El Funcionament de La Ment i els Sentiments i la Profunda Relació que els Uneix

El Funcionament de La Ment i els Sentiments i la Profunda Relació que els Uneix

català / castellano

el funcionament de la ment i els sentimentsFa unes setmanes vaig publicar una sèrie d’articles sobre el funcionament de la ment i els sentiments i el paper que tenen en la nostra vida.

Per completar-ho, però, encara falta parlar de com es relacionen aquestes dues forces entre elles. Les hem estudiat per separat, però sense mirar en detall com interactuen.

I això és el que et proposo avui: estudiar amb lupa el procés que relaciona la ment i els sentiments. És un procés molt bonic i molt important que manté la vida en moviment.

El Funcionament de la Ment i els Sentiments

La funció conjunta de la ment i els sentiments és molt simple: junts, són el motor que manté la vida en marxa.

Si t’hi fixes, veuràs que qualsevol motor que genera moviment té, com a mínim, dues forces oposades. Els motors dels cotxes, per exemple, es basen en un grup de pistons que es mouen amunt i avall alternativament. Si els pistons només es moguessin en una direcció, el motor no podria funcionar. Quan caminem, o quan anem amb bicicleta, passa el mateix: les nostres cames es mouen alternativament amunt i avall, i això ens permet avançar.

Qualsevol motor necessita un mínim de dues forces oposades per poder funcionar. I en el cas de la vida, aquestes dues forces són la ment i els sentiments. Si ho comparem amb un motor de cotxe, els sentiments serien la força que fa pujar els pistons i la ment la que els fa baixar.

La ment, per un costat, és l’encarregada de crear la realitat (si vols aprofundir sobre aquest tema, pots llegir aquest article). Això fa que sigui una força expansiva perquè, quan creem amb la nostra ment, fem que el que tenim en el nostre interior es manifesti.

Els sentiments, en canvi, són una força que es contrau, perquè recullen informació de l’exterior i l’avaluen (més informació sobre què són els sentiments aquí). Els sentiments veuen el que crea la ment, i decideixen si els agrada o no. Si els agrada, creen un sentiment “positiu”, i si no, creen un sentiment “negatiu”. És a dir, ens sentim bé o malament en funció del que estem creant amb la nostra ment.

Aquestes dues forces s’alimenten mútuament, de tal manera que la ment impulsa els sentiments i els sentiments impulsen la ment. Quan tenim un pensament, es genera un sentiment com a resposta que indica si aquest pensament ens agrada o no; i quan tenim un sentiment, la ment genera un nou pensament que ressona amb ell. I el cicle es va repetint constantment: els pensaments fan que es generin sentiments com a resposta, i els sentiments fan que la ment generi nous pensaments. Així:el funcionament de la ment i els sentiments 1El punt (1) de la figura marca el punt on un determinat pensament fa que es generi un nou sentiment, i el punt (2) és el punt on un sentiment impulsa la creació d’un nou pensament.

La millor manera d’entendre-ho bé es comprovar-ho un mateix. Pots fer-ho ara, si vols. Simplement crea un pensament qualsevol, i veuràs com de seguida apareix dins teu un sentiment com a resposta. Aquest sentiment sempre estarà directament relacionat amb el que hagis pensat. Si penses en alguna positiva per a tu, el sentiment serà positiu, i viceversa.

Si vols, pots fer proves amb diferents pensaments per veure com canvien els teus sentiments en funció del que estàs pensant.

El teu estat d’ànim depèn sempre del que estàs pensant; és a dir, del que estàs creant en la teva vida.

(Pot ser que en algun moment tinguis la sensació que el que sents no s’ajusta exactament al que estàs pensant. Potser estàs pensant en algun cosa positiva, per exemple, però et sents malament. Aquests casos es deuen al fet que, a part dels pensaments conscients, també n’hi ha d’inconscients. Si et passa, fixa’t bé que, encara que a nivell conscient estiguis pensant en positiu, en algun lloc enterrat hi ha pensaments negatius; per això et sents malament.

