Què Són els Paràsits o Larves Astrals (i Com Sanar-los d’Arrel)

Què Són els Paràsits o Larves Astrals (i Com Sanar-los d’Arrel)

Parásitos o larvas astralesÉs possible que hagis sentit més d’una vegada que hi ha una sèrie d’”éssers” energètics que es poden “enganxar” a nosaltres i causar-nos problemes físics, mentals i emocionals.

Hi ha diferents maneres de referir-se a aquests éssers, però els més habituals són “paràsits energètics”, “larves astrals” o simplement “ens”.

A moltes persones, la idea que puguin existir aquests ens o paràsits els fa força por. I és comprensible. La imatge d’uns éssers invisibles que ens poden fer mal no és gens amigable.

Però, com passa moltes vegades, depèn de com s’expliqui. Es pot explicar amb por o es pot explicar amb amor. I avui ho explicarem amb amor.

En el fons, aquests ens són totalment inofensius.

I són un clar d’exemple de com de poderosa és la nostra llum.

Què Són els Ens Energètics Realment

La definició general de les larves o paràsits energètics és que són un grup d’éssers que s’enganxen a nosaltres i que s’alimenten de la nostra energia, i que ens poden causar algun tipus de dany.

Com comentàvem, explicat així pot generar por. Així que ho explicarem d’una altra manera.

Per a això, començarem amb un exemple molt simple. Imagina’t que tens un ninot de peluix i que decideixes jugar amb ell: comences a moure’l i a parlar per ell, simulant que és viu. Aquesta és una cosa que hem fet gairebé tots de petits (i també d’adults quan juguem amb els nostres fills o néts).

En fer això, tots sabem que el peluix no té vida pròpia, però ho sembla. Moltes vegades li agafem un gran afecte, i fins i tot el tractem com un membre de la família.

Però per molt que ho sembli, no té vida pròpia. Som nosaltres els que li donem vida. Podríem dir que es “nodreix” o que s’”alimenta” de la nostra energia, perquè sense ella, no es mou.

A partir d’aquí, imagina’t que, pel motiu que sigui, decideixes jugar molt de temps amb el ninot. Passes molt de temps amb ell, movent-lo i parlant per ell, com si fos un company constant a la teva vida.

Imaginem que al principi t’agrada fer-ho, però arriba un moment en què se’t fa pesat. Ja no és tan divertit, i et cansa haver de fer-ho tot per ell: moure’l i fer que parli. Així que decideixes deixar-ho. Ja no vols seguir amb ell.

Però quan el deixes, et ve una gran tristesa. El veus allà, tirat en un calaix (o a les escombraries), i et fa molta pena. Sents com si et mirés; com si l’estiguessis abandonant i traient-li la vida. Així que tornes a agafar-lo, el tranquil·litzes i li dius que no el deixaràs. I segueixes amb ell. En part ho fas de mala gana, perquè havies decidit deixar-lo, però almenys així evites sentir la tristesa que senties.

Quan succeeix això, podríem dir que el ninot s’ha “enganxat” a tu i que s’està “alimentant” de la teva tristesa i de la teva por, perquè només mentre hi hagi aquesta tristesa pot continuar “viu”.

Però fixa’t que el ninot realment no està fent res. No ha fet res en cap moment.

Ets tu el que li has donat la teva energia lliurement.

Què Són les Larves o Paràsits Astrals

A partir de l’exemple del peluix, podem entendre millor què són realment les larves o paràsits astrals, perquè la idea principal és exactament la mateixa. L’únic que canvia és que en lloc d’un ninot tenim una idea. (El pla astral és el pla dels pensaments i les idees, així que els “paràsits” astrals són simplement idees).

Imaginem que un dia apareix una idea sobre tu a la teva ment i que tu, pel motiu que sigui, decideixes acceptar-la com a certa. Per exemple, “sóc llest”, “sóc guapo”, “sóc lleig”, “sóc tal cosa”, “sóc tal altra”, etc. Podem imaginar que algú fa un comentari sobre tu, i que aquest comentari t’afecta profundament. És una cosa que passa molt sovint, sobretot a la infància.

