L’Origen de la Creació i Com Vas Aparèixer Tu a l’Univers

L’Origen de la Creació i Com Vas Aparèixer Tu a l’Univers

català / castellano

l'origen de la creacióAvui volia parlar-te de l’origen de la creació de l’univers, un tema que m’apassiona. És realment fascinant, no trobes? Com va començar tot? Com pot ser que aquest univers tant complex hagi arribat a existir?

I el més important de tot: com vas arribar tu a existir? D’on has sortit?

Són preguntes molt importants i profundes que, en el fons del nostre cor, tots desitgem poder respondre. Són com un forat en la nostra ànima que ens fa sentir incomplets.

L’objectiu d’aquest article és intentar fer aquest forat una mica més petit. No és un tema fàcil, i sovint per cada resposta que trobem apareixen noves preguntes, però espero que a poc a poc el puguem anar clarificant.

T’animo a llegir l’article sense intentar comprendre’l tot només amb la ment. He intentat ser rigorós a l’hora d’explicar com es va originar l’univers, però és un tema tant subtil, que totes les explicacions que se m’acudeixen tenen una part de metàfora.

Per aquesta raó, crec que és millor que intentis escoltar també amb el teu cor i connectar amb la part del Creador que hi ha dins teu. Tanca els ulls i intenta sentir com va començar tot. Tu i jo formem part de la creació, i per tant, hi érem. I encara que ara mateix no ho recordem del tot, en el fons ho sabem perfectament.

L’Origen de la Creació

Al principi, no hi havia res. Aquest és l’origen de la creació de l’univers: una calma total i absoluta. Res es movia ni un sol mil·límetre.

Per visualitzar-ho més fàcilment, t’ho pots imaginar com un llac totalment en calma. Per descomptat, no és una comparació exacta, perquè un llac és alguna cosa, i l’univers, abans que comencés la creació, no era res. Però és una imatge que crec que ajuda a fer-nos-en una idea.

La vida va començar quan, en un determinat moment, es va produir una petita pertorbació en aquest “llac”: un dels punts es va començar a moure. Va començar a vibrar.

I què passa quan un punt d’un llac vibra? Doncs que aquesta vibració fa que es moguin els punts del costat i després els punts de més enllà. És el que succeeix si llancem una pedra al llac, per exemple. La pedra fa que es mogui primer el punt on cau, i després aquest moviment s’expandeix en forma d’ona per tota la superfície. De manera que al final tots els punts s’acaben movent. Així:

el-origen-de-la-creació-1 Així és com la vida es va anar estenent per tot arreu. Un dels punts de l’univers es va començar a moure, i el seu moviment es va propagar com una ona.

El misteri últim de l’origen de la vida és saber què va produir aquesta pertorbació inicial. En l’exemple del llac, la pertorbació la produeix la pedra que llancem, però en el cas de l’univers, què va fer que un dels punts comencés a vibrar si no hi havia res? Qui va llençar la pedra que va posar-ho tot en moviment?

Doncs no ho sé. Però estic convençut que podem descobrir-ho, i personalment no pararé de buscar fins que trobi la resposta o fins que deixi el planeta, el que passi primer. Si ho descobreixo i encara sóc aquí, t’ho explicaré, per descomptat. I si ho descobreixes tu, explica-m’ho si us plau!

El que sí que es pot saber més fàcilment és què va ser aquesta pertorbació inicial. Aquesta guspira que va fer que l’univers es posés en marxa va ser l’aparició de la consciència. En un determinat moment, un punt de l’univers va prendre consciència de si mateix, i això va fer que es comencés a moure.

Ara bé, com i per què va prendre consciència de si mateix un punt de l’univers? Doncs ni idea. Però el cas és que ho va fer.

El Poder de la Consciència

La consciència és una força creativa i expansiva per naturalesa. Fixa’t que tu mateix, pel fet de tenir consciència, t’expandeixes contínuament de forma natural. La teva consciència et fa sentir-te viu, i com que et sents viu, sents un fort desig de participar activament en la vida i de viure experiències noves i enriquidores.

Aquest desig natural d’expansió que tu sents és el mateix que va sentir el punt original que va fer que l’univers es comencés a moure. En prendre consciència de si mateix, es va adonar que es podia moure, i li va agradar. Ho he posat en negreta perquè aquest aspecte és clau per entendre el funcionament profund de l’univers: la vida existeix perquè el punt que ho va començat tot va gaudir quan es va començar a moure. Si no li hagués agradat, s’hauria quedat quiet, i ni tu ni jo seríem ara aquí.

