltres demanem, i l’univers dóna. En essència, és així de simple.

L’única cosa que cal tenir en compte és que, perquè tot funcioni de la millor manera per a nosaltres, hem de demanar-ho bé. Hem d’establir una bona comunicació amb l’univers perquè li arribi bé la nostra petició, i perquè la resposta que ens dóna ens arribi bé a nosaltres.

Avui volia parlar d’aquest procés per demanar un desig i que es compleixi. És molt probable que ja el coneguis i que hagis comprovat com de meravellosament bé funciona. Però val la pena parlar-ne igualment, perquè és d’aquelles coses que sovint oblidem i que va bé recordar de tant en tant.

Són només tres passos molt simples.

El Primer Pas per Demanar un Desig

El primer pas per demanar un desig és, evidentment, demanar-lo. En principi hauria de ser un pas fàcil, però a la pràctica no ho és tant. Cal tenir molt clar què demanem, a qui li ho demanem i com li ho demanem.

Què Demanem

Primer de tot, hem de definir clarament el que volem demanar. El problema és que sovint no sabem exactament què volem, oi? O pensem que volem una cosa i després resulta que no, o anem canviant d’opinió a mesura que passen els dies.

Per demanar un desig i que es compleixi és molt important tenir molt clar què volem i mantenir-nos ferms durant un temps. Per aquest motiu, val la pena prendre’s un temps per decidir-ho bé abans de demanar-ho. Fixar-nos bé en el que sentim i en el que volem a un nivell profund.

Què és el que realment sents? Què és el que realment vols?

A Qui Li Ho Demanem

Un cop ja sabem el que volem, el següent pas és dirigir-nos a qui té la capacitat de donar-nos-ho: l’Univers.

És important ser molt conscient en tot moment de amb qui estem parlant. No li estem demanant res a cap persona en particular, li estem demanant una cosa directament a l’univers.

Aquest pas és important, perquè sovint creiem que determinades persones han de fer determinades coses perquè el nostre desig es faci realitat. I no és així. Nosaltres demanem a l’univers, i és l’univers qui decidirà com ens fa arribar el que hem demanat i quines persones intervenen en el procés.

Com Li Ho Demanem

En tercer lloc, en el moment de verbalitzar la petició, el millor és fer-ho en un to natural. No suplicar res, ni tampoc exigir res. Simplement informar a l’univers del que volem, amb humilitat i amor. Univers, desitjo tal cosa. M’agradaria molt que m’ho proporcionessis, i que el procés per aconseguir-ho sigui agradable i interessant per a mi. Ja està.

L’última part de la petició (demanar que el procés sigui agradable) no és obligatòria, però és molt recomanable. Moltes vegades, l’univers ha de reestructurar la nostra vida per donar-nos el que volem, i de vegades el procés pot ser una mica incòmode.

Si no diem res, l’univers normalment agafa el camí més directe, sense tenir gaire en compte els sotracs que pugui tenir. Així que si volem un viatge més plàcid, és millor dir-li-ho clarament. Això no garanteix que no hi hagi dificultats (de vegades són inevitables), però les minimitza una mica.

El Segon Pas: Escoltar en Silenci i amb Confiança

Un cop ja hem demanat el nostre desig, el següent pas és esperar una resposta.

Aquest és segurament el pas més difícil, perquè cal escoltar atentament, i no estem acostumats a fer-ho. Estem molt més habituats a parlar i a exposar les nostres queixes i opinions que a escoltar.

I en aquest pas cal escoltar.

No hem de recordar-li a l’univers cada dos per tres el que li hem demanat, ni lamentar-nos perquè triga més del que ens agradaria. Si estem parlant, vol dir que no estem escoltant. És molt difícil parlar i escoltar bé alhora.

Així que simplement escolta.

En silenci.

Durant el temps que faci falta.

Que poden ser dies, mesos o fins i tot anys.

Saps una cosa? Encara que de vegades costi de creure, l’univers desitja que tinguis el que vols. De fet, no hi ha res que desitgi més al món. Ell vol veure’t feliç i donar-te tot el que vulguis.

