Com Regular la Teva Llum Interna per Viure en Pau amb Tothom

En un dels darrers articles parlava de la importància de saber controlar la nostra llum interna. A mesura que anem creixent espiritualment, la nostra llum es fa més intensa, i a vegades hi ha persones al nostre voltant que se senten incòmodes amb ella. I això pot generar conflictes. Alguns d’ells bastant greus i tot.

Després d’aquell article, varies persones em van escriure per preguntar-me com es fa això de regular la llum interna, així que he pensat que seria útil escriure sobre aquest tema. Que jo sàpiga, no hi ha un mètode concret, però sí que hi ha algunes pautes que poden ajudar.

L’Amor Ha de Ser Sempre el Nostre Guia

El més important de tot és actuar sempre amb tant amor com es pugui. L’amor ha de ser sempre el que motivi tots i cadascun dels nostres actes. Sempre.

Així que sempre que tinguem algun conflicte, sempre que algú no es porti bé amb nosaltres, sempre que pensem que alguna persona s’està equivocant, o qualsevol altra situació semblant, hem de mirar dins nostre per veure si estem sent amorosos o no. És igual que pensem que tenim raó; és igual que l’altra persona no estigui actuant correctament, en el moment que perdem de vista l’amor, el que s’equivoca segur som nosaltres.

La nostra llum no ha de ser mai una arma que ataqui algú. Mai. Si en algun moment ens enfadem, encara que pensem que tenim raó, és millor aturar-se un moment, comptar fins a deu i preguntar-se com podem canviar la nostra llum perquè deixi de ser un raig que fa mal, per convertir-la en una suau escalfor que tot ho abraça.

Millor Mostrar el Camí amb Exemples que amb Paraules

A mesura que creixem espiritualment, veiem les coses més clares i ens tornem més savis, i això fa que sovint tinguem ganes d’alliçonar els altres. De vegades els diem obertament que s’equivoquen, i d’altres ho fem de forma més subtil, però d’una manera o altra tendim a anar pel món amb la sensació de ser una mica superiors.

El primer de tot és fer un petit exercici de reflexió i humilitat per veure si ens està passant això. Et sents superior als altres i intentes alliçonar-los? És una cosa força habitual, així que val la pena fixar-s’hi bé abans de respondre: “no, jo no ho faig.”

A ningú li agrada que l’alliçonin, així que si ho fem, és molt fàcil que més d’una persona se senti molesta amb nosaltres.

Si creiem que algú s’equivoca i volem mostrar-li una manera millor de fer les coses, és molt millor ensenyar-li el camí amb el nostre exemple, que no pas dir-li que no ho fa bé. Quan volem alliçonar amb paraules, la llum que surt de nosaltres acostuma a ser com una bufetada: de vegades pot ser útil, de vegades pot ajudar algú a veure les coses més clares, però fa mal. En canvi, la llum que surt quan donem exemple és com una abraçada. És una manera molt més suau de dir: “veus, així tot és més fàcil. Vols venir?”

Escoltar i Observar els Altres

És molt important parar atenció a les persones que ens envolten per intentar veure com els afecta tot el que fem. Sovint és difícil veure clarament què senten, però val la pena intentar-ho.

I si veiem que alguna persona es molesta amb alguna cosa que fem o diem, doncs millor canviar la nostra manera d’actuar respecte a ella. No es tracta de fer-li la pilota ni de ser com ella vol que siguem. Això mai. Simplement intentar respecta-la.

En algun lloc vaig llegir que no hem de ser amics de tot el món, però sí que els hem de respectar i no fer enemics. A mi em sembla una bona idea.

Cadascú Té el Seu Camí

Quan comencem a fer descobriments espirituals importants, ens emocionem molt i volem compartir-ho amb tothom. Ho expliquem als amics i familiars i volem que ells també s’emocionin. Volem agafar-los de la ma i portar-los amb nosaltres.

Molts cops, però, l’únic que aconseguim és que ens mirin amb cara rara.

Hem de recordar sempre que cada persona té el seu camí, i l’hem de respectar. Hi ha persones per a qui encara no ha arribat el moment de descobrir el que nosaltres hem descobert, i si intentem forçar-les, l’únic que aconseguirem és que se sentin incòmodes.

No Estem Obligats a Quedar-nos al Costat de Ningú

Per últim, cal recordar que dues persones no tenen perquè entendre’s, ni tampoc tenen perquè estar juntes. Poden seguir cadascuna el seu camí, i no passa res.

Sovint tendim a intentar mantenir algunes relacions perquè pensem que és gairebé obligatori (parella, amics, familiars…) encara que la cosa no funcioni. Però si dues persones tenen una vibració molt diferent, pot ser que el millor sigui que s’allunyin, com a mínim durant un temps.

Acostuma a ser dur prendre una decisió com aquesta, però de vegades és el millor. I no cal patir més del necessari ni fer un drama: segur que tard o d’hora ens tornem a trobar i tot anirà molt millor.

Com et deia al principi, això no és una guia definitiva ni res que se li assembli, simplement un conjunt d’idees que poden ser útils. Estic segur que tu també en tens d’altres. Et ve de gust compartir-les?