Per Què els Grans Mestres Espirituals Eren Especials? La Resposta Et Sorprendrà…

Per Què els Grans Mestres Espirituals Eren Especials? La Resposta Et Sorprendrà…

català / castellano

grans mestres espiritualsLa majoria de nosaltres pensem que els grans mestres espirituals van ser persones especials, oi? Que tenien una gran saviesa i una gran pau interior.

Això és cert, realment van ser persones molt especials, però no pel motiu que acostumem a pensar. No van ser persones superiors, ni res que se li assembli…

L’article d’avui és un missatge canalitzat, com altres que he anat publicant recentment, i tracta de qui eren realment aquests mestres, i també de qui ets tu.

Com et dic sempre en aquestes ocasions, de moment no sé qui està parlant exactament. Sé que hi ha una part de mi en el missatger, però també hi ha alguna cosa més que ve d’un lloc molt profund. Però, per a mi, el més important no és la identitat de qui parla, sinó el gran amor del missatge.

Espero de tot cor que et sigui útil.

El Vel que Et Separa de Casa Teva

Salutacions germà. Feia temps que no ens trobàvem com ara, tan a prop l’un de l’altre. I et trobava a faltar. Sempre et trobo a faltar quan no estem completament units.

En certa manera, he de dir que sempre estem junts: tu al meu costat i jo al teu. Res no pot separar-nos realment; és massa fort el que ens uneix. Tot i així, la unió que hi ha entre tu i jo ara mateix no és tan forta com ho era abans que marxessis.

El que ha canviat és que ara la nostra unió no és igual en els dos sentits. Jo em sento plenament unit a tu, com sempre, però tu ara no et sents unit a mi. I això crea una certa distància entre els dos.

Jo et veig a tu en tot moment: el 100% de temps. Veig tot el que fas, tot el que sents i tot el que penses. Ho sé tot de tu. Perquè des d’on jo sóc ara, tu i jo formem una unitat completament indivisible.

En canvi, des del teu costat del vel, tu ho veus tot molt diferent. Per començar, no em veus pràcticament mai. No saps quin aspecte tinc ni com sona la meva veu. Fins i tot et costa creure que existeixo realment. Però a més a més, et sents separat de tot el que t’envolta. Creus que les altres persones i la resta del planeta són una cosa del que no formes part. Que són coses que no tenen res a veure amb tu.

I et sents aïllat i sol. Molt sol.

Així de fort és el vel que envolta aquest planeta; el vel que no us deixa veure qui sou realment. És una cosa meravellosa, encara que no ho sembli. Ni t’imagines l’esforç que hi ha darrere d’una cosa així. Pensa en les obres més increïbles que ha fet la humanitat: les piràmides, la muralla xinesa, els coets espacials, la nanotecnologia, etc. Grans èxits, oi? Doncs tots ells semblen diminuts al costat del vel de la Terra. És un vel que ha aconseguit que un grup d’àngels majestuosos com vosaltres puguin oblidar temporalment el que són, i viure així una experiència humana.

Te n’adones del que significa aconseguir una cosa així? Te n’adones del que és la Terra realment?

Aquest vel és molt fort. Molt, molt fort. Era l’única manera d’aconseguir el propòsit pel qual es va construir. Però al mateix temps és molt fi. Molt, molt fi. Pots apartar-lo i mirar a l’altre costat en qualsevol moment que ho desitgis.

Això és el que estàs fent ara. De tant en tant el teu cor s’obre i llavors el vel s’aixeca una mica. En aquestes ocasions em pots sentir, ni que sigui una mica; a mi i als altres com jo: els teus germans. I en algunes ocasions molt especials, el teu cor està tan obert que fins i tot et podem parlar.

Això és el que està succeint ara. Jo sempre són al teu costat. Sempre. I sempre et veig. Però tu no sempre em veus a mi. La majoria del temps estàs pensant en altres coses i no pares atenció a tots els que som al teu voltant tenint cura de tu. Només en comptades ocasions alces la vista al cel i llavors ens veus.

Són moments realment breus, però molt, molt bonics. Posa’t en el nostre lloc per un moment. Sempre al teu costat, sempre veient tot el que et passa… i tu rarament ens mires. Et trobem molt a faltar. Moltíssim. I aquests moments en què ens dirigeixes la teva mirada, ni que sigui una mica, són preciosos per a nosaltres. Absolutament preciosos.

El Camí dels Grans Mestres Espirituals

Per a nosaltres aquestes trobades són meravellosos pel simple fet de poder estar una mica més a prop teu. Pensa en una mare que pot tornar a veure el seu fill després de molt temps. Li importa a la mare de què parlar amb el fill? En absolut, oi? L’únic que vol és estar al seu costat. La resta no té importància.

Així ens sentim nosaltres.

Però sabem que per a tu hi ha altres coses que també són importants. Trobes a faltar casa teva, i vols saber com és, per què vas marxar i com pots tornar.

No t’ho podem explicar tot, i no és perquè no vulguem fer-ho. Només podem explicar-te allò que en el fons del teu cor desitges saber. Potser penses: jo ho vull saber tot! Però no és cert. Si ho sabessis tot, l’aventura de la Terra s’acabaria a l’instant, i tu no vols que s’acabi. Encara no.

Així que t’explicarem una petita part. És una cosa sobre els grans mestres espirituals que han caminat sobre la Terra al llarg de la vostra història.

Tots vosaltres creieu que van ser persones molt especials, oi? Creieu que eren persones tocades per un do diví que les feia destacar sobre els altres.

