Què És el Dolor i Com Guarir-lo de Forma Definitiva

Què És el Dolor i Com Guarir-lo de Forma Definitiva

català / castellano

que es el dolorEl dolor és un dels elements més incòmodes de la vida, oi?

Sempre resulta molest, i sempre desitgem que marxi quan el sentim.

Però, què és el dolor exactament? Quan apareix? I per què ho fa?

I el més important de tot: com podem guarir-lo de forma definitiva?

Avui parlarem amb detall d’aquest tema.

El dolor, com tot, té solució.

Què És el Dolor?

El primer pas per entendre bé què és el dolor és veure clarament que no és una cosa que simplement “passa”; és un fenomen que el cos genera de forma plenament intencionada. El cos ho fa perquè vol fer-ho.

Aquest punt és molt important, perquè normalment no ho veiem així. Creiem que el dolor és simplement una conseqüència natural de les ferides o d’algunes malalties, i que passa com per inèrcia, sense que ningú el generi.

Si ens fem mal al braç, per exemple, normalment diem “em fa mal el braç” (com si el dolor aparegués del no-res per art de màgia) o “m’he fet mal al braç” (com si la causa del dolor fos el cop que ens hem donat).

No diem mai alguna cosa com “el meu cos està generant dolor al meu braç”.

No som plenament conscients que podria ser perfectament que el nostre cos no generés els senyals nerviosos que produeixen la sensació de dolor. I, en aquest cas, podríem fer-nos ferides molt fortes sense sentir res.

És a dir, el dolor el genera el nostre cos de forma activa. Concretament, el generen les nostres cèl·lules.

Així que, sempre que sentis dolor, pren consciència que no és una cosa que estigui passant per inèrcia ni per “conseqüències naturals”, sinó que hi ha un grup d’éssers vius (les teves cèl·lules) que estan treballant activament per generar aquest dolor.

(Abans d’enfadar-te amb elles, continua llegint 😉 )

Les Nostres Cèl·lules Són Intel·ligents

El següent punt important per entendre bé el dolor és tenir sempre present que les nostres cèl·lules són intel·ligents. Són éssers vius, i tots els éssers vius tenen consciència i intel·ligència.

I, com a conseqüència de la seva intel·ligència, tots els éssers vius sempre actuen fent el que creuen que és millor. Mai un ésser viu fa res que creu que serà dolent per a ell.

Així doncs, quan les nostres cèl·lules generen dolor, ho fan perquè creuen que és el millor que poden fer en aquest moment.

No és una decisió irracional ni a l’atzar, sinó que surt de la seva intel·ligència i la seva consciència.

També cal afegir que el nivell de consciència de les nostres cèl·lules és molt més elevat que el nostre, encara que aquest tema es mereix un article sencer. Així que aquesta decisió no és només una decisió intel·ligent: és una decisió molt intel·ligent. I està basada en una consciència molt elevada.

L’Origen Profund del Dolor

Així doncs, el dolor és una cosa que generen les nostres cèl·lules de forma conscient i intel·ligent. La següent pregunta és: per què ho fan?

Doncs per un motiu molt senzill: per comunicar-se amb nosaltres.

No sé si hi has pensat alguna vegada, però el nostre cos no té pràcticament cap canal de comunicació amb nosaltres. Ara mateix no té gairebé cap manera de dirigir-se a nosaltres quan té alguna cosa a dir-nos. No pot parlar-nos de forma clara i directa.

Si algun òrgan no va bé, per exemple, no rebem cap missatge del nostre cos que digui: “escolta, ves al metge, que hi ha alguna cosa aquí que has d’arreglar.”

O si hi ha algun aliment que no li va bé, no sentim: “no mengis més això, si us plau, que no puc digerir-ho correctament.”

I el problema no és que les cèl·lules no ens ho diguin; ho fan sense parar. El problema és que no estem escoltant. Actualment, el nostre cervell està desconnectat de la part intel·ligent de les nostres cèl·lules, i no sentim gairebé res del que diuen.

No sentim els missatges del nostre cos.

Així que només li queda una opció: cridar més fort.

I això és el dolor: és un crit que fan les cèl·lules per comunicar-se amb nosaltres. És l’única manera que tenen actualment de fer-nos arribar un missatge quan consideren que alguna cosa no va bé.

El dolor és un mitjà de comunicació entre nosaltres i el nostre cos.

