Troba el Teu Lloc al Món

i Viu una Vida Plena

“El Teu Lloc al Món” – El Meu Primer Llibre

portada llibre el teu lloc al monAvui em fa molta il·lusió presentar-te el meu primer llibre: “El Teu Lloc al Món”. És un llibre que fa molt temps que tinc al cap, i que per fi ha vist la llum.

El seu contingut es pot resumir en tres paraules: parla de tu. Parla del teu camí, dels teus somnis i de les teves pors. Però per sobre de tot, parla de per què ets aquí. Estic segur que t’ho has preguntat més d’una vegada, oi que sí? Doncs t’ho diré. O més ben dit, t’ho recordaré.

A part del motiu que t’ha portat a aquest planeta, tracta també de per què ets com ets, de com funcionen la teva ment i els teus sentiments, de la teva felicitat i del buit que moltes vegades sents a la teva vida.

Tu Pots Ser un Emprenedor – Fins i Tot Treballant en una Empresa

tu pots ser un emprenedorÉs força habitual dividir la nostra societat entre empresaris i assalariats. Tot i així, no és una classificació gaire acurada perquè, en realitat, tots som empresaris.

D’una manera o una altra, tots oferim els nostres serveis a canvi de diners. L’única diferència és la burocràcia, i que els assalariats només tenen un únic client fix (l’empresa que els paga el sou), mentre que els empresaris n’acostumen a tenir més.

Aquesta observació planteja una pregunta interessant: si en el fons són iguals, com és que tenim una imatge tan diferent dels empresaris i els assalariats? El motiu és que sovint sí que hi ha una diferència important, però que en realitat no té res a veure amb ser assalariat o no: és una diferència d’actitud.

10 Bones Raons per Muntar el Teu Propi Negoci

raons per muntar el teu propi negociHas pensat algun cop en muntar el teu propi negoci? És molt possible que sí, molta gent ho ha pensat.

Personalment, crec que treballar per compte propi té molts avantatges. Si tu també ho creus, però no t’acabes de decidir, aquí et deixo algunes raons per ajudar-te a fer el pas.

Per buscar feina, pots fer alguna cosa millor que tirar currículums

La majoria de gent pensa (i tenen raó) que muntar un negoci requereix un gran esforç. Però això no hauria de ser un impediment, sobretot perquè per trobar feina també cal molta energia. I en una situació de crisi, encara més.

Hi ha molta gent que porta molts mesos, i fins i tot anys, tirant currículums 8 hores al dia. Si és el teu cas, estic segur que pots invertir el teu temps i la teva energia molt millor. Segur que tens idees i capacitats que pots oferir al món, i no necessites que cap empresa et contracti per fer-ho.

La Creativitat als Camps de Refugiats

la creativitat als camps de refugiats
Un dia, durant una conferència, mentre explicava que els éssers humans som creadors, un assistent em va fer una pregunta molt interessant. Em va comentar: “no m’acaba de quadrar això de ser creadors. Per exemple, els milers de refugiats que hi ha arreu del món per diversos conflictes armats, què poden crear els pobres? Bastant tenen amb sobreviure, no creus?”

És una qüestió molt important que mereix ser comentada, perquè, en el fons, fa referència al sentit del dolor humà.

La creativitat sempre és present

El primer que cal tenir clar és que tots nosaltres, fem el que fem, estem contínuament creant: converses, situacions, experiències, etc. Podem crear molt o poc, i en funció d’això ens sentim millor o pitjor, però creem el 100% del nostre temps.

Què Fa que la Teva Vida Valgui la Pena?

creativitat i felicitatT’agrada experimentar situacions noves? Visitar països diferents, veure pel·lícules que et sorprenguin, conèixer gent interessant, etc. Suposo que sí; a tots ens agrada. A tots ens fa feliços viure experiències enriquidores. En canvi, quan la vida diària cau en la monotonia, i els dies es van repetint de forma semblant l’un darrere l’altre, ens avorrim enormement.

A tots ens agrada la diversitat, i a l’univers també. De fet, si hi ha planetes, estrelles i galàxies diferents, amb tota la vida que això comporta, és precisament perquè l’univers gaudeix de la varietat tant com nosaltres. La vida no es va originar per atzar, sinó per amor a la diversitat.

I com es genera la diversitat? Doncs a través de la creativitat.

