En l’article previ d’aquesta sèrie dedicada al sentit de la vida, explicava que tu, com la resta de la humanitat, ets l’encarregat de crear nous camins perquè l’univers pugui avançar.

La Terra es va crear amb un propòsit: proporcionar un espai idoni perquè l’univers pogués experimentar i crear coses noves. I tots els que som aquí som els encarregats de dur a terme aquesta tasca tan important. Així que la teva funció en l’univers, i la meva, no és cap altra que crear.

Ara bé, si alguna vegada t’has preguntat “qui sóc jo realment?”, aquesta explicació no respon completament a la teva pregunta. No és el mateix qui ets, que què fas, oi?

Doncs no, no ho és. Però el que fas diu molt de qui ets.

L’objectiu d’aquest article és donar una resposta clara a tots aquells que tenen inquietuds espirituals i que sovint es pregunten: ¿quin sentit té la meva vida? Amb aquesta finalitat, en l’article anterior, vam començar a parlar del sentit de la vida explicant que tu, com a part de la humanitat, tens una funció molt important en el correcte funcionament de l’univers.

Segur que et preguntaràs, i quina és aquesta funció? Doncs bé, ets un dels encarregats de fer-lo avançar.

Tots sabem que una de les característiques principals de la vida és que es troba en contínua expansió; sempre està buscant noves maneres de manifestar-se. El que passa és que tendim a pensar que aquest fenomen es produeix sense que ningú hi intervingui, com si hi hagués una espècie d’inèrcia màgica que impulsés la vida.

Però això no és del tot cert, perquè no hi ha res que passi per simple inèrcia. Tots els fenòmens tenen una consciència viva al darrere que els impulsa. Així doncs, perquè l’univers pugui expandir-se, ha d’haver-hi algú que l’impulsi a fer-ho. I aquest algú ets tu.

Amb aquest article comença una sèrie dedicada a explicar el sentit de la vida humana des d’un punt de vista general; és a dir, qui som realment i quina és la nostra funció dins de l’univers.

El primer pas en aquesta direcció és tenir ben clar que tots formem part inseparable de l’univers. D’entrada, et pot semblar una obvietat que et digui això, però és important recordar-ho perquè, tot i que sabem perfectament que som part de l’univers, a la pràctica no ho tenim gaire en compte.

Segurament, durant el teu dia a dia no penses gaire en els altres planetes i estrelles, ni en com els deu anar la vida. M’equivoco? És molt possible que no; ens passa a tots. Tenim la resta de l’univers completament oblidat, com si la cosa no anés amb nosaltres.