Què És la Ment i Com Utilitzar Seu Poder al Màxim

Què És la Ment i Com Utilitzar Seu Poder al Màxim

català / castellano

què és la mentLa ment és una gran incompresa.

Per alguna estranya raó, hem acabat pensant que la ment és l’origen de tots els nostres mals, i la tractem gairebé com a un enemic. Creiem que hem de fer-la callar per poder estar bé.

No obstant això, la veritat és que la nostra pobra ment no té la culpa dels nostres problemes. La ment és una eina que realitza una funció meravellosa en la nostra vida. El que passa és que no tenim clara quina és aquesta funció, i intentem fer-la servir per a tasques que no són les que li corresponen per naturalesa.

Imagina’t que tens un cotxe de carreres i que l’utilitzes per anar per la muntanya. El viatge no seria gaire agradable, oi? Doncs això és el que fem amb la ment.

Què És la Ment Exactament?

Una possible manera de definir la ment és a dir que és una eina creativa. La ment és una màquina creadora. Serveix per crear coses. Aquesta és la seva funció.

Bàsicament, la ment crea pensaments. Aquests pensaments són la llavor de la realitat que ens envolta, de manera que, en el fons, la ment crea la realitat.

No sé si t’has fixat mai que tot el que has fet en la teva vida ha existit primer en forma de pensament: abans de tenir fills, primer vas pensar en fer-ho; si construeixes un objecte, primer penses en com serà; si poses en marxa un projecte, primer el dissenyes amb la teva ment, etc. Al final, tot el que existeix en el món físic va existir primer en forma mental.

Així que, què és la ment? És l’eina que crea la realitat. Aquesta és la seva funció: crear. La seva única funció.

Què NO és la Ment

He subratllat que crear és l’única funció de la ment perquè aquest punt és molt important: la ment no serveix per fer res que no sigui crear. De fet, no sap fer cap altra cosa.

El que passa és que a nosaltres se’ns ha ficat al cap que la ment serveix per analitzar la realitat, i la intentem utilitzar per això. I aquí comencen els nostres problemes.

Analitzar i crear són dues activitats totalment oposades. D’una banda, analitzar implica captar informació de l’exterior per poder processar-la. És a dir, quan analitzem una cosa, la informació va de fora a dins. Una cosa així: què és la ment 1

En canvi, quan creem, la informació va de dins a fora. Crear implica que el que tenim en el nostre interior surt a l’exterior. Així: què és la ment 2Veient aquestes dues imatges, es veu clar que analitzar i crear són activitats oposades.

Doncs bé, la ment serveix per crear, no per analitzar. La ment no capta informació de l’exterior per processar-la, el que fa és crear pensaments i projectar-los a l’exterior.

La ment no ha analitzat mai res, i mai ho farà.

És possible que aquesta afirmació et sorprengui una mica, així que potser és bona idea posar un exemple per veure-ho més clar.

Imagina’t que vas pel carrer, veus una flor i penses: “aquesta flor és una rosa”. A primera vista, pot semblar que has utilitzat la teva ment per analitzar la realitat, però si et fixes bé en el que ha passat a càmera lenta, veuràs que no és així. El que ha passat és que anaves pel carrer, i la teva consciència ha percebut una flor. És la teva consciència la que percep la realitat, no la ment. Mentre simplement observes la flor, la ment no juga cap paper.

Però en un determinat moment sents la necessitat de descriure la flor, i llavors crees un pensament: “aquesta flor és una rosa”. I aquí sí que entra en joc la ment. La ment és la que crea el pensament.

La ment no analitza ni percep res en cap moment, és la consciència la que s’encarrega d’aquesta part. L’únic que fa la ment és crear un pensament per permetre expressar el teu impuls de descriure la flor.

La Ment No Serveix per Prendre Decisions

El fet que la ment no tingui cap capacitat de percebre la realitat vol dir que no serveix per a prendre decisions. La ment no pot prendre decisions per molt que ho intenti perquè no té les capacitats per fer-ho.

Segur que això ho has comprovat mil vegades en la teva vida. Tens un dubte i intentes analitzar-lo amb la teva ment: et preguntes què és el millor, fas una llista de pros i contres… I què passa quan fas això? Que el dubte no només no es resol, sinó que es va fent cada vegada més gran.

Quan li preguntes a la ment si una cosa és bona per a tu, et busca mil raons per justificar que sí. I quan li preguntes si la mateixa cosa és dolenta, torna a fer el mateix: buscar motius per dir que sí una altra vegada. I no ho fa perquè et vulgui confondre, sinó perquè aquesta és la seva feina. La funció de la ment és crear pensaments que responguin als teus desitjos i ordres, així que si li demanes raons per fer una cosa, les crearà per a tu. I si li demanes raons per no fer-la, farà el mateix.

En realitat, la ment és un servidor molt fidel: crea per a nosaltres qualsevol cosa que li demanem. Així que no li demanis raons per fer o no fer les coses, perquè te les donarà, i llavors estaràs més confós que al principi.

Com Utilitzar la Ment Correctament

Si la ment no serveix per decidir què fer, la pregunta és: com prenem les decisions? Doncs amb una altra part de nosaltres que també és molt important, i que té una funció complementària a la de la ment: els sentiments.

Els sentiments són els encarregats de saber si una cosa és bona per a nosaltres o no. Ells saben perfectament el que s’ha fer i el que no s’ha de fer. Aquesta és la seva feina.