El tema del subconscient el deixarem per un altre dia per no complicar-ho més del compte. Però això no canvia el funcionament bàsic de la relació entre la ment i els sentiments. El nostre estat anímic sempre depèn del que estem pensant. L’únic que hem de tenir present és que alguns dels pensaments poden estar a nivell subconscient.)

Per altra banda, els sentiments que tenim en cada moment impulsen la ment a crear pensaments relacionats amb ells, com es veu al punt (2) de la figura. Per aquesta raó, en funció de com et sentis, et serà més fàcil o més difícil crear un determinat tipus de pensaments. Si et sents malament, et costarà molt tenir pensaments positius, perquè els sentiments estaran empenyent en direcció contraria; en canvi, els pensaments negatius apareixeran dins del teu cap amb molta facilitat. I viceversa.

Qui Controla la Ment

L’explicació anterior mostra com es relacionen la ment i els sentiments de forma general, però si t’hi fixes bé, falta un element molt important: tu. En el dibuix anterior hi surten els teus pensaments i els teus sentiments, però no hi surts tu.

De seguida ho completarem, però en part ja ens va bé haver-te deixat de banda per un moment, perquè això ens mostra el que passa quan no hi ha ningú guiant els passos de la teva ment. Si tu no decideixes conscientment què vols pensar, passa el que mostra la figura anterior: el que estàs sentint impulsa la creació de nous pensaments similars que, al seu torn, impulsen la creació de sentiments similars. És a dir, entres en un bucle de repetició.

Segur que això ho has viscut moltes vegades. Per exemple, estàs tenint un mal dia i et sents malament. Llavors comences a tenir pensaments negatius: tal persona m’ha fet tal cosa, haig d’anar a fer no sé què i no em ve de gust, la meva vida és un desastre, etc. Aquests pensaments fan que et continuïs sentint malament, i això genera pensaments similars que fan que la situació es mantingui.

Afortunadament, això ho podem canviar. Si no fos així, la vida seria una simple roda repetitiva. I aquí és on entres tu, perquè tu tens la capacitat de decidir lliurement què vols pensar. Tens la capacitat de trencar la roda i, independentment del que estiguis sentint o el que estiguis veient al teu voltant, crear el pensament que tu vulguis. Així:el funcionament de la ment i els sentiments 2Això també ho pots comprovar en tu mateix. Si t’hi fixes, veuràs que tu ets el punt central de la teva vida. Des d’aquest punt, veus els teus sentiments i els teus pensaments com es van movent. Veus com en funció del que penses es generen sentiments dins teu, i també com, en funció del que sents, apareixen nous pensaments.

Si tu, des del teu centre, no fas res, la roda dels sentiments i pensaments es mourà com hem explicat abans: es van generant pensaments i sentiments similars de forma contínua. Però en qualsevol moment tu pots agafar les regnes d’aquesta roda i generar el pensament que tu vulguis.

Fixa’t, però, que no pots triar què vols sentir directament. L’únic que pots triar és què vols pensar, i en funció d’això sentiràs una cosa o una altra.el funcionament de la ment i els sentiments 3La clau per controlar la teva vida, doncs, es troba en el punt (2). El punt (1) és automàtic i es produeix sempre: els sentiments sempre són una resposta directa del que estem pensant.

El punt (2), en canvi, sí que es troba sota el nostre control. I és aquí on hem de centrar els nostres esforços.

Per aquesta raó, en alguns dels darrers articles et vaig proposar alguns exercicis per controlar millor la nostra ment. Però tot i que aquests exercicis són molt poderosos, necessitem més. Necessitem entendre el funcionament exacte de la ment i controlar-lo a la perfecció. La nostra vida en depèn completament.

En continuarem parlant, d’acord?

 

4 pensaments a “El Funcionament de La Ment i els Sentiments i la Profunda Relació que els Uneix”

    1. Hola,

      Doncs és una pregunta profunda. Si t’hi has fixat, en un moment de l’article comento que a banda dels pensaments conscients, tenim pensaments inconscients. Doncs el karma entraria aquí: són estructures de pensaments que tenim a nivell inconscient.

      Una abraçada,
      Jan

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Current ye@r *