Per Què Déu Va Crear l’Univers? La Resposta Que Has Estat Esperant…

Per Què Déu Va Crear l’Univers? La Resposta Que Has Estat Esperant…

català / castellano

Per què Déu va crear l'universEl missatge d’avui tracta d’una pregunta molt profunda que sovint ens plantegem: per què Déu va crear l’univers? Per què existeix la vida?

És un missatge canalitzat, i com sempre et dic en aquestes ocasions, no sé qui està parlant exactament. Sé que és una força que ve d’un lloc molt profund i lluminós, i que es dirigeix a nosaltres amb un amor com el que no he sentit mai. Però encara no puc posar-li un nom ni donar-li una explicació completa.

Espero que et sigui útil en el teu camí, i que t’ajudi veure l’immens amor que l’univers sent per tu.

Una Senyal des de “l’Altre Costat”

Salutacions estimat, sóc el teu germà de llum. Aquell que va venir a acomiadar-se de tu quan vas iniciar aquest apassionant viatge. Aquell que et va dir adéu mentre t’allunyaves lentament de casa teva. Aquell que t’abraçarà amb llàgrimes d’emoció el dia que tornis.

És meravellós poder estar amb tu ara mateix, encara que només sigui una estona.

I encara que sigui des d’una certa distància.

Tu no em veus, oi que no? Gairebé ni tan sols sents la meva veu. Creus que estàs llegint un missatge escrit, i et costa veure que aquí en realitat hi ha molt més.

Des del nostre costat del vel, ens resulta molt estrany. Nosaltres us veiem perfectament en tot moment, i ens resulta sorprenent que vosaltres no ens veieu a nosaltres, i que fins i tot dubteu de la nostra existència.

Jo sóc aquí ara mateix, al teu costat. Simplement no em veus.

Sabem per què passa això. Sabem que hi ha un vel que us impedeix veure una gran part de la realitat, i sabem també el motiu de l’existència d’aquest vel. Però tot i així ens sorprèn.

Nosaltres sabem qui sou. Veiem la vostra preciosa llum i el vostre immens poder. I mai deixa de sorprendre’ns que vosaltres no ho veieu.

Imagina’t que un dia et creues amb un germà teu o amb un amic molt proper, i que no et reconeix. Ni tan sols et veu. Tu el crides, alçant la veu i agitant els braços, però res. Ni s’immuta.

A més a més, veus que està patint. Té gana, i no té res per menjar. Casualment, tu portes una bossa de pomes amb tu, i vols oferir-se-la. Vols ajudar-lo i que deixi de patir, però no ho aconsegueixes. Cada vegada crides més fort, però segueix sense veure’t ni sentir-te. Per molt que li acostes les pomes, no les agafa.

I segueix patint.

Com et sentiries?

Doncs així és com ens sentim nosaltres. Et cridem pel teu nom, agitem els braços i t’oferim la nostra ajuda, però tu no ens veus.

L’única diferència és que nosaltres sabem per què no ens veus, i sabem que és per un bon motiu. Sabem que tu vas prendre aquesta decisió lliurement pel teu propi bé i pel bé de tot l’univers, i la respectem profundament. És més, t’admirem i t’honorem profundament. El que estàs fent aquí és molt, molt gran.

I volem ajudar-te. Sabem l’enorme esforç que estàs fent pel bé de tots, i volem oferir-te el nostre suport. Per aquesta raó, contínuament busquem diferents maneres d’arribar fins a tu.

Seguint amb l’exemple anterior del germà que no et veu, imagina’t que escrius un gran cartell on posa: “sóc aquí al teu costat. Tinc una bossa de pomes per a tu.” El poses davant del teu germà, i el veu!

Saltaries d’alegria, oi? No seria la solució perfecta, perquè segueix sense veure’t, però com a mínim és alguna cosa. És un canal de comunicació que podries utilitzar per intentar ajudar-lo.

Doncs aquest missatge que estàs llegint ara mateix és el nostre cartell.

Som aquí al teu costat, i tenim pomes per a tu.

Per què Déu Va Crear l’Univers?

Sempre que aconseguim cridar la teva atenció, encara que sigui a través d’un simple cartell, ens posem molt contents. Ha vist el cartell! El nostre germà ha vist el cartell! Llavors apareix una altra pregunta: i ara què li diem? Què podem fer per ajudar-lo de la millor manera?