En sentir això, és possible que pensis: si això és veritat, per què no ens ho dóna de forma ràpida i directa? Si li demano diners, per què no em cauen de cel a l’instant? Si li demano una feina, per què no em truquen de seguida per oferir-me’n una? Si li demano amor, per què no trobo parella l’endemà mateix passejant per un parc? Se suposa que l’Univers hauria de poder fer aquestes coses, per què no les fa?

Per entendre la resposta, cal tenir en compte que l’univers té una visió molt més àmplia que nosaltres. Ell sap molt millor que nosaltres el que realment ens convé, i ho sap amb un nivell de profunditat que nosaltres ni tan sols som capaços d’imaginar.

Aquest és el motiu pel qual la resposta no sempre arriba de la manera que ens agradaria, ni amb la velocitat que ens agradaria.

I per això és tan important la fe. Aquesta és una paraula bastant desprestigiada actualment, però en realitat és molt poderosa. Tenir fe significa confiar en la vida. Significa estar obert a totes les coses bones que ens puguin passar. La fe és clau per poder avançar.

La petició ja està feta, i en qualsevol moment pot arribar la resposta.

Només si estem atents podrem sentir-la.

L’Últim Pas: Actuar

Si demanem un desig a l’univers i esperem atentament una resposta, la resposta arriba. Sempre. Triga més o menys, però sempre arriba.

I quan arriba, cal actuar en conseqüència.

A vegades, la resposta que rebem és el desig tal i com l’havíem demanat. Potser demanem més diners i ens toca la loteria, per exemple. Però la majoria de les vegades no és així. El que normalment passa és que rebem una intuïció: “ves a tal lloc”, “fes tal cosa”, “truca a tal persona”.

Quan això succeeix, durant uns breus segons ho veiem tot molt clar. Sentim que l’univers ha respost i que el que desitgem està venint. Només hem de seguir les indicacions.

Però llavors la ment s’hi fica pel mig, amb la seva llista habitual de dubtes i queixes: potser ens ho hem imaginat, ves a saber si la intuïció era correcta o no, per què l’univers no posa les coses més fàcils, etc.

Quan això succeeixi, cal recordar la nostra reacció inicial: el que vam sentir en un primer moment quan va arribar la intuïció.

L’univers estava responent, i en el fons ho sabem.

També sabem de manera intuïtiva que aquesta intuïció no té perquè portar-nos directament al nostre desig. Potser és només el primer pas. Potser després ve un segon pas i després un tercer. Però això ja ho veurem un cop haguem començat a caminar.

El més important és que ja tenim una primera indicació. A partir d’aquí depèn de nosaltres anar a buscar el nostre regal.

Un pensament a “Com Demanar un Desig: Tres Simples Passos Perquè Es Compleixi de Veritat”

  1. Jo tinc costum de demanar el que desitjo, i acte seguit dono les gràcies, entenent que l’univers ja m’ha escoltat i el desig que vull ja està en camí, o fins i tot les gràcies perquè ja em veig amb el desig aconseguit i l’alegria que sento. He llegit forces coses sobre el poder de la gratitud. L’univers respon molt bé a l’agraïment. A mi em funciona. En la vida, en la relació amb els altres, quan agraeixes pel davant és molt difícil que et neguin el que demanes, és com si automàticament s’obrís una porta.

    El que no veig clar és que s’hagi de demanar només una vegada i esperar. Hi ha coses que no són de solució immediata, i al passar el temps no saps si allò triga perquè “s’està coent”, o perquè no vas connectar bé amb l’univers a l’hora de demanar-ho… Si ho repeteixo tot sovint em faig “pesada”? Jo ho faig perquè crec que un desig necessita aquesta constància per mantenir-lo viu i vigent, i així el meu pensament es manté positiu cap al que vull.

    Ja veus Jan, dubtes que tinc. Gràcies per escoltar-me.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Current ye@r *