La Situació Política de Catalunya i la Importància que Té a Nivell Espiritual

Avui volia escriure un article sobre política. És un tema delicat, i em fa una mica de respecte abordar-lo, però crec que és important.

El nostre planeta està vivint un gran canvi, i això es reflecteix en tots els àmbits; fins i tot a la política.

Per veure-ho, triaré un tema que per a mi és molt proper, i que segurament per a tu també ho és: la situació política de Catalunya.

El que està succeint aquí és una mostra de la gran evolució de la humanitat. Crec que és bonic mirar-ho i veure el gran amor que s’està desplegant.

Hi ha llum per tot arreu, fins i tot on sembla que regna la foscor.

La Situació Política de Catalunya

Com segurament ja saps (això d’escriure a Internet fa que no sàpigues mai qui ho està llegint en cada moment…), a Catalunya s’està vivint un important procés polític des de fa uns anys: el camí cap a la independència. Molta gent està treballant per aconseguir que sigui un país independent.

I això ha generat força controvèrsia.

Hi ha opinions per a tot. Per començar, hi ha una primera divisió entre els que creuen que Catalunya ha de poder decidir el seu futur i els que creuen que no. Dins d’aquest segon grup hi ha el govern espanyol, que es nega rotundament a fer un referèndum.

Després, entre els que creuen que Catalunya ha de poder decidir, hi ha els que volen que surti “no a la independència” i els que volen que surti “sí”.

Després, entre els que volen que surti “sí”, hi ha els que primer volen decidir quin tipus de país construirem quan siguem independents, i els que creuen que això ja ho decidirem després.

I així podríem anar fent unes quantes divisions més.

Segons com es miri, es podria dir que tenim un embolic força gran. Molta gent pensant diferent, i amb opinions molt fortes, sobre un tema molt delicat.

Però no és així en absolut. En realitat, tot està molt tranquil.

I aquesta és la part més meravellosa del que estem vivint.

El Meravellós Canvi de la Humanitat

Et convido a reflexionar un moment sobre la situació de Catalunya i a valorar-la profundament: hi ha una nació que es vol independitzar, dins d’un estat que es nega rotundament a acceptar-ho. I dins de cada “bàndol” hi ha diverses subdivisions respecte al que caldria fer concretament.

Amb això en ment, ara pensa en el que hauria passat fa unes dècades amb una situació igual. Imagina’t que som als anys 40. Què hauria passat?

Una guerra.

Si tinguéssim l’energia i el nivell de consciència de fa unes dècades, ara mateix hi hauria una guerra a Catalunya. Ens estaríem matant els uns als altres.

Però no està passant res d’això. Està sent tot extremadament pacífic.

D’una banda, les persones que estan a favor de la independència s’han manifestat repetidament de forma totalment pacífica. No hi ha hagut ni un sol incident en cap manifestació.

I, d’altra banda, els que hi estan en contra han reaccionat amb força calma. Ningú ha generat cap enfrontament important, més enllà de mostrar desacord amb més o menys vehemència.

El que sí que hi ha són enfrontaments verbals diversos: titulars de diari una mica pujats de to, polítics fent amenaces, converses acalorades entre familiars i amics, discussions a Facebook, alguns insults, etc.

Podria ser millor, sens dubte, però també hem de tenir una mica de perspectiva i recordar d’on venim. En pocs anys, hem passat de matar-nos entre nosaltres a insultar-nos per Twitter en el pitjor dels casos. I, la majoria de vegades, ni tan sols això.

¿No és bonic?

Recordo un article de Kryon on deia que hem d’aprendre a celebrar no només les coses boniques que passen, sinó les coses horribles que no passen. Hauríem de pensar de tant en tant en com podríem estar per valorar millor com estem. I crec que això és el que hauríem de fer ara.

Moltes persones estan en desacord, és cert, però ho estem gestionant força bé tenint en compte com hem gestionat els desacords al llarg de la nostra història.

Hi ha molt d’amor en aquest canvi. Per fi ens estem adonant que res justifica la violència, per molt en desacord que estiguem. El nostre amor s’està fent tan intens que ens estem tornant incapaços de fer mal.

I això està passant a tot el planeta. A molts llocs es podrien explicar històries semblants. Amb matisos i detalls diferents, però semblants en l’essència.

L’amor està despertant a tot el món.

A poc a poc, però està despertant.

Hauríem celebrar-ho?

I tant que sí.

Els àngels del cel ho estan fent. Veuen el canvi que hem fet i salten i canten d’alegria.

I esperen que ens unim a ells 🙂