Troba el Teu Lloc al Món
i Viu una Vida Plena

Creus que a Déu No li Agraden els Diners?

Creus que a Déu No li Agraden els Diners?

dinersSi la resposta és afirmativa, deixa’m que et faci una altra pregunta: qui creus que els ha inventat?

Déu ho ha creat tot. I tot és tot; els diners també. No són, per tant, un error de la humanitat ni l’origen del mal. Són una part de la vida que té el seu paper, com totes les altres coses.

Al Cel no hi ha diners

Dit això, també s’ha de dir que utilitzar diners com a intermediari en les relacions humanes no és la manera òptima de funcionar; n’hi ha altres de millors. Però perquè una societat pugui funcionar sense diners, o altres mecanismes similars, és imprescindible que els seus integrants se sentin completament units. És imprescindible que cada individu senti que forma part inseparable de la societat i que, per tant, es preocupi pel benestar del conjunt tant com pel seu propi benestar. Continua llegint

Sigues Tu Mateix – És el Millor Negoci que Hi Ha

Sigues Tu Mateix – És el Millor Negoci que Hi Ha

sigues tu mateixAlgun cop has pensat que no ets gaire valuós? Creus que per tenir èxit has de copiar els que ja ho han aconseguit? Si és així, segueix llegint. Perquè tal i com ets ara, ets molt més valuós que tot l’or del món.

El que és escàs té valor

Tots sabem que, en general, les coses escasses són més cares que les que són abundants. Si fos fàcil trobar diamants, per exemple, serien molt barats.

Aquest fet és ben conegut per tothom, però té una conseqüència molt important que jo no havia considerat fins que vaig llegir el llibre “Gratis” de Chris Anderson (molt recomanable, per cert): l’economia es mou en busca de l’escassetat. És a dir, a mesura que un determinat producte o servei és fa abundant, deixa de ser negoci, i l’empresa que es dedicava a produir-lo ha de buscar una altra cosa més escassa per oferir. Continua llegint

La Paraula “Emprenedoria” No Existeix

La Paraula “Emprenedoria” No Existeix

emprenedoriaEn el darrer article, vaig començar a parlar d’un tema que considero essencial pel nostre benestar –la vida professional–, i vaig crear un nou apartat al bloc anomenat “emprenedoria” per agrupar-hi els diferents articles que vagi publicant. No sé ben bé per què, se’m va acudir buscar aquesta paraula al diccionari, i em vaig endur una bona sorpresa: no existeix.

D’entrada, no m’ho esperava. En anglès sí que existeix, per exemple. Però després vaig pensar que tenia la seva lògica: sent sincers amb nosaltres mateixos, hem de reconèixer que no tenim gaire esperit emprenedor.

Pel que fa la nostra vida professional, molts somiem posar en marxa un negoci, però pocs ho acabem fent. A la pràctica, és com si creguéssim que l’única opció que tenim per trobar feina és que algú ens contracti i ens ho doni fet. Continua llegint

Tria la Teva Professió Per Amor!

Tria la Teva Professió Per Amor!

triar professió per amor
Quanta gent estima de veritat la seva feina? Malauradament, poca.

Segurament estaràs d’acord amb mi que seria fantàstic que tothom pogués dedicar-se a una activitat professional que li agradés, però és possible que pensis que això és una utopia irrealitzable. Que hi ha molt poques tasques realment boniques, i que només uns pocs afortunats poden realitzar-les. La resta hem de fer el que sigui per poder sobreviure, i si no ens agrada ens hem d’aguantar.

Ens sembla lògic pensar d’aquesta manera, però no ho és. El que seria veritablement lògic i raonable és que triéssim la nostra feina per amor, i només per amor. Continua llegint

Per Què Som Aquí?

Per Què Som Aquí?

per què som aquíAvui m’agradaria parlar d’una de les qüestions més antigues i profundes de la humanitat: per què som aquí? És a dir, què és exactament la humanitat i quin és el nostre paper dins de l’univers?

Com en molts altres temes, hi ha diverses interpretacions possibles. Jo te n’ofereixo tres, que crec que serveixen per fer-se una idea bastant bona de per què som aquí i de quin és el sentit de la vida humana.

Interpretació 1: la Terra És un Experiment

La primera interpretació de per què som aquí és que la Terra és un experiment, perquè una de les motivacions principals que van originar el nostre planeta és el desig de satisfer un interrogant. Hi havia una cosa que Déu no sabia, i va posar en marxa un experiment per trobar la resposta. Una mica com el que fan els científics quan volen comprovar una determinada teoria.

