El Big Bang, l’Origen de l’Univers i una Cosa Molt Curiosa Anomenada Entropia

El Big Bang, l’Origen de l’Univers i una Cosa Molt Curiosa Anomenada Entropia

català / castellano

El big bang i l'origen de l'universAvui m’agradaria parlar de l’origen de l’univers.

Parlarem del Big Bang i de com va començar tot, i també d’una cosa molt curiosa anomenada “entropia”. I ho analitzarem tot tant des d’un punt de vista científic com espiritual.

Actualment, la ciència i l’espiritualitat se solen considerar dues disciplines molt distanciades, però en realitat estan molt més a prop del que sembla.

I quan les unim, apareixen coses meravelloses.

El Big Bang i l’Origen de l’Univers

Tots hem sentit parlar de la teoria del Big Bang.

És la teoria científica més acceptada actualment sobre l’origen de l’univers, i diu que l’univers va sorgir d’un punt (els científics l’anomenen “singularitat”). En els seus orígens, tot l’univers estava condensat en un únic punt, i des d’allà es va anar expandint.

La gran pregunta és: i què és exactament aquest punt? Com és aquest punt d’on va sorgir l’univers?

La ciència encara no té la resposta definitiva a aquesta pregunta, però sí que ha descobert algunes coses molt interessants.

I per entendre-les necessitem utilitzar un concepte molt habitual en àmbits científics, però bastant desconegut per a la resta de persones: l’entropia.

Què És l’Entropia

L’entropia és una mesura del desordre d’una cosa. Si diem que una cosa té l’entropia alta, vol dir que està molt desordenada. D’altra banda, si la seva entropia és baixa, vol dir que està ordenada.

Per exemple, una habitació típica d’adolescent té una entropia alta, perquè moltes de les coses de l’habitació solen estan escampades sense un ordre ben definit. En canvi, una habitació d’una persona madura acostuma a tenir una entropia baixa, ja que cada cosa sol estar ben ordenada al seu calaix.

I per què és important aquest concepte per entendre com funciona l’univers? Doncs perquè els científics han vist que, a mesura que passa el temps, l’entropia tendeix a créixer.

És a dir, l’Univers tendeix a desordenar-se amb el temps.

Un exemple que acostuma a posar-se per il·lustrar-ho és el d’un cafè amb llet. Imagina’t que tens una tassa que conté cafè i una altra que conté llet. En aquest cas, el sistema està bastant ordenat, perquè la llet es troba en un lloc i el cafè en un altre.

Però en realitat la llet i el cafè no volen estar ordenats cadascun a la seva tassa. Volen unir-se i barrejar-se. Volen desordenar-se.

La prova és que si aboquem la llet al cafè, no es quedarà la llet a un costat i el cafè a un altre, sinó que s’aniran barrejant a poc a poc. I per poc que els remenem amb una cullera, quedaran totalment barrejats. I llavors serà molt difícil separar-los.

Aquesta llei de l’Univers es coneix com el Segon Principi de la Termodinàmica, i és per a molts científics la llei més fiable de l’univers.

L’Univers tendeix al desordre.

(Si dit així et sona malament, no et preocupis. De seguida explicarem què significa això en realitat.)

Per Què És Important l’Entropia per Entendre l’Origen de l’Univers

Tal i com explica el físic Sean Carroll al seu llibre “Desde la eternidad hasta hoy”, l’entropia és important perquè ens dóna molta informació sobre el Big Bang i l’origen de l’univers.

La Segona Llei de la Termodinàmica ens diu que el desordre de l’univers tendeix a augmentar amb el temps.

Si ho mirem a l’inrevés, això significa que en el passat l’univers estava més ordenat que ara. I com més retrocedim en el temps, més ordenat estarà.

Conclusió: en el moment del Big Bang, l’ordre de l’Univers era màxim. En el seu inici, l’Univers estava més ordenat del que ha estat mai.

El Big Bang és un punt on tot estava molt ordenat.

La Unió de la Ciència i l’Espiritualitat

Fins ara hem parlat bàsicament de ciència. Hi ha un consens bastant ampli a la comunitat científica respecte al que hem explicat fins aquí (tot i així, cal recordar que la ciència no és una cosa absoluta, i que no tots els científics pensen el mateix).

Ara, en canvi, parlarem d’espiritualitat.

Oficialment canviarem totalment d’àmbit, però veuràs que en realitat parlarem del mateix i direm exactament el mateix. Simplement canviarem unes paraules per unes altres.

I només canviant algunes paraules, s’obre un món molt diferent.

Dèiem que la Segona Llei de la Termodinàmica afirma que l’univers tendeix al desordre. Però també podríem dir el mateix d’una altra manera: les coses de l’univers tendeixen a barrejar-se. Tendeixen a unir-se.

Tendeixen a voler estar juntes.

Quina paraula faries servir per parlar d’una força que fa que les coses vulguin estar juntes?

És una paraula que mai he vist en un escrit científic, però que en realitat és la força que ho explica tot. No és estrany que hi hagi misteris que la ciència no aconsegueix resoldre. Està deixant de banda la força més important de totes.

Saps a quina paraula em refereixo, oi?

D’altra banda, dèiem també que l’origen de l’univers és un punt on tot estava molt ordenat.

Aquí cal tenir en compte que l’ordre és sinònim d’intel·ligència, perquè cal intel·ligència per ordenar les coses. Així que tenim un punt únic, una font original, d’on tot va sorgir. I és molt intel·ligent.

Una font creadora intel·ligent.

Quina paraula faries servir per parlar d’una cosa així?

A diferència del cas anterior, aquesta paraula sí que l’he vist moltes vegades en escrits científics. Fins i tot en llibres de científics molt prestigiosos. Fins i tot en el títol de llibres de científics molt prestigiosos.

Intenten evitar-ho, però no poden 😉

Per molt que a vegades juguem a ser éssers totalment racionals, en el fons sabem què som i d’on venim.

També saps a què em refereixo, oi?

6 pensaments a “El Big Bang, l’Origen de l’Univers i una Cosa Molt Curiosa Anomenada Entropia”

  1. Siiii, ho sabem tots. Es l,amor la força de totes les coses. Gràcies Jan, per els teus missatges és un plaer llegir-te . Ets un enviat per ajudar-nos, ens dius què estimem més què alimemten el nostre cor, ens parles de la ment i els sentiments i ara de l,univers. Ets un esser maravellós. Una abraçada

  2. Tot sona millor quan passa per tu Jan. Una mica cursi aquesta meva frase jejeje, pero ho sento aixi. Ho fas facil i entenedor, proper. Entra directa sense passar per cap sedaç. Bravo !

  3. L’ encert de’n Jan és que no diu cap nom perquè els conceptes grans minven quan els pronuncies. Ni jo mateixa dins del meu cap goso dir Amor, Deu…perquè tot pensat se’ m fa petit! Puc representar-me la Unitat, o una Llum blanca suma de totes les llums…. Puc sentir… Puc actuar. Quan dic, quan diem, comencen les mesures i els malentesos.

    1. És veritat Àngela, hi ha coses tan grans, que quan intentem posar-hi paraules, semblen més petites. Les paraules són una eina molt útil, però mai poden captar l’essència veritable de les coses. Estic segur que algun dia sabrem comunicar-nos sense paraules. Serà molt més entenedor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Current ye@r *