El Veritable Significat dels Deu Manaments

El Veritable Significat dels Deu Manaments

català / castellano

el significat dels deu manamentsLes religions en general, i el cristianisme en particular, sempre han estat envoltades de misteri i confusió. La veritat és que no és gens estrany. La majoria de textos religiosos no parlen gaire clar precisament.

Una d’aquestes moltes confusions està relacionada amb el significat dels deu manaments de la Bíblia. A primera vista, semblen una llista d’obligacions que Déu ens ha posat, i això ens ha fet pensar que Déu és una espècie de rei sever que ens posa normes, i que si no les complim ens castigarà.

Però aquesta imatge no encaixa gaire amb la d’un Déu que ens estima i ens protegeix, oi que no?

Els Deu Manaments No Són “Manaments”

La paraula “manament” en aquest cas no és gens encertada, perquè Déu no ens obliga a res. Mai ens ha posat deures i mai ho farà.

El concepte de “manament” és totalment incompatible amb Déu. Déu és amor pur que estima tot el que existeix, i el primer requisit per estimar una cosa és donar-li llibertat. No es pot estimar algú i al mateix temps posar-li manaments, perquè això seria robar-li la seva llibertat. Així que Déu no ho fa.

Déu ens ha donat llibertat absoluta per viure la nostra vida com nosaltres vulguem. Això és el que fa un pare que estima els seus fills. Això és que el que fas tu amb els teus fills, oi que sí? O com a mínim, segur que ho intentes.

Però els pares, a part de donar llibertat als fills, també ens preocupem perquè les coses els vagin bé. Volem que facin el seu camí, però també volem que no pateixin. Per aquesta raó, per molt que ho intentem, a vegades ens costa mantenir-nos al marge de la seva vida quan creiem que s’equivoquen. Els donem consells i opinem sobre el que creiem que haurien de fer perquè volem que siguin feliços.

Doncs Déu també ho fa. Com a tot pare, li costa no intervenir en les nostres decisions. Per això ens va donar una llista de suggeriments per viure una vida més feliç. El que passa és que ens ho hem pres massa seriosament, i ens hem pensat que aquests suggeriments eren manaments.

El Significat Real dels Deu Manaments

Un nom molt més adequat que el de “deu manaments” seria deu consells per a una vida feliç. Això és el que realment són els deu manaments.

Tots els manaments, començant pel primer, ens parlen de la importància d’estimar: estimaràs a Déu, no robaràs, no enganyaràs, no diràs mentides, no mataràs, honraràs els teus pares, etc. Tot fa referència al mateix: hem de respectar i estimar els altres.

Però Déu no ens diu que hem d’estimar perquè sí, ni perquè sigui una obligació, sinó perquè vol que siguem feliços. I sap que no es pot ser feliç si es fa mals als altres.

La nostra felicitat depèn directament de la nostra capacitat d’expressar amor. Com més amor expressem, més feliços som. Déu ho sap, i per això ens ho recorda en cadascun dels deu “manaments”.

Déu no ens va donar els deu manaments pensant en Ell, ho va fer pensant en la nostra felicitat. Es preocupa per nosaltres i ens estima, i precisament per això, mai ens obligarà a res.

photo credit: Anuma S. Bhattarai via photopin cc

6 pensaments a “El Veritable Significat dels Deu Manaments”

  1. Sugeriments, manaments, tant se val… l’home els ha utilitzat quan li ha convingut. Ha fet bandera, ha matat, ha conquerit pobles… en nom de Deu ha fet i segueix fent atrocitats. Ho veiem en diverses religions. No valdría més oblidar-nos d’allò desconegut i actuar amb respecte envers al nostre entorn?

    1. Pel que fa al fet d’actuar amb respecte cap al nostre entorn, doncs totalment d’acord amb tu. Pel que fa al fet d’oblidar-nos del que és desconegut, doncs a mi personalment m’agrada molt investigar els misteris de la vida. I es pot fer perfectament sense fer mal a ningú 🙂

    2. El problema és que l’home ha utilitzat la religió com instrument en profit d’un grup de persones de gran poder. HO veiem en el propi Vaticà, mentre Jesús deia deixeu-lo tot i seguiu-me, els bisbes han “fet” m’ho quedo tot i vosaltres anireu al cel. Esteu perdonats. Van inventar el pecat venial per redimir-nos pagant aquí a la terra. Molts han deixat la seva fortuna o herencia a les esglèsies. Això val per totes.
      Abans eren a les guerres i ara també, però més subtils.
      Aquí només val una cosa, cal tenir coneixement, capacitat d’estimar i coratge. I anar fent, o no?

      1. Hi estic d’acord, Pere. El problema de les religions és que algunes persones les han utilitzat per fer-se amb el poder. Però, en origen, la majoria de religions són molt boniques, i parlen d’amor i pau. Per a mi, aquesta és la veritable religió.

  2. La religió l’hem embrutat els humans. Hem d’anar a “la font original” del missatge i deixar de banda les manipulacions que se n’han fet al llarg dels temps. És com menysprear una cançó, que dius que no t’agrada perquè estàs sentint contínuament versions molt maldestres d’ella, però quan vas a la original resulta que és preciosa.

    1. Totalment d’acord Cèlia. El missatge original de totes les religions és preciós. Som nosaltres els que ho hem embolicat amb les nostres interpretacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Current ye@r *