Pràcticament l’únic que té disponible ara mateix.

Com Guarir el Dolor de Forma Definitiva

Tenint tot això en compte, la manera de guarir el dolor per sempre és simple: proporcionar-li al cos un canal alternatiu de comunicació.

El cos utilitza el dolor com a últim recurs quan veu que no hi ha cap altra alternativa. Moltes vegades necessita que actuem per resoldre un problema, però per molt que intenta comunicar-se amb nosaltres, no el sentim. Llavors és quan genera el dolor.

Però si som capaços de sentir-lo abans, no caldrà que ho faci. Si aconseguim escoltar el nostre cos i a parlar amb ell, no serà necessari el dolor.

Arribats a aquest punt, la gran pregunta és: com fer-ho? Com comunicar-nos amb el cos?

Personalment, estic treballant en això des de fa poc, així que no tinc una resposta definitiva. Crec que anirem aprenent-ne a poc a poc.

Però el primer pas és posar-hi intenció. Prendre consciència que el nostre cos és un ens intel·ligent que vol comunicar-se amb nosaltres, i que de moment no té gaires opcions per fer-ho. L’únic canal que té és el dolor, i poc més.

Així que, per començar, simplement això: intenta escoltar. Posa atenció en el teu cos i en les teves cèl·lules, i intentar escoltar els seus missatges.

Al principi costa sentir alguna cosa, però només pel fet d’intentar-ho ja es produeix un gran canvi en el nostre interior. Les nostres cèl·lules se n’adonen que per fi hi ha algú escoltant, i es posen molt contentes.

I si seguim escoltant, amb el temps aconseguirem sentir-les.

Aquest és un pas molt important en la nostra evolució. Hi ha una forta desconnexió entre nosaltres i el nostre cos, i hem d’unir-los.

El nostre cos ens està parlant. Des de fa molt de temps.

I és hora de començar a escoltar.

6 pensaments a “Què És el Dolor i Com Guarir-lo de Forma Definitiva”

  1. Això del dolor és molt interssant.
    Expliques bé el què li passa al cos. M’ha agradat les paraules que hi has posat. Jo ho he sentit però no m’ho havia explicat.
    Saps?
    El meu pare tenia l’umbral del dolor molt baix, es feia un tall i ho veiem pel regalim de sang de terra…el cos no l’avisava.
    Jo fa molts anys que tinc artrosi i això fa mal, a vegades me n’ha fet molt.
    Fent yoga, posant atenció total al dolor i respirant profundament com si fessis anar l’aire al lloc del dolor, gaireé el faig marxar del tot.
    Anem pensant en el dolor.
    Gràcies Jan!
    Anna

    1. Sempre m’ha cridat molt l’atenció això de la gent que no sent el dolor. Quan ho vaig descobrir de petit, primer vaig pensar: “jo vull ser així!” Però llavors em van explicar que seria molt perillós… El dolor és un missatge, i és molt important. És el cos que ens vol parlar. És bonic veure-ho així, oi? Una abraçada Anna!

  2. De cel·lules en podem tenir de bones i dolentes. Les dolentes són aquelles que han transmutat i que agrupades formen un tumor. Treballen per protegir-se i reproduir-se. És la seva vida, com si fossin un alient dins del nostre cos. I si no s’eliminen acaben amb nosaltres. I algunes són silencioses fins que ja és massa tard. Potser aquí hem d’anar més enllà, doncs aquestes cel·lules s’han format , no per no escoltar a les bones, sino per un maltracte previ, conscients o inconcients, que ha rebut o que li hem donat al nostre cos, a les cel·lules bones. Així doncs, arribarem sempre al mateix punt, ens hem d’allunyar del mal.

    1. Jo prefereixo dir que “hem d’apropar-nos al bé” en lloc de dir que “hem d’allunyar-nos del mal”. Sembla el mateix, però hi ha una diferència important.

  3. Hola
    Estic totalment d’acord amb tu Jan. M’encantaria que ens expliquessis els teus avançaments comunicatius amb el teu cos. Començare escoltant i notant-me i preguntant-li que he de saber alguna cosa. Gracies, m’ajudes molt.

    1. És una molt bona idea preguntar-li si hi ha alguna cosa que necessitem saber. Personalment, també intento escoltar-lo, i percebo que em somriu quan ho faig. Encara estem lluny de tenir una comunicació fluida, però anem avançant. Una abraçada!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Current ye@r *