El Gran Error de la Cultura de l’Esforç

El Gran Error de la Cultura de l’Esforç

català / castellano

la cultura de l’esforçLa gran majoria de nosaltres hem crescut envoltats de la cultura de l’esforç i el sacrifici. “Treballa dur”, “si no t’esforces no aconseguiràs res”, “a la vida s’ha de patir”, etc. Segur que has sentit aquestes frases moltes vegades.

Aquesta devoció per l’esforç i el sacrifici ha fet que, de manera inconscient, associem el patiment amb la responsabilitat. És a dir, si una persona lluita, pateix i treballa dur (si és fent una cosa que no li agrada, millor que millor) vol dir que és una persona madura i responsable. Una persona com cal, vaja.

Recordes el conte de la formiga i la cigala? Les formigues no gaudeixen mai de la vida. L’estiu se’l passen treballant i l’hivern tancades a casa seva. I resulta que són les llestes de la història.

És evident que alguna cosa no rutlla en aquesta obsessió cega per l’esforç. El món està ple de persones que s’esforcen molt, i en canvi hi ha molt poca gent realment feliç. I de què serveix treballar tant si no és per ser feliç? Quin sentit té sobreviure pel simple fet de sobreviure?

Cap ni un. La vida està per viure-la, no per sobreviure-la.

El Valor Real de l’Esforç

Deia que és evident que esforçar-se i patir sense més no té cap sentit. Però també és evident que saber esforçar-se és molt important, perquè hi ha moltes coses que no es poden aconseguir sense esforç. Formar una família, posar en marxa un determinat projecte… la gran majoria de coses que ens fan gaudir de la vida requereixen una part d’esforç.

La pregunta, doncs, és en quins casos té sentit esforçar-se i en quins no. Quin és el valor real de l’esforç? Doncs molt senzill: esforçar-se només té sentit si el nostre esforç està dirigit cap a millorar el nostre benestar.

L’única cosa que realment importa a la vida és la felicitat. La nostra i la dels altres, per descomptat. Tota la resta és secundari. Els diners, la roba, el menjar, la feina… tot això només té valor en la mesura que ens ajuden a ser més feliços.

Amb l’esforç passa el mateix: només és veritablement útil si ens apropa una mica més a la felicitat.

Fes que el Teu Esforç Valgui la Pena

El gran error de la cultura de l’esforç és que no hem sabut enfocar bé aquest esforç cap allò que realment importa. Hem enfocat l’esforç cap als diners, no cap a la felicitat. Pensem que esforçar-se és sinònim d’aixecar-se cada matí per anar a treballar, ens agradi la feina o no. Però això no és esforçar-se, és desaprofitar la vida.

Esforçar-se de veritat és lluitar pels nostres somnis. Evidentment, hem d’aconseguir aliments, roba i sostre per poder viure, però no ens podem quedar aquí. Les persones que es limiten a treballar i prou no són persones que s’esforcen. Són persones que s’han rendit.

Esforçar-se és mirar el món que ens envolta, amb totes les dificultats que té, i dir-se a un mateix: jo penso lluitar per la meva felicitat, i la de la gent que estimo, i no pararé fins que ho aconsegueixi. No em rendiré mai, i no acceptaré res que no sigui la plena felicitat. Cal molta més força per fer això, que per treballar deu hores al dia.

Així que, la gran pregunta és: estàs disposat a esforçar-te de veritat?

photo credit: BombDog via photopin cc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Current ye@r *