Com Controlar el Temps i Fer que Passi Més Lentament

Com Controlar el Temps i Fer que Passi Més Lentament

català / castellano

Controlar el tempsT’imagines poder controlar el temps a voluntat i fer que passi més a poc a poc sempre que vulguis?

Imagina’t que són les sis de la tarda i que has de fer una determinada tasca a la feina. Necessites unes dues hores, així que calcules que acabaràs cap a les vuit. Uns amics havien quedat per fer un cafè a les set, i et venia de gust anar-hi, però no tindràs temps. Una pena.

Et sona alguna situació com aquesta? No té perquè ser exactament igual, però segur que hi moltes coses que t’agradaria fer, però que simplement no hi caben en les 24 hores que té el dia.

Ara bé, imagina’t que pots controlar el temps i fer que passi més a poc a poc. Et poses a fer la tasca en qüestió i quan acabes mires el rellotge: són les 18:30. Tu tens la sensació d’haver estar dues hores treballant, però mentre ho feies el temps s’ha alentit, i en realitat només ha passat mitja hora. Així que tens temps de sobres per anar a veure els teus amics.

Sembla un fet totalment impossible, oi? Doncs diversos estudis apunten que es pot fer.

Com Controlar el Temps

Aquesta idea de controlar el temps l’he tret d’un llibre que estic llegint ara mateix: “Creando el tiempo”. L’autor és Steve Taylor, un professor de la Universitat de Manchester que s’ha dedicat a estudiar profundament com percebem el temps i com ens afecta.

Al principi del llibre, el professor Taylor parla de com quan som petits tenim la sensació que el temps passa més a poc a poc, i com a mesura que ens fem grans passa més ràpid. I també parla de com canvia la percepció del temps segons el nostre estat mental: concentrats, distrets, avorrits, etc.

Fins aquí, tot normal. Són coses que tots sabem. Però en un determinat moment del llibre, comença a explicar casos en els quals no és que tinguem la sensació que el temps va més lentament, sinó que realment s’alenteix. I això ja és més interessant.

Resulta que hi ha molts casos ben documentats en els quals s’agafa un grup de persones voluntàries i se les hipnotitza. Després se’ls proposa una tasca per a la qual necessiten una hora com a mínim per fer-la, donant-los només un minut de temps. I la fan. Quan surten de l’estat d’hipnosi, les persones expliquen que elles tenien la sensació que havien passat una o dues hores. És a dir, havien concentrat una hora o més en un minut.

Potser sóc una mica crèdul, però sempre que llegeixo coses com aquestes m’emociono. Penso: quina passada! Suposo que es deu al fet que crec que tot, absolutament tot, és possible. Així que si algú em diu que es pot controlar el temps, el primer que penso és: doncs clar que sí.

Però això no vol dir que m’ho cregui cegament. Més a aviat, el que penso és que ho haig de provar per comprovar-ho per mi mateix. I això és el que estic intentant fer. I de moment he fet un petit experiment que m’ha semblat molt interessant.

Un Petit Experiment per Controlar el Temps

Resulta que a mi m’agrada molt fer esport, però com tothom, tinc poc temps per fer-ne. Així que, quan vaig sentir la possibilitat de controlar el temps vaig pensar: i si faig que el temps passi més lentament mentre sóc al gimnàs? Així acabaria més d’hora i després tindria més temps per fer altres coses. Seria genial, vaja.

I el que vaig fer va ser el següent: quan ja era al gimnàs, vaig mirar l’hora. Eren les 15:20h. Normalment hi estic unes dues hores, així que en un cas normal, acabaria cap a les 17:20h. Però jo hem vaig proposar acabar a les 16:20h, una hora abans –intentar fer-ho en un minut com a l’experiment de l’hipnosi em semblava massa per començar. Vaig imaginar-me tots els exercicis que faria, i els vaig fer cabre en una hora. Vaig concentrar-me mentalment per convèncer-me que a les 16:20h hauria acabat.

Després vaig començar a fer els exercicis. No me’n vaig saltar cap, i vaig intentar no córrer més (això seria trampa). Durant tota l’estona, vaig intentar estar molt centrat, com si fes una meditació molt llarga, i sent molt conscient que estava intentant introduir dues hores en una.

En cap moment vaig mirar el rellotge, perquè no volia que això m’influís. Vaig anar fent, i quan vaig acabar vaig mirar l’hora. Saps quina hora era? Les 16:19h. I just un parell de segons després va passa a marcar les 16:20h. Exactament les 16:20h.

Conclusions de l’Experiment

La pregunta és: realment el temps es va alentir, o simplement vaig anar més ràpid?

Jo crec que, en part, vaig anar més ràpid. Els exercicis els vaig fer a la mateixa velocitat de sempre, però com que estava més concentrat, crec que els petits descansos entre exercicis es van reduir. Però no sé quant es van reduir. Tant com per reduir el temps total a la meitat? Jo diria que no, però no ho sé del cert. Hauré de seguir investigant.

Però, independentment d’això, crec que aquest experiment té dues conclusions molt interessants. La primera és que, passés el que passés, vaig guanyar una hora. Vaig anar al gimnàs com sempre, i vaig fer el mateix de sempre, però era fora una hora abans. Vaig tenir una hora més per fer altres coses que volia fer.

I la segona és que vaig acaba exactament a l’hora que havia visualitzat mentalment: les 16:20h. No vaig acabar a les 16:15h ni a les 16:25h, sinó a l’hora exacta que havia planificat. I sense mirar el rellotge en cap moment. Això diu molt del poder de la ment.

 

Seguiré investigant sobre com controlar el temps, i si descobreixo res més t’ho explicaré. Però de moment, segur que torno a provar això de visualitzar el que vull fer en un determinat període de temps. Sigui el temps el que s’alenteix, o sigui jo el que va més ràpid, la veritat és que funciona.

photo credit: Βethan via photopin cc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Current ye@r *