Què Significa Realment “Viure el Present” i Com Aconseguir-ho de Forma Plena

Què Significa Realment “Viure el Present” i Com Aconseguir-ho de Forma Plena

català / castellano

viure el presentCada vegada som més persones les que intentem “viure el present”. Cada vegada som més conscients que la nostra vida està passant ara, i que és en l’ara on hem d’estar centrats.

Aquesta idea és molt encertada i poderosa, però la veritat és que hi ha un petit problema amb ella: normalment interpretem “viure el present” com a sinònim de “viure centrats en el moment actual”. És a dir, si estàs bevent aigua, centra’t en això i res més; si estàs caminant, fixa’t en els teus passos i oblida la resta.

I això no és viure el present. El present és una cosa molt més gran que el moment actual.

En realitat, el present ho és tot. No hi ha res fora del present.

Viure el present és viure connectat amb tot. És viure en l’eternitat.

Què És el Present

Per poder entendre bé com viure el present, primer hem de tenir clar què és el present exactament.

Com et deia, normalment interpretem el present com el que està succeint en el moment actual. És a dir, si som a casa asseguts al sofà, el present és això i només això. Tot el que ens ha passat abans i tot el que vindrà després ho anomenem “passat” i “futur”, i ho considerem fora del present.

No obstant això, en realitat no és exactament així. El teu passat és viu dins teu ara mateix, i el teu futur també. Tots dos formen part del teu present.

Per comprovar-ho, et proposo un exercici molt senzill. Es tracta simplement d’escollir un esdeveniment qualsevol del teu passat (és igual si és recent o llunyà), i després dir la següent frase:

Jo sóc la persona que en aquell moment va viure aquella situació.

Un cop ho hagis fet, medita un moment sobre aquesta frase. És una frase que és certa, oi? I fixa’t bé que el verb principal de la frase està en present: “jo sóc la persona que…” No dius “jo era la persona que va viure aquella situació”. Ho ets en present. Segueixes sent aquella persona.

Això vol dir que el teu passat és aquí ara mateix amb tu.

Una altra manera de veure-ho és adonar-te que la teva personalitat i la teva manera de veure el món depenen en gran part de les teves experiències passades. Per exemple, si de petit vas tenir un trauma que no has superat, aquesta situació és al teu costat ara mateix. Tot el que ha succeït en el passat ha contribuït a forjar la teva personalitat, i és aquí ara mateix interaccionant amb el que estàs vivint en el moment actual.

Amb el futur passa exactament el mateix, encara que potser costa una mica més veure-ho. Si vols, podem fer un exercici semblant a l’anterior: triar un esdeveniment del teu futur i després dir: jo sóc la persona que més endavant viuré aquesta situació.

L’única diferència és que ara no sabem quina és aquesta situació, perquè el futur és desconegut per a nosaltres; però això no canvia gran cosa. Tu seguiràs existint més temps, això sí que ho sabem, i faràs més coses en el “futur”. I ara, en aquest mateix instant, tu ets la persona que farà aquestes coses. És igual que no sàpigues quines coses són. Ja ets aquesta persona.

A més a més, tampoc és del tot cert dir que no saps quines experiències viuràs en el futur. Tu saps algunes coses que t’agradaria aconseguir i també altres que t’agradaria evitar. No saps ben bé què passarà, però sí que tens algunes idees de cap a on tens intenció de dirigir els teus passos. I aquestes idees són aquí, ara mateix, fent-te companyia.

Així que el teu present no és únicament el moment actual que estàs vivint, sinó quelcom molt més ampli, que inclou això que anomenem passat i futur: viure el present 1Però això no és tot. El present és encara més gran que això. Perquè, de la mateixa manera que les teves experiències passades són aquí interaccionant amb les teves vivències actuals, també són aquí les experiències que podries haver viscut. Segur que més d’una vegada ho has pensat: si tal cosa no m’hagués passat, si hagués triat tal altre camí, si els meus pares m’haguessin tractat d’una altra manera, etc. Aquest tipus de pensaments t’afecten i modifiquen la teva manera de veure la vida. És a dir, el teu passat potencial, aquell que podria haver passat però no va passar, també és aquí amb tu.

I amb el futur passa el mateix. Tu tens davant teu una sèrie de futurs potencials que poden arribar a passar o no. I tots ells són aquí formant part de la teva vida actual.

Així doncs, el teu present és la suma de tots aquests passats i futurs, tant els “reals” com els “potencials”, juntament amb el moment actual. Així: viure el present 2

Què Significa Realment Viure el present

Viure el present de forma plena significa ser plenament conscient de tot el que forma part del teu present. És a dir, ampliar la teva consciència el màxim possible per abastar el moment actual i, a la vegada, tot el teu passat i el teu futur.

Per veure-ho gràficament, que sempre ajuda, podem utilitzar les figures anteriors i dibuixar la teva consciència com un cercle vermell. Aquest cercle indica el que abasta la teva consciència en diferents situacions. Per exemple, si decideixes centrar-te exclusivament en el moment actual, la teva consciència serà una cosa així: viure el present 3El moment actual es troba dins del cercle i la resta fora. És a dir, et centres només en el que estàs veient en aquest instant, i deixes fora de la teva consciència tota la resta. Això no és viure el present de forma completa.