Aquest fet és un bon indicador de la importància de fer el que realment ens agrada. Fixa’t que l’univers existeix perquè el punt Creador va gaudir amb el que feia. No ho va fer per obligació ni per responsabilitat. No havia ningú dient-li “va, mou-te gandul!” Ho va fer perquè volia.

I això vol dir que la força bàsica que va engegar l’univers, i que el manté en marxa, és el desig de fer el que realment t’agrada. Així que si algun cop has pensat que fer el que realment estimes no és bo, la realitat és tot el contrari: el que no és “bo” és fer el que no estimes, perquè llavors vas en contra de la força primordial de l’existència.

L’Estructura Bàsica de l’Univers

Com que li va agradar això de moure’s, el punt inicial va començar a experimentar. Primer a amb moviments simples: movent-se més lent i més ràpid, amunt i avall, cap als costats… I després fent moviments més complexes.

I va veure que, quan es movia, es movien també els punts del seu costat; i depenent de com es movia, canviaven els moviments del punts que l’envoltaven.

I això el va deixar totalment fascinat: resulta que, amb els seus moviments, podia crear una gran varietat de formes al seu voltant. De fet, podia crear qualsevol cosa que s’imaginés.

Una imatge que et pot ajudar és imaginar-te que tens un llençol i que l’agafes amb una ma per un sol punt. Si mous la ma, tot el llençol es mourà. I depenent dels moviments que facis, podràs crear formes diferents amb ell. I tot movent només un dels seus punts.

Doncs això és el que va fer el punt creador de l’univers: només ell es movia directament, però el seu moviment impulsava els altres punts, i això va crear una gran varietat de formes.

L’univers, doncs, és com un enorme llençol on un dels seus punts està vibrant.

(Sí, ja ho sé, aquesta no és una explicació completa, perquè faltaria saber què és exactament aquest llençol i de què està fet, però per no complicar-ho massa, de moment ho deixem així, d’acord? Un altre dia més 😉 )

Les primeres formes que va crear aquest punt amb la seva vibració van ser el que ara molta gent anomena “geometria sagrada”: les formes bàsiques que formen l’estructura de l’univers. I després va anar combinant-les per crear formes cada vegada més complexes fins arribar a les estrelles, els planetes i les diferents formes de vida.

Potser sorprèn una mica la idea de crear un planeta només a partir de petits moviments d’un sol punt de l’univers, però és similar al que fan els nens quan juguen a Lego: crear estructures cada vegada més grans i complexes a partir de peces molt simples. O el que fan tots els ordinadors: executar una varietat infinita de programes utilitzant només uns i zeros.

Així doncs, tot va començar amb un petit punt de l’univers que es va començar a moure. Un punt que, ara, normalment anomenem Déu.

Però aquest nom no és el més adequat, perquè en realitat aquest punt ets tu. Si tanques els ulls i mires dins teu, veuràs que hi ha una força creadora que gaudeix creant sense parar. I si mires una mica més, veuràs que aquesta força surt d’un punt molt petit. Un punt inquiet i juganer que no para mai de moure’s i que va creant mil i una coses meravelloses al seu voltant.

photo credit: @Doug88888 via photopin cc

6 pensaments a “L’Origen de la Creació i Com Vas Aparèixer Tu a l’Univers”

  1. Final brillant! Jo sóc tu i tu ets jo, som miralls d’un mateix ser conscient, experimentant-nos per arribar a comprendre el potencial que tenim sota el paraigües creador de la consciència! Senzillament un joc? “Senzillament” no. Més aviat un complex, fascinant i essencial joc, on l’amor (el reconeixement i el respecte) és la regla més valuosa.
    1000 i 1 gràcies per seguir-nos-ho recordant a cada article, Jan!

  2. M’agrada aquesta forma tan sencilla i planera de descriure l’origen de la creació. Sento inocencia i puresa de cor en aquestes paraules tan revaladores.
    Gracies Jan per existir, gracies estel juganer e inquiet, germà de galaxia irisada.

  3. Jan, m’ha agradat molt llegir el teu article, en moments se m’han omplert els ulls de llàgrimes, llàgrimes d’il·lusió. Les teves paraules desprenen molt amor. T’estimo* Per qui no ho sàpiga, el Jan és el meu germà ;)!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Current ye@r *