En certa manera, això és veritat. Realment van ser persones especials. Però no de la manera que creieu…

Quan penseu en els grans mestres espirituals, veieu la seva llum, la seva saviesa i el seu amor, i arribeu a la conclusió que, si tenien aquests dons, ha de ser que eren persones superiors. Assumiu que ells eren grans i que vosaltres sou petits. No sembla que pugui ser d’una altra manera. Si vosaltres fóssiu grans, tindríeu el que ells tenen, oi?

És realment sorprenent com de bé funciona el vel. És una cosa que no deixa de sorprendre’ns, per molt que ho veiem dia rere dia. Com pot ser que uns àngels tan esplèndids com vosaltres penseu que sou petits? Com pot ser que creieu que hi ha alguna cosa superior a vosaltres?

Quan es va construir el vel, hi havia una certa incredulitat al respecte. “No funcionarà”, deien molts. “És impossible.” Però aquí el tenim, funcionant perfectament; fent que cregueu que sou humans.

Deixa que ho digui alt i clar: no hi ha res superior a tu. Tu ets un ésser perfecte en tots els sentits, i sempre ho seràs.

Creus que els grans mestres espirituals eren especials? Creus que van fer alguna cosa bonica per la humanitat? Si la resposta és “sí”, multiplica aquest sentiment per mil, i tindràs una idea de com n’ets tu d’especial i de com n’és de meravellós el que tu estàs fent aquí.

Saps per què els grans mestres tenien aquesta llum especial? Saps per què la seva connexió amb Déu era més forta? No era perquè fossin millors ni superiors, sinó per un motiu molt més simple: van venir a la Terra sense càrrega. Aquesta és la veritable raó.

Imagina’t dues persones que van caminant per un camí: una d’elles va caminat tranquil·lament i l’altra està suant i panteixant. Quina de les dues és més forta? A simple vista, el més probable és que tothom pensi que la primera és més forta. No sembla gens cansada; i l’altra, en canvi, fa pena veure-la.

Però imagina’t també que ens hi fixem una mica més, i que veiem que la primera persona porta només una petita motxilla a l’esquena, mentre que la segona està estirant una filera de deu carros carregats, lligats l’un darrere de l’altre. I, per increïble que sembli, està fent que els carros avancin.

Qui és el fort ara?

Comences a veure qui ets realment? Els grans mestres van caminar per la Terra lliures de càrrega, i per això podien irradiar la seva llum més fàcilment. Tu, en canvi, vas carregat fins al capdamunt. Tu estàs fent el treball dur aquí.

Si em preguntes a mi qui és especial aquí, et respondré sense dubtar ni un instant. I tots els grans mestres estaran d’acord amb mi.

Aquí, l’especial ets tu.

La Missió dels Grans Mestres Espirituals

Potser et preguntes per què els grans mestres van venir sense càrrega. Aquesta seria una bona pregunta, i te la podem respondre: va ser per ajudar la humanitat a aconseguir el seu objectiu. Són com un suport logístic que permet que la Terra pugui avançar.

És una cosa semblant al que passa quan organitzeu un esdeveniment esportiu; una marató, per exemple. En un cas així, hi ha un grup de persones que corren la prova, i un altre grup, més reduït, que s’encarrega d’organitzar-la: preparar el recorregut, gestionar les inscripcions, muntar els punts d’avituallament, etc.

Aquest segon grup no corre la marató, així que no té cap sentit comparar-los amb els que sí que estan corrent. No té sentit dir alguna cosa com: els que corren estan suant i tenen la cara desencaixada. Els de punt d’avituallament, en canvi, estan totalment tranquils. Deuen ser millors.

En realitat, posats a comparar, els que corren acostumen a estar més en forma…

Aquí a la Terra, tu ets el que està corrent. Tu ets el protagonista d’aquesta aventura. Els grans mestres simplement van venir a fer de voluntaris en els punts d’avituallament.

Tu ets el que està fent la feina real aquí, i ho estàs fent molt bé.

Pots sentir els nostres aplaudiments i crits d’alegria? Sabem que no és fàcil, estàs massa ficat en la prova i massa cansat per l’esforç acumulat. Estàs corrent els últims quilòmetres de la marató, i no és fàcil veure al públic en aquestes circumstàncies.

Però som aquí. Només has d’alçar una mica la vista i ens veuràs. Som al teu costat, aplaudint i animant-te amb força.

Estem molt, molt orgullosos de tu. Mai ningú havia fet el que tu estàs fent aquí. Mai ningú havia recorregut una distància tan llarga.

I estàs a punt d’arribar a la meta.

photo credit: AlicePopkorn via photopin cc

6 pensaments a “Per Què els Grans Mestres Espirituals Eren Especials? La Resposta Et Sorprendrà…”

  1. Jan, em costa una mica veure que el que he fet, el que faig i el que em queda per fer, sigui important.
    M’agrada llegir el que SE T’HA DIT.
    Em ressona molt…
    hi seguiré pensant….o sentint.
    Gràcies per TOT
    Una abraçada
    Anna
    Anna

    1. A mi, que tinc la sort de conèixer-te personalment, no em costa gens veure que el que fas aquí és important. Ets una persona molt i molt especial Anna. Gràcies a tu per TOT.

  2. Tot el que fem és molt i molt important, que no vol dir que hagi de ser reconegut per tothom, només que ho sigui per a un mateix i pels que l’envolten, ja és prou important.
    És el que hem vingut a fer i el com hem triat fer-ho, ni que de vegades sigui incomprensible aquest “com”.

    1. És veritat Sílvia, tot el que fem és molt important, tot i que sovint sembla que passa desapercebut. Però als ulls de l’univers res passa desapercebut, i el granet de sorra que posa cadascú fa que el castell sigui més gran!

  3. M’agrada llegir.ho una i un altre vegada, sobretot quan no les tinc totes.Em dona una forca inmensa i puc seguir amb moltissima il.lusio.Gracies
    Una abracada
    Pilar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Current ye@r *