Déu és un ésser viu molt curiós, en el sentit que li agrada molt investigar i descobrir coses noves. A Déu li agrada molt crear coses noves i expandir els seus coneixements. Sent una gran curiositat, en el millor sentit de la paraula, per si mateix i per tot el que és capaç de fer. I per aquesta raó, qualsevol idea que se li acudeix, la proba. No descarta mai res, no hi ha res que no vulgui experimentar, perquè això seria negar una part de si mateix.

I en un determinat moment, Déu es va preguntar: què passaria si una part de mi oblidés que forma part de mi? O el que és el mateix: què passa quan una part de Déu oblida que és Déu? Què passa quan una part de l’univers s’aïlla de la resta?

El planeta Terra es va crear per respondre aquestes preguntes, unes preguntes que abans no tenien resposta. I els éssers humans som la part de Déu que es va oferir voluntària per aïllar-se temporalment de la resta, i veure què passa.

Aquest és el motiu pel qual no recordem qui som ni res que sigui anterior al nostre naixement. Forma part de l’experiment en què hem decidit participar per augmentar la saviesa de l’univers.

Interpretació 2: la Terra És un Repte

Així doncs, vam crear la Terra per donar resposta a la pregunta: què passa quan una part de Déu oblida que és Déu? Insisteixo que abans que existís la Terra aquesta pregunta no tenia resposta. Sabíem que hi havia diferents possibilitats, però no sabíem què passaria: entrarem en una espiral de destrucció? Recordarem qui som? Trobarem la manera de viure en pau? Ningú ho sabia.

S’ha de tenir en compte, però, que a Déu no li resulta indiferent que passi una cosa o una altra. Per sobre de tot, vol saber què passa quan una part de Déu oblida que és Déu, però això no vol dir que no tingui preferències al respecte. Déu està fet d’amor pur i, per tant, vol que les coses surtin bé.

Per tant, la segona interpretació de per què som aquí és que tenim un repte. Nosaltres hem vingut aquí a veure què passa quan ens allunyem de Déu, però també a intentar que el que passi sigui alguna cosa agradable. Hem vingut a intentar expressar la nostra creativitat de forma pacífica i harmoniosa.

No és un repte fàcil. Acceptar venir a la Terra implica oblidar qui som, i això fa que ens sentim perduts i aïllats. No és gens fàcil viure en aquestes condicions: no recordem qui som ni què hi fem aquí. No recordem que formem una unitat amb la resta de persones i ens sentim sols. Tot el drama de la vida humana neix d’aquest fet.

En resum, hem creat un planeta amb unes condicions que dificulten viure en pau i harmonia, i ens hem proposat trobar un equilibri. Aquest és el repte.

No ho hem fet per masoquisme, sinó perquè ens agraden els reptes, i perquè sabem que en el fons no podem prendre cap mal. Al cap i a la fi, som una part de Déu, i com a tals, som eterns.

A més a més, també sabem que afrontar reptes és l’única manera de créixer i fer-nos forts. De la mateixa manera que en un gimnàs exercitem el cos posant-lo a proba, aquí exercitem la nostra capacitat d’estimar i de conviure.

Interpretació 3: La Terra És un Joc

La Terra és, doncs, en part un experiment que ens permet augmentar la saviesa de l’univers, i en part un repte que ens fa més forts.

Però per sobre de tot, la Terra és un joc. És veritat que hem vingut aquí a aprendre i a exercitar-nos, però sempre amb l’objectiu final de sentir-nos bé. L’objectiu més important de la vida sempre és el benestar, i això és el que busca Déu amb tot el que fa.

Déu experimenta amb les seves capacitats, inventa nous reptes i busca respostes que el facin més savi perquè li agrada fer-ho. Per a ell, la vida és un joc, perquè tot el que fa ho fa únicament amb l’objectiu de sentir-se bé. No fa res per obligació. De fet, qui podria obligar-lo? 😉

Nosaltres som part de Déu, així que tampoc fem res per obligació. Hem vingut aquí a experimentar, sí; hem vingut a posar-nos a proba, també; però sobretot hem vingut a gaudir fent-ho. Hem vingut perquè ens venia de gust explorar les possibilitats que ofereix la Terra.

Així que, per què som aquí? Bàsicament, hem vingut a jugar.

photo credit: h.koppdelaney via photopin cc

Quina Teràpia de Salut És la Millor?

Quina Teràpia de Salut És la Millor?

Quina terapia de salut es la millorAvui he publicat un article a Saludterapia anomenat “¿Què terapia de salud es la mejor para ti?”. Degut a la gran diversitat de teràpies que hi ha actualment, és fàcil tenir dubtes. Si és el teu cas, crec que aquest article et pot ajudar una mica.