Com Ensenyar a Llegir Bé al Teu Fill: Fonemes o Paraules?

ensenyar a llegirNo sóc un expert, ni de bon tros, en el sistema educatiu, però tot i així, últimament he vist un fenomen que em té una mica preocupat: sembla ser que està de moda ensenyar als nens a llegir a partir dels fonemes; és a dir, ensenyant-los el so de cada lletra.

Quan ho vaig sentir per primer cop, de seguida em va semblar un error, però vaig pensar: “ves a saber, si ho fan deu ser per alguna cosa, potser no és tan mala idea com a mi em sembla”. Però al cap d’un temps vaig llegir el llibre “Com ensenyar a llegir al seu nadó”, de Glenn Doman, i em vaig acabar de convèncer: no és la millor opció.

La unitat bàsica del llenguatge és la paraula, no el fonema

Ensenyar a llegir als nens a partir dels sons de les lletres implica un error de comprensió sobre la naturalesa del llenguatge, perquè la unitat bàsica de la llengua no és el fonema, és la paraula. Són les paraules les que tenen significat, no les lletres.

Kryon y el Nou Papa de Roma (2)

Kryon i el nou Papa de RomaFa uns dies vaig publicar un article sobre una canalització que Kryon va fer l’any 2005 sobre el futur Papa de Roma. Si el vas llegir, potser recordes que Kryon deia que, segons l’estat de l’energia de la Terra en aquell moment, semblava que després de la mort del Papa Joan Pau II ens encaminavem cap a dues possibilitats:

  1. O bé tindríem un Papa “radical”, en el sentit que reformaria profundament l’Església.
  2. O bé tindríem un Papa de transició, i després arribaria el Papa “radical”.

Segons Kryon, aquest nou Papa modernitzaria la institució i, entre altres coses, augmentaria la importància del paper de la dona.

Com Ensenyar a Llegir al Teu Nadó

ensenyar a llegirFa uns mesos vaig assistir al curs “Estimulación Temprana de la Inteligencia”, que va marcar un abans i un després en la meva manera de veure l’educació dels nens. No tant pel curs en si, sinó perquè allà vaig començar conèixer el treball de Glenn Doman, i vaig adonar-me que podia, i volia, ensenyar a llegir al meu fill petit.

A la dècada dels 50, Glenn Doman va fundar els Instituts pel Desenvolupament del Potencial Humà, en principi per intentar ajudar els nens que tenien lesions cerebrals: nens que no podien parlar, caminar, etc. Juntament amb el seu equip, va estudiar-los a fons, i al final va trobar diversos exercicis pràctics que van resultar molt efectius. Tant, que per a la seva sorpresa, molts nens amb lesions cerebrals acabaven parlant, llegint i caminant més ràpid i millor que els nens sans.

A la vista d’aquest fenomen es van preguntar: què passaria si apliquéssim aquests exercicis als nens sans? Ho van fer, i tal com havien esperat, van millorar molt les seves competències.

Un Petit Conte sobre l’Educació a les Escoles

educació infantil

Autor de la imatge: Cienpies Design.

L’Albert farà tres anys a l’octubre, així que aquest any li toca començar l’escola. Com molts altres pares, la Mireia i jo portem les últimes setmanes donant-li voltes al tema. Buscant informació sobre diferents escoles i mètodes educatius, hem trobat aquest petit conte que ens ha agradat. Em sap greu, però no sé de qui és.

 

Una vegada un nen va anar a l’escola i era ben petit. I l’escola era ben gran, però quan el nen va veure que podia anar a classe directament des de la porta de fora, es va sentir feliç i l’escola no li semblava tan gran , així. Un matí, quan feia poc que era a l’escola, la mestra va dir: – “Avui farem un dibuix”. “Bé”, va pensar. Li agradava molt dibuixar. I podia fer totes les coses, lleons, tigres gallines i vaques, trens i vaixells i va prendre la seva caixa de llapis i va començar a dibuixar. Però la mestra va dir: “Espereu! no és hora de començar “. I ell va esperar fins que tots estiguessin preparats.

El Primer Pas Per Trobar el Teu Lloc al Món

el teu lloc al mónPer poder descobrir quin és el teu lloc al món, i ser feliç, és imprescindible que escoltis amb atenció els teus sentiments. Ells són els únics que saben qui ets realment; són els únics que tenen la informació necessària per poder-te guiar.

A la pràctica, però, no sempre és fàcil saber què sentim exactament; bàsicament, perquè ens costa diferenciar clarament el que volem realment, del que creiem que volem. La societat que tenim ens bombardeja tan sovint amb opinions i idees sobre què hauríem de desitjar, que ja no sabem què sentim de veritat.