Si li preguntes als teus sentiments què fer en una determinada situació, no faran el mateix que fa la ment. No començaran a divagar, donant-te raons vàlides per a cada possible camí. Els sentiments ho tenen claríssim: el camí és aquest. I punt.

D’aquesta manera, els sentiments i la ment formen un equip perfecte: els sentiments decideixen què fer, i la ment ho fa.

Així que la manera correcta d’utilitzar la teva ment és utilitzar-la per crear la vida que desitges. A la ment has de dir-li “crea’m tal cosa”, i ella ho farà.

Demana-li el que vols, i ella buscarà la manera de fer-lo realitat. Però no li preguntis què fer, perquè no en té la més mínima idea.

I no és la seva feina saber-ho. Saber què fer és la feina dels sentiments.

I escoltar els sentiments és LA TEVA feina.

photo credit: h.koppdelaney via photopin cc

15 pensaments a “Què És la Ment i Com Utilitzar Seu Poder al Màxim”

    1. Molt bona pregunta, Maria Alba. La pregunta més profunda de totes, diria jo, ja que si entenem d’on surt la consciència, entendrem d’on surt la vida.

      De moment, encara no he trobat la resposta, però seguiré buscant fins que la trobi, o fins que deixi el planeta 😉 I si la trobo abans de marxar segur que ho poso al blog!

  1. Molt interessant! crec que tens tota la raó del món quan dius que la ment genera aquells pensaments que li demanen i que en canvi els sentiments són els que són i no hi ha més…el que passa és que a vegades utilitzem la ment per justigicar accions que no estan d’acord als nostres sentiments i utilitzem la ment com a excusa oi?

    1. Sí, tens raó Sònia. Moltes vegades no ens atrevim a seguir els nostres sentiments, o simplement no sabem com fer-ho, i llavors utilitzem la ment per buscar raons que ho justifiquin. I com que la ment és una eina creadora tan potent, sempre acaba trobant alguna raó.

  2. MOLTES GRACIAS JAN!la veritat es que aquest article arriba en un bon moment per mi. Crec que hem servira moltissim per superar aquests moments una mica complicats que estic passant.

  3. Molt interessant …. Si, coincideixo amb tu en que la ment es un instrument prodigios al servei de l’esser humà i que la seva funció es creativa, no analítica, encare que per raons educacionals en han ensenyat (equivocadement, es clar) a utilizar-la amb aquesta altre vertent distorsionada.

    No veig tan clar que el sentiments siguin els encarregats de pendre les decisions i el cami a seguir. Crec que el sentiments es creen per mitjar del que percebem amb els sentits, per dir-ho d’una altre manera es produexin per l’impacte que ens provoquen les percepcions de l’exterior, per tant si bé es cert que es creen en l’interior de la persona, la seva causa de creació prove de l’exterior.

    Reconec que el terreny del sentiments, emocions i conciència es un terreny delicat , subtil i complicat. En tot cas, si m’he inclinar per alguna d’aquestes posibilitats, ho faig en favor de la conciència, que es un estat interior de creativitat, on jo diria que tenen lloc el naixement dels sentiments i les emocions de tota mena.

    Mercès per la oportunitat de llegir les teves propostes.

    Llorenç.

    1. Molt bona reflexió Llorenç. Tens raó que el tema dels sentiments, la ment i la consciència és delicat i subtil. I també depèn de com interpreti cadascú aquests termes, que encara que tots fem servir les mateixes paraules, en el fons cadascú els hi dona un sentit una mica diferent.

      Jo també penso que els sentiments són una resposta interna a les nostres percepcions externes. De fet, els sentiments ens diuen, bàsicament, si ens agrada la situació que estem vivint: si ens agrada la nostra feina, la nostra parella, el lloc on vivim, etc. Per aquesta raó jo penso que són una bona guia per prendre les decisions: seguir els sentiments és seguir allò que ens agrada.

      Un altre tema seria si a la vida hem de fer allò que ens agrada, o fer una altra cosa. En aquest sentit, la meva opinió és que sí, però és només el meu punt de vista.

      Moltes gràcies per compartir la teva visió, Llorenç.

  4. Moltes gràcies per aquests escrits, Jan. I també als companys dels comentaris doncs són molt interessants, també.
    Sobre si hem de fer allò que ens agrada una vegada em va dir un: el secret de la felicitat no és fer el que un vol sinó voler el que un fa. I vaig pensar que també tenia força raó. Com la que hi trobo en aquests escrits. Gràcies altra vegada,
    Ramon

    1. Sí, hi ha dues tendències generals en la recerca de la felicitat: els que creuen que hem de fer el que estimem, i els que creuen que hem d’estimar el que fem. Personalment m’inclino més per la primera opció, però penso que les dues són completament vàlides.

  5. Les dues opcions són bones, però la segona té matisos. Molts ens hem trobat, per exemple, en la situació d’agafar-nos a una feina que no era del nostre gust perquè necessitem guanyar diners, i com a mi em va passar, vaig agrair a la vida que almenys tingués una feina i em proporcionés un sou, però la realitat és que feliç no ho era. Però crec que l’agraïment i el creure alhora que mereixia una feina millor em va proporcionar en poc temps una altra oferta laboral que s’adaptava perfectament a tot el que jo volia i necessitava en aquell moment. El de “al mal temps bona cara” és fonamental, però no per caure en la resignació de que m’ha d’agradar el que faig tant sí com no, sinó per estimular-nos a aconseguir el que realment ens fa feliços.
    Jan, m’ha agradat que en un altre article fessis aquesta distinció perquè ha estat un aclariment molt valent. Gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Current ye@r *