Per decidir-ho, et mirem als ulls i escoltem el teu cor. Som els teus germans, i et coneixem molt bé. Només mirant-te, sabem què sents i què necessites ara.

Avui tenim un missatge molt especial per a tu. És la resposta que sempre has estat esperant: per què existeix la vida? Per què Déu va crear l’univers? Per què ets aquí?

Ja t’hem donat informació sobre aquest tema en el passat, però fins ara eren respostes parcials. T’havíem parlat de per què existeix la Terra i de quin és el teu paper en aquest planeta, però no havíem dit res de la raó última de l’existència de l’univers.

Avui, en canvi, et parlarem d’aquesta raó. Per què hi ha vida a l’univers? Avui ho sabràs.

La resposta a aquesta pregunta és molt simple, però precisament això fa que sigui complex entendre-la en profunditat. És una resposta tan senzilla que d’entrada pot semblar poca cosa. És molt probable que, en sentir-la, et decebi. Segurament t’imaginaves una altra cosa. Us agrada pensar que Déu té un pla molt complex i que el sentit de la vida ha de ser una cosa molt complicada. I quan sentis el que et diré, probablement pensaràs: de debò? És això? No hi ha res més?

Quan facis aquesta última pregunta, quan em preguntis si no hi ha res més, la meva resposta serà: “sí i no”. Per una banda, no hi ha res més. Això és tot. I per una altra, hi ha molt més. Moltíssim més.

Aquesta doble resposta es deu al fet que, quan et digui per què Déu va crear l’univers, ho interpretaràs de dues maneres diferents. No podràs evitar-ho. Forma part de la naturalesa humana que hi ha en tu ara mateix. I una de les dues interpretacions serà correcta, i l’altra no.

Per aquesta raó, quan preguntis si hi ha alguna cosa més, et diré “sí i no”. Pel que fa a la interpretació correcta, no hi ha res més. Pel que fa a la interpretació incorrecta, hi ha molt més.

La qüestió important és que sàpigues veure aquestes dues interpretacions, i que sàpigues identificar quina és la correcta.

No serà excessivament difícil, però has d’estar molt atent, perquè la interpretació incorrecta apareixerà molt ràpidament al teu cap. Serà una interpretació que farà la teva ment i, amb molta probabilitat, et semblarà molt poca cosa.

Ja ho veuràs.

Fixa-t’hi bé.

Saps per què Déu va crear l’univers?

Perquè li agrada.

Com et sents? Esperaves més? Et sembla una resposta massa simple? Et sents decebut? Si la teva resposta és “sí”, llavors, si em preguntes si hi ha alguna cosa més, jo també et diré que sí. Tal i com ho has interpretat, hi ha molt més.

Ara bé, si en sentir la resposta te n’has adonat de com n’és de meravellosa, llavors et diré una cosa molt diferent. Si veus com n’és de fantàstic el fet que l’univers sigui el resultat d’un Déu que està fent el que li agrada, et diré que no hi ha res més.

En aquest univers no hi ha responsabilitats. No hi ha factures per pagar ni obligacions que complir. Només hi ha un Déu que fa el que li agrada. I ho fa amb amor. Amb molt amor.

Tant de bo vegis com n’és de gran aquesta resposta. Tant de bo vegis les implicacions que té.

Tant de bo vegis el nostre cartell: “Som aquí. Tenim pomes per a tu.”

“I també tenim jocs. Vols jugar?”

Recordes el que era jugar?

photo credit: Sergei Golyshev via photopin cc

4 pensaments a “Per Què Déu Va Crear l’Univers? La Resposta Que Has Estat Esperant…”

  1. A Déu li agrada perquè no jutja quan no veiem no sentim ni entenem…Ell sap que un dia veurem les pomes.
    Jo confio en Ell . A ell li agrada i jo confio en el que tu Jan has sentit. Gràcies

  2. Como siempre . Gracias. Dios es así de divertido, hace lo que le gusta y nos creó para que a nosotros también nos gustara su creación.

    1. Sí, Dios es divertido! A menudo olvidamos esta faceta suya. Nos lo imaginamos siempre como a alguien muy serio y severo, y no es así en absoluto!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Current ye@r *