Com Superar la Por a Estimar de Forma Definitiva i Obrir-te Plenament als Altres

Com Superar la Por a Estimar de Forma Definitiva i Obrir-te Plenament als Altres

català / castellano

La por a estimarAvui volia parlar de com superar la por a estimar: aquesta por que tots tenim en major o menor grau a obrir el nostre cor i entregar-nos plenament a la vida.

És un tema molt important perquè, en el fons, aquesta por és el gran obstacle de la nostra vida.

Aprendre a estimar lliurement és la clau de la felicitat. Ser capaç d’anar pel món oferint el nostre amor a tot el que ens envolta, intentant donar el millor de nosaltres a cada instant. Aquest és el camí de la veritable plenitud.

El problema és que no ho fem perquè tenim por. Tenim por que ens trepitgin i ens facin mal.

Tenim por a obrir-nos.

Però avui, això canviarà.

Per Què Tenim Por a Estimar?

Per entendre bé la por a estimar i poder-la superar, el primer pas és conèixer l’origen de la por en general.

La por és un mecanisme de supervivència de la nostra ment que s’encarrega de prevenir possibles situacions on podem patir.

Les fonts d’informació que utilitza la ment per decidir quines situacions poden ser perilloses són dues. En primer lloc, l’instint. Estem programats biològicament per evitar determinades situacions. I, en segon lloc, les experiències passades. Sempre que vivim una experiència, s’emmagatzema a la nostra memòria. I, si és dolorosa, la ment encendrà un senyal d’alarma sempre que cregui que es pot repetir.

Aquest segon cas, les experiències passades, és l’origen de la major part de pors que tenim actualment. La por instintiva està principalment relacionada amb situacions de perill físic. I, afortunadament, aquestes situacions no són molt freqüents en la nostra vida actual.

Això vol dir que si tenim por a estimar és perquè hem patit en el passat i tenim por que es torni a repetir.

I, en la majoria de casos, aquestes experiències doloroses són de la infància; de quan érem petits i no teníem la força suficient per encarar-les plenament.

Així que, per què tenim por a estimar? Bàsicament, per situacions doloroses de la infància.

Com Superar la Por a Estimar

La por és un mecanisme molt útil, però té una important limitació: no té en compte que les persones canviem amb el temps, i que una cosa que en el seu moment ens va fer mal, no té perquè fer-ho ara. No té en compte que ara som més forts.

Per exemple, si de petits ens vam sentir abandonats en algun moment, possiblement seguirem tenint por a l’abandonament durant la nostra vida adulta; sense tenir en compte que de grans tenim molta més força i recursos per gestionar un abandonament en cas que es produeixi.

Pensa en algun cas concret de la teva vida: un dia que el teu pare et va cridar, un dia que els nens se’n van riure de tu a classe… com reaccionaries ara? No de la mateixa manera, oi? Potser seria dolorós igualment, però no tant. Ho gestionaries molt millor. No seria un trauma que et marcaria durant anys.

Tenint això en compte, la manera de superar la por és molt simple: dir-li a la nostra ment que ja no som els mateixos d’abans. Ja no som uns nens. Ara som molt més forts.

L’únic problema és que, si li diem només de paraula, no s’ho creurà.

L’hi hem de demostrar.

Hem d’agafar les situacions doloroses del nostre passat i demostrar-li que podem mirar-les amb força i amor.

Hi ha una manera molt senzilla de fer-ho.

Un Poderós Exercici per Superar la Por a Estimar

El primer pas és identificar les experiències doloroses del teu passat, especialment les de la teva infància. No cal identificar-les totes, però sí les més significatives. Les que et van marcar més.

Així que seu un moment i pensa en situacions de la teva infància que et van resultar doloroses. És important que siguin situacions concretes, no situacions genèriques que s’anaven repetint. Per exemple, si et senties abandonat pels teus pares, no pensis “em sentia abandonat”, sinó “tal dia concret els meus pares no van venir a recollir-me a l’escola i em vaig quedar sol moltes hores”. Han de ser casos concrets.

Els que trobis, apunta’ls en un paper.

Després, per a cada cas, has de transformar l’energia de la situació i il·luminar-la amb la força que tens ara.

Una manera de fer-ho és canviar la situació a la teva ment. Tens més informació sobre aquest mètode en aquest article, però la idea bàsica és reviure la situació, canviant mentalment la manera com vas actuar i reaccionar. Posa’t mentalment en la situació i utilitza tot el que saps i tota la força que tens ara com adult per viure-la de manera diferent.

Una imatge molt poderosa és agafar el nen que vas ser de les mans i dir-li: “no et preocupis més. Ara me n’ocupo jo.” I, amb ell de la mà, mires la situació i li demostres com t’ocupes d’ella.

La por, en realitat és una simple imatge en la nostra ment. És una imatge del nen que vam ser, espantat per alguna cosa que va passar.

Però ja no som aquell nen. Ara som uns adults forts que tenen una gran varietat de recursos per afrontar la vida. Hem patit molt al llarg de la vida, però també hem après molt, oi?

És hora de fer-ho servir.

És hora de dir-li a la teva ment que has canviat.

És hora de mostrar-li el poderós adult en el que t’has convertit.

2 pensaments a “Com Superar la Por a Estimar de Forma Definitiva i Obrir-te Plenament als Altres”

  1. Si, Jan!!
    Ho has dit molt clar.
    És possible fer-ho. Cal dedicar-hi temps per posar conscientment els fets passats a la memòria actual.
    Saps com es pot reforçar quan li dius al nen “ara me n’ocupo jo! “estigues tranquil”…posant una mà al front i l’altra a l’occipital. (brain gym) mentre ho dius; o imaginant el nen amb la teva mà d’adult al front i l’altra …
    A l’unir el present (front) amb la memòria del passat (occipital) es reforcen les paraules que dius perquè es fa una conexió neuronal.
    Ufff
    Quin rotllo oi?
    Gràcies per fer-nos aclarir
    aanna

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Current ye@r *