A partir d’aquí, atès que creus que aquesta idea és certa, comences a actuar d’acord amb ella. Comences a interpretar el personatge de “persona llesta”, o “persona lletja” o “persona tal cosa”, i a donar-li vida a aquest personatge.

Aquí és important remarcar que aquest procés fa que adoptem comportaments que abans no teníem. Per exemple, imaginem un nen que mai s’havia aturat a pensar si ell era llest o no, i que en un moment donat algú li diu: ets molt llest. Se’t donen molt bé les matemàtiques i les ciències en general.

A partir d’aquest comentari, és molt possible que, a nivell subconscient, el nen pensi: vaja, resulta que sóc llest. No me n’havia adonat. I sembla que és una cosa ben valorada pel meu entorn. Sembla que m’estimen més així. I llavors començarà a fer coses per potenciar aquesta imatge de llest: estudiar més, fer comentaris que puguin semblar intel·ligents, etc. És a dir, començarà a interpretar un nou personatge.

Aquest personatge, que pot ser de molts tipus diferents (gairebé tots en tenim com a mínim un), té exactament el mateix efecte en nosaltres que el ninot de l’exemple anterior.

I és el que moltes persones anomenen un paràsit energètic o una larva astral.

En primer lloc, aquest personatge és un ens que pensa, pren decisions i actua. Així que sembla que està viu. Però no té vida pròpia. Som nosaltres els que li donem vida quan l’interpretem. Som nosaltres els que el “nodrim”.

I en segon lloc, si al cap d’un temps veiem que interpretar aquest personatge no ens afavoreix (això sol passar quan fem un important treball personal, i ens adonem que no som el personatge), és molt probable que ens costi deixar-lo anar. Semblarà que s’està “enganxant” a nosaltres i que vol “absorbir” la nostra energia, però el que realment passa a nivell profund és que portem tant de temps donant-li vida que ens fa pena (o fins i tot por) abandonar-lo.

Així que en realitat no hi ha cap paràsit que s’estigui enganxant a nosaltres. És només una aparença que es produeix quan ens desconnectem de la nostra veritable essència i ens posem a interpretar una cosa que no som.

Com Sanar els Paràsits Energètics

Un cop tenim clar què són realment els paràsits energètics, podem parlar de com sanar-los.

El primer pas és adonar-nos-en que aquests aparents paràsits en el fons són només idees. Aquest personatge que estem interpretant és només un conjunt d’idees a la nostra ment.

I el segon pas és veure que, si intentem rebutjar directament el personatge, segurament ens costarà. I ens costarà perquè, a nivell profund, ens farà llàstima.

Tots nosaltres, en última instància, som éssers d’amor pur. Així que sempre que rebutgem alguna cosa, ens sentim malament. El rebuig té una energia totalment oposada a la nostra veritable essència, i mai té un efecte sanador.

L’única cosa realment sanadora és l’amor.

Així que, en lloc d’intentar eliminar el personatge, pots parlar amb ell. Intenta entendre com va néixer i per què fa el que fa. Intenta que se senti comprès i estimat.

Sobretot, no ho facis des de la llàstima o la por, perquè si no, tot seguirà com sempre. Fes-ho des de l’amor sincer.

Ja veuràs com, junts, podeu construir una versió molt més lluminosa de tu.

Un gran abraçada,

Jan

2 pensaments a “Què Són els Paràsits o Larves Astrals (i Com Sanar-los d’Arrel)”

  1. Molt interessant!
    Per les persones mes aviat solitàries com jo, trobo que ens poden fer companyia, encara que si son judicis d’altres persones cap a nosaltres (encara que en el seu moment fossin ben intencionats o, si mes no, “inofensius”) potser ens poden arribar a fer molt la guitza.
    Es un tema per meditar-lo, i molt.
    Moltes gracies Jan. 🙏🏻

    1. Hola Merxe,

      Doncs adonar-nos que ens poden fer companyia ja és un pas per veure que no són del tot “dolents”. El següent és mirar-los amb amor per entendre’ls. Un tema per meditar, sí.

      Una abraçada,
      Jan

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Current ye@r *