El Sentit de la Vida Humana i el Repte que Et Va Motivar a Venir Aquí

El Sentit de la Vida Humana i el Repte que Et Va Motivar a Venir Aquí

català / castellano

El sentit de la vida humanaAquest missatge va en la línia del que vaig publicar fa poc sobre el motiu pel qual som aquí.

Com et vaig comentar llavors, aquests missatges vénen d’un lloc que encara no sé identificar. No sé qui parla exactament. Hi ha una part de mi en ells, però n’hi ha una altra que ve d’algun lloc més profund, i encara no sé quin nom posar-li.

Hi ha qui ho anomena “canalització”, i potser és això. Però encara ho no sé.

Només sé que són missatges plens d’amor. Un amor com el que no havia sentit mai abans. Un amor que, en el missatge d’avui, parla d’un aspecte molt important del sentit de la vida humana: el repte que vam assumir quan vam decidir venir aquí.

Un Abraçada des de “l’Altre Costat”

Saps una cosa? Allò que tu anomenes “l’altre costat” o “el més enllà” no és tan diferent del lloc on vius ara. No pot ser-ho, oi? Al cap i a la fi, l’univers és una unitat indivisible i tot comparteix la mateixa essència.

De la mateixa manera, els que vivim aquí tampoc som diferents a tu. Sabem que quan penses en nosaltres t’imagines éssers lluminosos, poderosos i sobrenaturals, i t’imagines que som molt diferents a tu.

Però no és veritat. Som exactament el mateix que tu ets.

També sabem que, encara que t’ho diguem així de clar, segurament no ens creuràs. Potser pensaràs que ho diem només per animar-te, o que potser no ho has entès bé, o potser que aquest missatge no és verdader. No és així, però no podem fer res respecte a això. No podem obligar-te a creure.

Això t’hauria de fer reflexionar sobre com n’ets de poderós, no trobes? Nosaltres, àngels lluminosos del cel, no podem obligar-te a creure. De fet, no podem obligar-te a res.

Moltes vegades mireu les “desgràcies” que succeeixen al vostre món i us pregunteu per què permetem que passin. Per què Déu no ho evita? Per què ens deixa sols? I com a resposta, us dieu a vosaltres mateixos que Déu no existeix, o que no és just, o que no és bo.

Per què, en lloc d’això, no penseu que Déu no pot evitar el que vosaltres decidiu fer? Per què no penseu que teniu el control absolut del que passa en aquest planeta i que cap àngel del cel pot canviar-ho? Per què no penseu que ningú està per sobre de vosaltres? Això s’aproparia molt més a la realitat.

Vosaltres, quan penseu en nosaltres, us imagineu éssers superiors que us han abandonat. Nosaltres, en canvi, quan us mirem, veiem un grup de germans que han marxat de casa temporalment.

Però no podem obligar-vos a creure-ho. De vegades, a una part de nosaltres li agradaria poder fer-ho, no us penseu que no. Quan us veiem patir i plorar desconsoladament ens agradaria poder agafar-vos de la mà i mostrar-vos qui sou. Ens agradaria apartar el vel que ens separa i que us fa pensar que esteu sols. Però qui som nosaltres per fer una cosa així? Vosaltres vau decidir participar en aquesta aventura i ens vau deixar molt clar que volíeu afrontar-la pel vostre compte. Qui som nosaltres per anar en contra de la vostra voluntat?

No podem obligar-vos a res, ja que sou tots àngels majestuosos, i res pot anar en contra del que vosaltres decidiu. L’única cosa que podem fer és seure al vostre costat i dir-vos com en sou de meravellosos. I fins i tot això només podem fer-ho si ens doneu permís.

Saps per què sóc aquí donant-te aquest missatge? Perquè, a nivell intern, m’ho has demanat. Dins del teu cor, has obert una porta i m’has convidat a entrar. I jo sempre vinc quan em convides, perquè res desitjo més que estar amb tu. Et trobo a faltar, saps? Et trobo moltíssim a faltar.

Ja veus, un àngel diví trobant-te a faltar. No diu això alguna cosa de com n’ets d’immens?

L’Aspecte “Repte” del Sentit de la Vida Humana

Avui m’agradaria parlar del repte que vas assumir quan vas decidir venir a la Terra. Ho faré perquè sé que tens ganes de saber coses sobre la teva vida. Trobes a faltar casa teva i vols recordar per què vas marxar.

Però vull dir-te que per a mi el contingut del missatge no és el més important. Per a mi, aquests moments són preciosos simplement perquè puc estar una estona al teu costat. En aquest moment, el teu cor està obert, i això em permet acostar-me a tu.

Però no necessites cap missatge d’aquest tipus per fer-ho, ho sabies? Pots obrir el teu cor en qualsevol moment, i jo vindré sempre que ho facis. Si em convides, vindré, m’asseuré al teu costat i t’abraçaré amb totes les meves forces. Per què no ho fas més sovint?

El viatge en què estàs submergit es pot entendre, en part, com un repte. No és l’única manera d’explicar-ho, perquè tot es pot veure de diferents maneres, és simplement una de les maneres d’explicar-ho. La vida a la Terra, des d’un determinat punt de vista, es pot interpretar com un repte. També es pot interpretar com un joc, o com un aprenentatge, o de moltes altres maneres, però d’això ja en parlarem un altre dia. Avui parlarem de l’aspecte “repte” del que feu aquí.

