Troba el Teu Lloc al Món
i Viu una Vida Plena

Com Ensenyar a Llegir Bé al Teu Fill: Fonemes o Paraules?

Com Ensenyar a Llegir Bé al Teu Fill: Fonemes o Paraules?

ensenyar a llegirNo sóc un expert, ni de bon tros, en el sistema educatiu, però tot i així, últimament he vist un fenomen que em té una mica preocupat: sembla ser que està de moda ensenyar als nens a llegir a partir dels fonemes; és a dir, ensenyant-los el so de cada lletra.

Quan ho vaig sentir per primer cop, de seguida em va semblar un error, però vaig pensar: “ves a saber, si ho fan deu ser per alguna cosa, potser no és tan mala idea com a mi em sembla”. Però al cap d’un temps vaig llegir el llibre “Com ensenyar a llegir al seu nadó”, de Glenn Doman, i em vaig acabar de convèncer: no és la millor opció.

La unitat bàsica del llenguatge és la paraula, no el fonema

Ensenyar a llegir als nens a partir dels sons de les lletres implica un error de comprensió sobre la naturalesa del llenguatge, perquè la unitat bàsica de la llengua no és el fonema, és la paraula. Són les paraules les que tenen significat, no les lletres. Continua llegint

Kryon y el Nou Papa de Roma (2)

Kryon y el Nou Papa de Roma (2)

Kryon i el nou Papa de RomaFa uns dies vaig publicar un article sobre una canalització que Kryon va fer l’any 2005 sobre el futur Papa de Roma. Si el vas llegir, potser recordes que Kryon deia que, segons l’estat de l’energia de la Terra en aquell moment, semblava que després de la mort del Papa Joan Pau II ens encaminavem cap a dues possibilitats:

  1. O bé tindríem un Papa “radical”, en el sentit que reformaria profundament l’Església.
  2. O bé tindríem un Papa de transició, i després arribaria el Papa “radical”.

Segons Kryon, aquest nou Papa modernitzaria la institució i, entre altres coses, augmentaria la importància del paper de la dona. Continua llegint

Com Ensenyar a Llegir al Teu Nadó

Com Ensenyar a Llegir al Teu Nadó

ensenyar a llegirFa uns mesos vaig assistir al curs “Estimulación Temprana de la Inteligencia”, que va marcar un abans i un després en la meva manera de veure l’educació dels nens. No tant pel curs en si, sinó perquè allà vaig començar conèixer el treball de Glenn Doman, i vaig adonar-me que podia, i volia, ensenyar a llegir al meu fill petit.

A la dècada dels 50, Glenn Doman va fundar els Instituts pel Desenvolupament del Potencial Humà, en principi per intentar ajudar els nens que tenien lesions cerebrals: nens que no podien parlar, caminar, etc. Juntament amb el seu equip, va estudiar-los a fons, i al final va trobar diversos exercicis pràctics que van resultar molt efectius. Tant, que per a la seva sorpresa, molts nens amb lesions cerebrals acabaven parlant, llegint i caminant més ràpid i millor que els nens sans.

A la vista d’aquest fenomen es van preguntar: què passaria si apliquéssim aquests exercicis als nens sans? Ho van fer, i tal com havien esperat, van millorar molt les seves competències. Continua llegint

Un Petit Conte sobre l’Educació a les Escoles

Un Petit Conte sobre l’Educació a les Escoles

educació infantil

Autor de la imatge: Cienpies Design.

L’Albert farà tres anys a l’octubre, així que aquest any li toca començar l’escola. Com molts altres pares, la Mireia i jo portem les últimes setmanes donant-li voltes al tema. Buscant informació sobre diferents escoles i mètodes educatius, hem trobat aquest petit conte que ens ha agradat. Em sap greu, però no sé de qui és.

 

Una vegada un nen va anar a l’escola i era ben petit. I l’escola era ben gran, però quan el nen va veure que podia anar a classe directament des de la porta de fora, es va sentir feliç i l’escola no li semblava tan gran , així. Un matí, quan feia poc que era a l’escola, la mestra va dir: – “Avui farem un dibuix”. “Bé”, va pensar. Li agradava molt dibuixar. I podia fer totes les coses, lleons, tigres gallines i vaques, trens i vaixells i va prendre la seva caixa de llapis i va començar a dibuixar. Però la mestra va dir: “Espereu! no és hora de començar “. I ell va esperar fins que tots estiguessin preparats. Continua llegint

El Primer Pas Per Trobar el Teu Lloc al Món

El Primer Pas Per Trobar el Teu Lloc al Món

el teu lloc al mónPer poder descobrir quin és el teu lloc al món, i ser feliç, és imprescindible que escoltis amb atenció els teus sentiments. Ells són els únics que saben qui ets realment; són els únics que tenen la informació necessària per poder-te guiar.

