Què És la Fe en Realitat i Com Connectar amb Seu Gran Poder Creatiu

Avui parlarem de què és la fe en realitat i de com aprofitar el seu gran poder creatiu.

Aquest és un tema sobre el qual hi ha una certa confusió, perquè la majoria de persones tenim una visió una mica distorsionada de la fe.

En general, solem pensar que tenir fe implica confiar en l’existència d’un ésser extern que ens ajuda si creiem en ell. I a partir d’aquí, hi ha diferents postures al respecte: algunes persones creuen que és cert, altres creuen que no hi ha proves i que no té sentit creure en una cosa sense proves, altres persones tenen dubtes, etc.

Però, en el fons, la veritable fe no és això. Tenir fe no és creure en un ésser extern i ja està.

És una cosa molt més poderosa.

I juga un paper molt important en el nostre camí aquí.

Què És la Fe en Realitat

Per il·lustrar què és la fe en realitat, farem servir un exemple.

Imagina’t una situació en què diverses persones han d’entrar dins d’una habitació completament fosca. El motiu pel qual hi han d’entrar és important, així que no ho poden eludir. Però no veuen absolutament res del que hi ha a dins, i no saben què hi trobaran al seu interior.

La pregunta és: quina actitud creus que adoptaran?

Doncs dependrà de les creences que tingui cadascuna… En funció de com vegi la vida, cada persona adoptarà una actitud diferent.

Potser una tindrà por que hi hagi alguna cosa perillosa i es quedarà bloquejada a la porta molta estona…

Una altra no tindrà por, però entrarà caminant molt lentament i tocant-ho tot amb les mans, perquè li preocuparà xocar amb alguna cosa…

Una altra entrarà amb confiança perquè, encara que no veu el que hi ha a dins, tindrà fe que una força externa l’ajudarà…

Una altra intentarà trobar alguna “prova” del que hi ha dins abans d’entrar, i sense proves es negarà a avançar…

Hi ha diferents maneres d’enfocar la situació. Però, si t’hi fixes, totes aquestes actituds tenen un punt en comú: la creença que, abans d’entrar a l’habitació, el que hi ha a dins ja existeix.

Això és el que creiem la majoria de nosaltres: que el món material és una cosa externa a nosaltres, i que és d’una manera o d’una altra independentment de la nostra actitud.

Però això no és cert.

I aquest punt és clau per entendre la veritable fe.

En realitat, dins de l’habitació no hi ha res.

El que trobarem ho crearem quan entrem.

Si entrem a l’habitació amb por, trobarem coses que justifiquin aquesta por. Si entrem amb precaució per no xocar amb res, trobarem coses amb les que xocar. Si entrem confiant que un ésser extern ens guiarà, trobarem situacions en què semblarà que sols no ho podem fer.

L’actitud amb la qual entrem determina el que trobem a dins.

El Paper de la Fe a la Teva Vida

L’exemple de l’habitació és important per entendre la nostra vida, perquè s’assembla molt al que vivim diàriament en aquest planeta. Cada dia de la nostra existència és com una habitació fosca: ens aixequem al matí, entrem en un nou dia i no sabem què passarà en ell.

La gran pregunta és: quina actitud adoptem davant d’això?

La majoria de nosaltres creiem que el món exterior ja existeix i que és d’una manera o una altra independentment de nosaltres. I a partir d’aquí, adoptem diferents actituds.

Moltes persones tenen por, perquè creuen que hi ha coses perilloses al món.

Algunes van amb molta precaució, i no fan res si no tenen “proves” primer.

Altres confien que una força externa les protegirà del que puguin trobar.

Les actituds que adoptem són diferents d’una persona a una altra, però gairebé totes parteixen de la creença que el món que ens envolta té existència pròpia més enllà de nosaltres. Creiem que “l’habitació” ja és plena abans d’entrar.

Però no és així.

L’habitació l’omplim nosaltres cada dia. I decidim com l’omplim amb la nostra actitud.

Aquest és un tema molt profund del que hem parlat diverses vegades al blog (per exemple en aquest article, o aquest o aquest). Tot l’univers és una unitat. I com a part d’aquesta unitat que som, creem totes i cadascuna de les experiències que vivim.

No som éssers insignificants i aïllats. Som éssers units a tot l’univers, i tenim la capacitat de crear totes les coses que puguem imaginar.

Així que no tenim cap necessitat d’anar per la vida amb por de xocar amb alguna cosa, ni tampoc d’esperar que alguna cosa externa ens ajudi.

Podem encendre la nostra llum interna i il·luminar completament el nostre entorn.

Això és el que hem vingut a fer aquí.

I en això consisteix la veritable fe.

Una abraçada,

Jan