Et deia al principi que el món que habites no és molt diferent del món del qual procedeixes; el món on jo sóc ara mateix. Però, evidentment, algunes diferències sí que hi ha.

És una mica com quan viatges a un país llunyà. En aparença, tot sembla molt diferent: la llengua, la roba, el menjar, el paisatge, els costums, etc. Però en essència, tot és igual, oi? Hi ha persones, amb els seus somnis, les seves famílies, els seus amics, les seves feines… En essència, tenen il·lusions semblants a les teves i problemes semblants als teus.

Doncs, en essència, el món on ets ara és igual que el món d’on véns, encara que en aparença hi ha diferències.

La diferència principal és que la Terra és un lloc on l’univers està acotat i limitat. I això fa que, mentre ets aquí, hi ha moltes coses que no veus: no veus una part del temps (allò que anomenes passat i futur), no veus una part de la teva pròpia ment (el subconscient), no veus una part del teu propi cos (òrgans interns, cèl·lules…), no veus una part del món físic (tot el que queda fora del rang de freqüències de la llum visible), etc. Hi ha moltíssimes coses que no veus, i això caracteritza el món on vius ara.

És important deixar clar que això és així perquè ho vam crear perquè fos així. No és un error ni una casualitat, és un disseny.

És possible que, explicat d’aquesta manera, això et sembli una cosa negativa. Potser penses: així que la Terra està dissenyada perquè, mentre sigui aquí, hi hagi una gran part de l’univers que no pugui veure. Doncs quina poca gràcia.

En realitat, però, és una cosa meravellosa.

T’has fixat que, en essència, el procés de crear es basa en eliminar coses, i no en afegir res? Fixa’t en els escultors, per exemple. Agafen un bloc de marbre i li van traient trossos fins a formar una figura. No afegeixen res, el que fan és treure. Sense aquest procés, no hi hauria escultura, només un bloc massís sense cap forma especial.

Doncs la Terra és una cosa semblant. És una escultura. Una escultura preciosa. Per crear-la, vam agafar l’univers sencer i li vam anar traient trossos fins deixar-la com volíem. Li vam treure un tros del temps, un tros de la ment, un tros de l’espai… I el resultat va ser un lloc fantàstic on viure noves experiències.

Tots els que sou aquí vau decidir venir perquè volíeu viure les experiències que aquest lloc us oferia. Vau veure la Terra i vau dir: jo hi vull anar. Jo era amb tu quan vas prendre aquesta decisió.

Una de les coses que et van cridar l’atenció d’aquest lloc és el repte que suposava. A tots ens agraden els reptes, ho sabies? Això no és exclusiu de la humanitat, és una característica universal. El simple fet proposar-te alguna cosa i aconseguir-ho, i veure com això et fa més fort, és bonic. A nosaltres també ens agrada. Per aquesta raó ens posem reptes.

I la Terra és un dels reptes més grans que existeixen. De fet, és el repte més gran que ningú ha afrontat fins al dia d’avui. Oh, segur que vindran reptes majors més endavant, però de moment aquest és el més gran.

T’adones del que t’estic dient? Els àngels estimem els reptes, i tu ets un dels àngels que s’han embarcat en el repte més gran que l’univers ha afrontat mai.

Aquest repte es pot explicar de forma molt senzilla: has posat un pes a sobre de la teva ment. Les limitacions que et comentava abans (limitacions del temps, el cos, l’espai, el subconscient, etc.) són un pes molt gran. No són coses negatives, perquè gràcies a elles la Terra és com és, i això té una gran quantitat d’avantatges. Però són un pes. Viure així té dificultats. És per aquestes limitacions que et sents sol, feble i desemparat. És per elles que la Terra a vegades es converteix en un lloc tan conflictiu.

I en aquesta situació, amb aquest pes a sobre, tens el repte de tenir pensaments d’amor. O el que és el mateix, tens el repte de crear situacions amoroses.

Així que la pregunta és aquesta: ¿pots mirar al teu voltant, i sigui el que sigui el que vegis, mirar-ho amb amor? Sabem que no és fàcil. Gens fàcil. Aquest és el repte.

I aquest és el motiu pel qual t’admirem tant. Perquè la resposta és “sí”. Sí pots fer-ho. Ho has demostrat en més d’una ocasió.

Perquè et facis una idea de per què això et fa tan especial, et poso un exemple molt senzill. Córrer 100 metres llisos és molt senzill, oi que sí? Qualsevol persona pot fer-ho. Però córrer 100 metres en  menys de 10 segons ja no ho és tant. Poques persones poden fer una cosa així. I són molt admirades per això, oi?

De forma semblant, hi ha molt pocs éssers a l’univers que puguin baixar a un lloc com la Terra i expressar amor. Creus que els que som a “l’altre costat” som poderosos? Doncs ara mateix som molt menys forts que tu. No té cap mèrit expressar amor on som nosaltres. Aquí tot és llum, i l’amor surt sense cap dificultat. Però estimar a la Terra, això ja és una altra cosa. Això només pot fer-ho algú molt, molt gran.

Algú com tu.

9 pensaments a “El Sentit de la Vida Humana i el Repte que Et Va Motivar a Venir Aquí”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Current ye@r *