A la pràctica, però, no sempre és fàcil saber què sentim exactament; bàsicament, perquè ens costa diferenciar clarament el que volem realment, del que creiem que volem. La societat que tenim ens bombardeja tan sovint amb opinions i idees sobre què hauríem de desitjar, que ja no sabem què sentim de veritat. Continua llegint

Com Trobar el Teu Lloc al Món

Com Trobar el Teu Lloc al Món

el teu lloc al mónEt sents perdut? No saps ben bé quin sentit té la teva vida ni quin és el teu lloc al món? Doncs continua llegint, aquí et deixo algunes pistes importants per trobar el teu camí.

No Ets Com Ets per Casualitat

L’univers té una característica molt important, que a més a més és molt útil a l’hora de comprendre millor la nostra vida: no hi ha res que sigui com és per casualitat, tot el que existeix té una forma associada a la seva funció.

Les cadires, per exemple, no tenen potes i un seient per atzar, sinó perquè hi puguem seure; el nostre cor té quatre cavitats amb parets musculars per poder bombejar la sang, els arbres tenen arrels per captar els nutrients del terra, etc. La forma d’una cosa està associada a la seva funció; aquest fet es compleix sempre. I tu no n’ets cap excepció. Continua llegint

L’Univers Ha Reservat un Lloc per a Tu

L’Univers Ha Reservat un Lloc per a Tu

el teu lloc al mónMolts de nosaltres tenim la sensació de viure en un món hostil. En conseqüència, ens passem la vida en alerta per si hem de defensar els nostres interessos. Potser aquesta actitud està justificada, perquè mai sabem si algú ens intentarà fer mal o prendre’ns el que és nostre, però cansa bastant, oi?

Afortunadament, podem canviar aquesta situació si volem. L’origen de l’hostilitat que ens envolta és simplement que anem perduts pel món, i no sabem quin és el nostre lloc. Som com peces d’un puzle que xoquen entre elles intentant trobar algun forat desesperadament. Si veiéssim una imatge més global, veuríem que tenim un lloc reservat que encaixa perfectament amb nosaltres. I que no te cap sentit que competim, perquè cadascú té el seu.

Hem oblidat quin és el nostre lloc al món

Per il·lustrar aquesta situació, m’agradaria proposar-te un petit exercici d’imaginació… Continua llegint

Pots Estimar Aquells Que No Estimes?

Pots Estimar Aquells Que No Estimes?

felicitatSegons la fórmula de la felicitat, quan expresses el teu amor ets feliç, i quan no ho fas, no. Així que si vols tenir una vida plena, has d’estimar; com més, millor.

Com a teoria està molt bé, però a la pràctica, no és tan fàcil. És possible que et proposis fermament intentar expressar tant amor com puguis, però a l’hora de la veritat, no te n’adones i ja estàs cridant un altre cop.

Un dels motius principals és que hi ha persones a les que costa molt estimar: persones que et fan la gitza sense parar, persones que no pots ni veure, o persones que, simplement, no et cauen bé. I moltes vegades no pots evitar-les, perquè formen part de la teva vida quotidiana: companys de feina, familiars, etc. Què pots fer en un cas així? Continua llegint

Tots Som Empresaris – Els Assalariats També

Tots Som Empresaris – Els Assalariats També

negoci propiEn l’àmbit professional, la nostra societat acostuma a dividir-se en empresaris i assalariats. Personalment, però, crec que no és una bona classificació perquè, en el fons, tots som empresaris. Tant si treballes pel teu compte, com si ho fas contractat en una empresa aliena, tu tens un negoci: tu mateix.

Com a responsable d’aquest negoci, fas totes les tasques necessàries per tirar-lo endavant:

–      Oferir uns determinats serveis a canvi de diners.

–      Buscar clients (tirar currículums és buscar clients, per exemple).

–      Portar la teva comptabilitat.

–      Estar atent a noves oportunitats.

–      Relacionar-te amb altres professionals del teu sector

–      Etc.

Tots, empresaris i assalariats, fem aquestes funcions. L’única diferència és que els assalariats tenen un únic client fix que els paga cada mes més o menys el mateix. La resta, en essència, és pràcticament igual. Continua llegint

Creus que a Déu No li Agraden els Diners?

Creus que a Déu No li Agraden els Diners?

dinersSi la resposta és afirmativa, deixa’m que et faci una altra pregunta: qui creus que els ha inventat?

Déu ho ha creat tot. I tot és tot; els diners també. No són, per tant, un error de la humanitat ni l’origen del mal. Són una part de la vida que té el seu paper, com totes les altres coses.

Al Cel no hi ha diners

Dit això, també s’ha de dir que utilitzar diners com a intermediari en les relacions humanes no és la manera òptima de funcionar; n’hi ha altres de millors. Però perquè una societat pugui funcionar sense diners, o altres mecanismes similars, és imprescindible que els seus integrants se sentin completament units. És imprescindible que cada individu senti que forma part inseparable de la societat i que, per tant, es preocupi pel benestar del conjunt tant com pel seu propi benestar. Continua llegint