Per Què les Persones Menys Amoroses Governen el Món i Com Això Està a Punt de Canviar

Per Què les Persones Menys Amoroses Governen el Món i Com Això Està a Punt de Canviar

català / castellano

com escollim els lidersHi ha un fenomen molt curiós a la nostra societat: moltes vegades, les persones menys amoroses acaben sent líders.

Això és molt evident a la política, per exemple, però passa també a moltes altres àrees.

Ja des de petits, als patis de les escoles, els nens més dolços acostumen a quedar-se en un segon pla, mentre que altres s’erigeixen com a líders.

Als instituts, els que adopten una actitud més “xulesca” moltes vegades són els que més atenció reben.

A les empreses, sovint les persones que menys pensen en les altres acaben tenint càrrecs de responsabilitat.

No sempre és així, per descomptat, però passa molt.

I no és que aquestes persones es facin amb el poder a la força i lluitin per mantenir-lo. Moltes vegades nosaltres mateixos les triem.

Per què passa això?

Ja sigui a la política, a les empreses o als grups d’amics, per què seguim als que són menys lluminosos?

Hi ha una explicació molt profunda per a aquest fenomen.

Un fenomen que, per cert, està a punt d’acabar.

Qui Són Realment les “Males Persones”

Primer de tot, cal deixar clar que en aquest món, ni en cap altre, no hi ha males persones. La maldat pura és una cosa que en realitat no existeix, encara que moltes vegades sembli que sí (per aprofundir sobre aquest tema, pots llegir aquest article).

El que sí que hi ha són diversos nivells de consciència. Hi ha persones amb la consciència més àmplia i persones amb la consciència més estreta.

Quan la nostra consciència és àmplia, percebem la bellesa pura de l’Univers i la Unitat entre tot el que existeix, i actuem sempre amb amor i harmonia.

En canvi, quan la nostra consciència és estreta ens sentim éssers aïllats, i això ens porta a enfrontar-nos als altres.

Així doncs, no és una qüestió de bondat o maldat, sinó del nivell de consciència.

I el nivell de consciència depèn de l’evolució que cadascú ha seguit. A grans trets, depèn de quantes encarnacions portem a la Terra.

És una mica com a l’escola. En general, els nens que estan a cinquè saben més coses que els que estan a primer. I no és que siguin millors, simplement fa més temps que estudien.

Doncs a la Terra passa el mateix. Els que fa més temps que són aquí, en general tenen la consciència més àmplia.

Com Triem els Nostres Líders

Tenint en compte que no hi ha males persones, el punt més important per entendre com triem els nostres líders és que la majoria de persones percebem el món com un lloc hostil.

Quan vivíem en cavernes, hi havia una hostilitat més o menys real, ja que la vida era realment perillosa per a nosaltres: animals salvatges, malalties infeccioses, manca d’aliments, clima advers, etc.

Ara en canvi, hem superat tot això, però seguim percebent hostilitat al món. Bàsicament, perquè els hostils som nosaltres mateixos. En lloc de col·laborar, competim els uns amb els altres, i això ens fa témer per la nostra supervivència: perdre la feina, quedar-nos sense res, etc.

I aquesta és la clau per entendre com triem els líders. La nostra necessitat més bàsica és la supervivència, i el nostre anhel més gran és sentir-nos segurs.

I busquem persones que ens facin sentir aquesta seguretat.

Mirem al nostre voltant i pensem: de les persones que veig, quines sembla que estan més preparades per sobreviure en aquest món hostil? Tant me fa si són compassives i amoroses, el que vull saber és quines són les més fortes. Quines són les que vencen quan hi ha una batalla? Quines són les que em donen més probabilitat de sobreviure si sóc al seu costat?

La gran majoria de nosaltres fem aquesta reflexió interna, encara que moltes vegades ho fem de forma inconscient i no ens n’adonem.

Per això seguim al noi de la classe amb l’actitud més altiva.

Per això votem al polític que crida més alt.

No és que realment preferim aquestes qualitats, ni que no ens adonem que no són les millors.

Simplement necessitem sentir-nos segurs.

Els Futurs Líders de La nostra Societat

Això ha estat així durant segles i segles: els menys lluminosos gairebé sempre han acabat tenint el poder. Eren els que més seguretat ens transmetien en un món aparentment hostil.

Però això està a punt de canviar.

La humanitat està fent un gran salt evolutiu. Cada vegada som més els que ens adonem d’això.

Aquest salt està provocant grans canvis, i un dels més importants és que la simple supervivència està deixant de ser la nostra prioritat.

En primer lloc, ens estem adonant que en realitat som eterns, així que no fa cap falta preocupar-se per la supervivència. La nostra forma física pot canviar, però la nostra existència profunda no corre cap perill.

I, a més a més, encara que no tinguem en compte que som eterns, també estem prenent consciència que sobreviure sense més no té gaire sentit. El que realment importa és fer alguna cosa bonica amb la nostra vida.

Per primera vegada a la nostra història, ja no ens preocupa sobreviure. El que volem és viure.

Aquest canvi s’està produint de forma lenta i progressiva, i per això a vegades costa veure-ho. Però ja està en marxa, i no hi ha marxa enrere.

I a mesura que vagi agafant força i que més persones se sumin a ell, veurem un efecte meravellós a la societat.

Els líders canviaran.

Perquè, què passa quan la simple supervivència deixa de preocupar-nos, i comencem a buscar la plenitud, la pau i l’harmonia? Doncs que buscarem persones que tinguin aquestes qualitats i ens fixarem en elles. Ens apartarem dels que fan soroll, i voldrem estar a prop dels que transmeten pau.

Votarem als polítics que mostrin integritat.

Seguirem a les persones que mostrin amor.

Fa 2000 anys, Jesús va pronunciar una frase meravellosa que a molts els va costar creure: “Benaventurats els mansos, perquè ells heretaran la Terra.”

És hora de començar a creure, doncs aquest temps ja ha arribat.

És lent. Molt més lent del que ens agradaria.

Però ja ha començat. I és aquí per quedar-s’hi.

2 pensaments a “Per Què les Persones Menys Amoroses Governen el Món i Com Això Està a Punt de Canviar”

  1. Bon dia Jan,
    Aquest article m ha semblat molt curiós perquè quan parles de diferents nivells de consciència fas referència a la reencarnació i a l acabar ,cites paraules de Jesús.
    Doncs la veritat no acabo d entendre com entres en aquesta contradicció i mira que m ha agrada de debò llegir-te.
    Una abraçada
    Roser

    1. Hola Roser,

      No sé si vaig errat, però m’imagino que per a tu és una contradicció parlar de reencarnació i de Jesús en un mateix article perquè, oficialment, l’Església catòlica no reconeix la reencarnació. És per això?

      Des del meu punt de vista, però, no hi ha cap contradicció, perquè per a mi Jesús i l’Església són dues coses molt diferents. Jesús és una persona molt especial que va viure fa molts anys, i l’Església és l’interpretació que moltes persones han anat fent de la vida de Jesús.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Current ye@r *