D’altra banda, si t’oblides del que estàs fent actualment i comences a pensar en alguna cosa del passat, la teva consciència serà una cosa així: viure el present 4La teva consciència se centra en l’esdeveniment del passat en què estàs pensat i s’allunya del moment actual. Això, per descomptat, tampoc és viure el present. I si comences a pensar en el futur de manera similar, passa el mateix.

Viure el present plenament és això: viure el present 5La teva consciència ha de expandir-se i abastar tot el que forma part de tu ara mateix. I això inclou el moment actual i tot el teu passat i el teu futur.

Com Viure el Present de Forma Completa

Aconseguir expandir la teva consciència fins abastar tot el teu passat i el teu futur no és fàcil, però tampoc és excessivament difícil. Es tracta simplement de practicar i tenir una mica de paciència i perseverança.

Bàsicament, cal fer dues coses. En primer lloc, hem d’estar centrats en el moment actual. Si estem menjant, estem menjant, i si estem caminant, estem caminant. Si comencem a pensar en el passat o en el futur oblidant on som ara mateix, la nostra consciència s’allunya del moment actual i ens desconnectem d’una part del present.

Així que el primer pas és aprendre a estar sempre centrats en el moment actual.

Però això no és suficient. Un cop estem centrats en l’instant actual, hem de expandir la nostra consciència per abastar el passat i el futur. És a dir, ser conscients, al mateix temps, del moment actual, del passat i del futur.

Per aconseguir-ho, és millor anar a poc a poc. Pots començar amb un senzill exercici: asseu-te en un lloc tranquil i fes un parell de respiracions profundes per relaxar-te i connectar amb el moment actual. Intenta ser molt conscient d’on ets ara mateix i, sense perdre aquesta connexió, intenta ser també conscient que tens un passat i un futur que formen part de tu.

Si vols, pots agafar algun esdeveniment concret del teu passat i, mentre segueixes sent plenament conscient d’on ets actualment, pensa que tu ets la persona que va viure aquest esdeveniment.

A mesura que millori la teva pràctica, pots fer el mateix amb més esdeveniments alhora. I després afegir els esdeveniments potencials: aquells que podrien haver passat però no van passar. I després afegir el futur. I, com a últim pas, intentar fer-ho enmig de les teves tasques diàries en lloc d’assegut en un lloc tranquil. Així aniràs ampliant la teva consciència cada vegada més i connectant plenament amb el teu present real.

Aquest exercici és molt alliberador. Tal i com estem acostumats a viure el present (deixant fora el passat i el futur), és gairebé com una presó. És una cosa que ens reprimeix i ofega, perquè exclou de la nostra vida una part molt gran de nosaltres. I en el fons de la nostra ànima ho notem.

En canvi, si connectes amb el teu present real, aquell que inclou tot el que has viscut i el que viuràs, les parets del temps cauen i la teva consciència s’expandeix amb llibertat. Et sentiràs com si et traguessin un pes de sobre i començaràs a connectar amb l’eternitat, que és el teu estat natural.

Tu no ets un ésser finit vivint una experiència finita, ets un ésser enorme i etern. I tota la teva grandesa és ara mateix aquí amb tu.

Photo credit: aurelio.asiain via photopin cc

6 pensaments a “Què Significa Realment “Viure el Present” i Com Aconseguir-ho de Forma Plena”

  1. Hola Jan !!
    Si si !!
    Quina certesa hi ha en aquest missatge que dones del present. És meravellós !!!
    Es pot fer. Ho he practicat només una estona i siiiiiiiii.
    Saps??
    Fa molts dies que faig la visualització del punt a darrera del cap a l’alçada dels ulls i …
    Serveix per adormir-te quan t’has desvetllat !!!!
    A part de tenir una gran consciència del moment en altres ocasions.
    Clar!! consciència que dorms.
    Mils de gràcies Jan !!
    Unes abraçades
    Anna

    1. No és la visió clàssica de “com viure el present” no… Però és que el món està canviant a gran velocitat, i les velles definicions s’han de renovar! 😉

  2. Hola! no hi estic da’acord en algun aspecte.
    “Tot el que ha succeït en el passat ha contribuït a forjar la teva personalitat, i és aquí ara mateix interaccionant amb el que estàs vivint en el moment actual.” No sempre és així!
    A la nostra personalitat hi ha una gran part del nostre temperament i aquest neix amb nosaltres, la duem als nostres gens. La personalitat la creem segons el nostre entorn i amb les pautes d’educació que ens adeqúen a la societat. Per tant, el que ha succeït en el passat ens ha condicionat el nostre temperament, és a dir la nostra personalitat no representa tal qual som al 100% per tant, un cop ens desfem dels condicionants socials, apareix la nostra autèntica personalitat, com som realment i si tot el passat ha estat castrant, aconseguim No actuar mai més segons aquelles creences i vivim segons les pròpies i només en el present i partir del present, cap al futur. No som la persona del passat perquè no erem nosaltres, era un producte correcte a la situació.

    1. Hola Sílvia. Potser no m’he explicat del tot bé. No volia dir que no podem superar el passat i canviar la nostra manera de ser. És clar que podem. Només volia dir que el nostre passat continua viu, perquè les nostres experiències passades formen part de nosaltres. I això vol dir que, en realitat, el present és una cosa molt més àmplia del que normalment considerem. Però la veritat és que és un tema complex, oi?

      Una abraçada!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Current ye@r *