Bàsicament, el que explico és que només tu saps què et convé: la millor teràpia per a tu depèn de tui fins i tot del moment en què et trobes. I això és una cosa que cap professional pot detectar. Algú, a part de tu mateix, pot saber quina música et ve de gust escoltar, per exemple? De la mateixa manera, ningú pot saber què et convé per a la teva salut.

Només ho pots saber tu. Si en algun moment creus que necessites l’ajuda d’un professional mèdic, simplement intenta informar-te una mica, i després tria el que més ressoni amb tu. Igual que quan tries un disc.

Kryon y el Nou Papa de Roma

Kryon y el Nou Papa de Roma

el nou Papa de RomaAhir, la notícia estrella va ser la renuncia del Papa Benet XVI, un fet del que hi ha pocs precedents. El primer pensament que em va venir al cap és: “ostres, si fa dos dies que és Papa”. Després van dir que fa vuit anys; com passa el temps…

Però aquesta sensació d’haver tingut un Papa amb un mandat molt curt, sobretot en relació amb l’anterior, em va recordar una canalització de Kryon que vaig llegir fa uns anys, precisament sobre aquest tema.

Aquesta canalització es va fer just després de la mort del Papa Joan Pau II, abans que s’escollís un nou Papa. És bastant impactant. Aquí et deixo un extracte de la part més rellevant. Si vols llegir-la al complert, la trobaràs (en anglès) al següent enllaç, o al llibre Kryon XI. Continua llegint

Algun Cop Has Dit “No Puc” i Era Veritat?

Algun Cop Has Dit “No Puc” i Era Veritat?

no puc

Drets de la imatge: Jesus Solana.

Deixa’m que m’atreveixi a respondre per tu: no. Mai ningú en la història de la humanitat ha dit “no puc” i era veritat. Per una senzilla raó: no hi ha res que no puguem fer.

En el fons, tots sabem que el nostre potencial no té límits, però, malauradament, aquest coneixement no sempre es veu reflectit en el nostre comportament. Parlem i actuem com si no tinguéssim la capacitat de construir el nostre propi camí i, en fer-ho, nosaltres mateixos posem límits on no n’hi ha.

Per exemple, sovint diem coses com: “Vens a la meva festa demà? No puc, ja he quedat”, “Per què no acceptes la feina que t’ofereixen als Estats Units? No puc, els meus pares ja són grans i haig de tenir cura d’ells”. A la majoria de nosaltres aquestes respostes ens sembles perfectament raonables. Està tan acceptat en la nostra societat dir “no puc”, que ja ningú ho posa en dubte quan ho fem. Continua llegint

La Terra És un Lloc Molt Especial

La Terra És un Lloc Molt Especial

La Terra es un lloc molt especialDurant molts segles, la humanitat va creure que érem el centre de l’univers i que tots els astres giraven al voltant de la Terra. Ara aquesta idea ens sembla un ximpleria egocèntrica, però en realitat no anàvem tan desencaminats. No som el centre de l’univers, això és cert, però sí que som molt molt especials.

En certa manera, la Terra és un laboratori on l’univers experimenta amb noves vies per expressar la seva creativitat. I no és un laboratori qualsevol, és un dels més avançats pel que fa a la creativitat. Tot l’univers és molt creatiu, no només nosaltres, però les condicions del nostre planeta són especialment favorables perquè la creativitat sigui màxima.

La Terra és el lloc on Déu ve a explotar al màxim les seves capacitats i a obrir camins inexplorats. És la punta de la nau on viatja l’univers; és l’avançada que obre camí perquè els altres puguin desplaçar-se amb més facilitat. I això ens fa molt valuosos.

Venim a la Terra en Busca de Solitud Creativa

Venim a la Terra en Busca de Solitud Creativa

creativitatEn el darrer article parlava de la importància de cultivar moments de solitud per poder connectar amb la nostra creativitat. Quan estem sols podem veure més clarament les nostres idees i deixar que comencin a prendre forma.

Doncs bé, l’origen de la Terra és troba, en part, en la recerca d’aquesta solitud creativa. La Terra és com l’estudi d’un pintor: venim aquí per allunyar-nos temporalment de la resta de l’univers i concentrar-nos en la nostra obra.

Per aquesta raó, no recordem qui som ni tenim contacte amb altres formes de vida de l’univers. Ens hem aïllat temporalment perquè res ens distregui i puguem contactar millor amb la nostra creativitat. Continua llegint