7 Meravelloses Frases de Hamlet que Et Sorprendran per la Seva Saviesa i Profunditat

7 Meravelloses Frases de Hamlet que Et Sorprendran per la Seva Saviesa i Profunditat

català / castellano

frases de HamletÉs cert, parlar de les frases de Hamlet a aquestes alçades és gairebé com pretendre descobrir la roda. Al cap i a la fi, és una de les obres literàries més famoses de la història.

Però la veritat és que, per molt famosa que sigui, molta gent no l’ha llegit. A mi m’encanta llegir des de petit, i no havia llegit res de Shakespeare fins fa molt poc. Haig de reconèixer que em feia una mica de mandra llegir clàssics. Pensava que serien avorrits i poc interessants.

Però darrerament he començat a llegir obres clàssiques, i m’he endut una molt grata sorpresa. Són fantàstiques. I no ho són gens d’avorrides!

Al capdavant de les obres que he llegit recentment hi ha Hamlet. Més enllà del famós “ser o no ser”, té diverses reflexions que són absolutament meravelloses. Sense cap dubte, William Shakespeare era un coneixedor de la naturalesa humana com pocs hi ha hagut a la Terra.

 

I qui ha d’aturar-te? Ningú al món sinó la meva voluntat.

Si hagués de triar una sola frase de Hamlet, triaria aquesta sense dubtar-ho un instant. Succeeix en una escena en què el jove Laertes coneix la notícia que Hamlet ha matat el seu pare. I decideix que l’únic objectiu de la seva vida a partir de llavors serà venjar-lo.

En sentir les seves paraules, el Rei li pregunta: I qui ha d’aturar-te?

I la resposta de Laertes és: Ningú al món sinó la meva voluntat.

Hi ha poques afirmacions tan poderoses com aquesta. I és vàlida per a qualsevol situació i per a qualsevol persona. A la vida, tots ens trobem amb diverses dificultats i contratemps, però només hi ha un obstacle que ens pot apartar indefinidament dels nostres objectius: la nostra voluntat.

Així que, sempre que et proposis alguna cosa que et sembli difícil, pots fer-te a tu mateix la pregunta que el Rei li va fer a Laertes: I qui ha d’aturar-te?

Ningú al món sinó la teva voluntat.

 

Paraules sense pensaments, mai arriben al Cel

En un moment de la història, el Rei s’adona dels seus pecats, i demana perdó al Cel. Però també s’adona que el seu penediment no és del tot sincer, i que no ho sent de cor. Llavors diu: Volen les meves paraules ben alt, però els meus pensaments es queden aquí baix. Paraules sense pensaments, mai arriben al Cel.

Una altra gran frase de Hamlet que desborda veritat. Fins i tot es podria ampliar a tot tipus d’actes, no només a les paraules que pronunciem. En realitat, actes sense pensaments, mai arriben al Cel.

No obstant això, sovint creiem que els nostres actes són molt importants, i a través d’ells valorem la nostra vida. Quantes vegades has cregut que havies actuat de forma correcta, i que per això la vida havia de recompensar-te?

Però no va ser així, oi? Perquè a la vida no li importa tant el que fas, sinó si ho fas de cor o no. Per a l’univers, els teus actes només tenen valor si els teus pensaments els acompanyen.

Així que, si les teves accions no tenen el resultat que esperaves, fixa’t bé en si els teus pensaments estan alineats amb elles. Actes sense pensaments, mai arriben al Cel.

 

Allò que voldríem fer, hauríem de fer-ho al mateix moment de voler-ho

I continua: doncs amb el temps canvia aquest “voldríem” i es retarda, i queda emmordassat tantes vegades com passa per llavis, mans i altres circumstàncies; i llavors es converteix en un “hauríem”, que és com un sospir gratuït que fa mal quan s’exhala…

Quantes vegades has sentit un fort impuls a posar en marxa un projecte, i ple d’energia i il·lusió t’has sentit plenament convençut que ho faries; i, no obstant això, en no fer-ho, dia rere dia aquesta energia s’ha anat diluint fins a perdre’s en l’oblit?

A tots ens ha passat. L’energia es perd i es desgasta si no la fas servir. Així que si sents l’impuls de fer alguna cosa important per a tu, no triguis. Fes-ho abans que la força se t’escapi!

 

Com evitar les llàgrimes? És costum de la naturalesa, encara que s’hi oposi el rubor

Laertes, en conèixer que la seva germana Ofelia ha mort ofegada, sent l’impuls natural de plorar. I llavors diu: Pobre Ofèlia! Abundant és el teu riu, no l’augmenti jo amb les meves llàgrimes! Però com evitar-les? És costum de la naturalesa, encara que s’hi oposi el rubor.

Aquesta frase em sembla encantadora per la simplicitat amb la que descriu aquesta lluita interna que tots tenim entre mostrar-nos tal i com som, i mostrar el que la societat espera de nosaltres.

Tots som humans, i tots plorem i riem. Per què ha de sentir rubor un home en plorar per la mort de la seva germana?

Per què hauria de sentir rubor qualsevol persona per mostrar el que sent?

 

Pot un home pescar amb el cuc que va menjar d’un rei, i menjar-se el peix que es va nodrir del cuc

Quan pensem en Hamlet, normalment ens l’imaginem en un cementiri, amb una calavera a la mà, i dient: ser o no ser,… oi?

En realitat, la famosa frase la diu en un altre moment de l’obra. En l’escena del cementiri, Hamlet reflexiona sobre l’aspecte més cru de la mort, i de com tots som iguals davant seu. Diu: el cuc és l’autèntic emperador de la dieta. Nosaltres engreixem animals per encebar-nos a nosaltres, i ens engreixem a nosaltres per encebar cucs. Un rei gros i un prim captaire no són sinó taula variada, dos plats per a unes mateixes estovalles.

És una reflexió una mica dura, però no deixa d’apuntar a un fet molt cert. Tots som iguals, i tots venim i tornem al mateix lloc.

 

Ser o no ser, aquesta és la qüestió

Evidentment, no podia faltar el famós “ser o no ser”. Però així aïllada, aquesta frase no s’entén gaire, oi? Per captar bé el seu significat, cal llegir una mica més. Després d’això, Hamlet diu: Doncs qui pot suportar les fuetades i les burles del món quan un mateix té al seu abast el descans en el tall nu del punyal?

És una reflexió molt profunda sobre la vida i la mort. L’existència humana està plena de dolor, i tots sabem que podem donar fi a aquesta existència en qualsevol moment. Tot i això, la gran majoria de nosaltres ens quedem. Per què?

Personalment, crec que és important donar resposta a aquesta pregunta. Has aguantat molt, oi? I segueixes aguantant. Per què ho fas? Podries marxar en qualsevol moment, però et quedes. No serà que en el fons del teu cor saps que hi ha alguna cosa molt gran que estàs fent aquí?

Ser o no ser, aquesta és la qüestió. Tu vas decidir Ser.

(Si vols aprofundir més sobre aquest tema, pots llegir aquest article sobre el sentit de la vida, o aquest sobre la por a la mort)

 

No hi ha res, llevat que així es pensi, que sigui bo o dolent

Al principi de la història, uns amics de Hamlet, Guildenstern i Rosencrantz, que portaven temps a l’estranger, tornen a Dinamarca de visita. I llavors té lloc el següent diàleg:

– Hamlet: Què heu fet contra Fortuna que així us envia a aquesta presó?

– Guildenstern: Presó, senyor?

– Hamlet: Dinamarca és una presó.

– Rosencrantz: No ho creiem així, senyor.

– Hamlet: Bé, està bé; no ho serà per a vosaltres. No hi ha res, llevat que així es pensi, que sigui bo o dolent… Per a mi és una presó.

És una sàvia afirmació sobre el poder dels nostres pensaments. La vida no és bona o dolenta en funció del que ens està passant, sinó en funció del que estem pensant. Són els pensaments que alberga la nostra ment els que marquen la diferència entre el benestar i el malestar.

És una meravellosa notícia, sens dubte, perquè significa que el teu benestar està completament a les teves mans. Tot depèn del que penses, i el que penses ho decideixes tu.

Això enllaça amb la primera frase que comentàvem. Qui t’impedeix aconseguir el que vulguis? Qui t’impedeix ser plenament feliç?

Ningú al món sinó la teva voluntat.

photo credit: eliot. via photopin cc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Current ye@r *