L’Últim Obstacle que Ens Queda per Construir un Món Millor

L’article d’avui és una mica diferent dels que escric normalment.

Habitualment, intento centrar-me en els aspectes més positius de la vida: hi ha moltíssimes coses boniques de les que parlar, i moltíssimes raons per mirar el futur amb optimisme.

Però això no vol dir que no hi hagi problemes per resoldre. És bastant evident que tenim moltes coses per millorar.

I avui m’agradaria parlar d’un d’aquests petits problemes que tenim pendents: els creadors de por.

Els creadors de por són grupet de persones que es dediquen activament a espantar la població per intentar mantenir-la controlada. No t’espantis, en realitat no són res més que nens entremaliats disfressats de fantasmes amb un llençol i fent “buuuh!” Són bastant inofensius un cop entens el que fan.

Però encara que siguin inofensius, porten molt de temps donant la tabarra, i ja va sent hora que algú els tregui el llençol del cap i els digui que parin.

I el que encara és més important: ja va sent hora que deixem de seguir-los la corrent i comencem a viure la nostra vida tal i com ens mereixem: sense por.

El Poder de la Por

Al llarg de la història de la humanitat, sempre hi ha hagut persones que han intentat controlar els altres: faraons, emperadors, reis, senyors feudals, clergues, presidents del govern, banquers, etc.

És important puntualitzar que cap d’aquestes persones és dolenta. Les males persones no existeixen. No hi ha ningú que tingui el mal dins seu. (Per aprofundir en aquest tema, pots llegir aquest article sobre per què sembla que hi ha males persones, o aquest sobre els tirans que aparentment dominen el món)

Però encara que no siguin males persones, la realitat és que intenten controlar el món: volen que et comportis com ells diuen, que compris els seus productes i que no et surtis de la ratlla que ells marquen.

Són una mica pesadets, sí. Són bona gent, però pesadets.

Doncs bé, per aconseguir el seu objectiu fan servir diferents tàctiques. Però la més poderosa de totes, amb diferència, és la por.

La por és l’única barrera que pot aturar un ésser humà. Sense por, qualsevol persona és absolutament imparable. Amb por, ens convertim en petits titelles.

Per aquesta raó, intenten que estiguis sempre espantat. Bàsicament, a través dels mitjans de comunicació.

Un Món Millor És un Món Sense Por

Fins aquí, en principi el problema no és gaire gros. Que hi hagi quatre gamberrets que es disfressen de monstres per intentar espantar-nos és una mica molest, sens dubte, però tampoc és res de l’altre món. Són una mica com les mosques a l’estiu: pesades, però inofensives.

En canvi, quan hi ha un número important de persones que se’ls creuen i sucumbeixen a la por, la situació es torna una mica més problemàtica. Perquè aquestes persones que s’espanten, sense adonar-se’n es converteixen en petites sucursals dels creadors de por. Quan una persona està espantada, va pel món parlant de la seva por i espantant els altres.

I llavors la por es converteix en una bola de neu que es va fent més i més grossa, i acabem tenint a la meitat de la humanitat tremolant.

És una pena que passi això, la veritat. Hi ha moltíssimes persones que es perden les increïbles oportunitats de la vida simplement perquè estan espantades. La majoria de dies fa un Sol radiant a la Terra, però molta gent es queda tancada a casa perquè algú ha dit que potser plourà.

Com Crear un Món Millor

Suposo que cadascú deu tenir la seva opinió sobre què és un món millor. Per a mi, és simplement un lloc on totes les persones tenen la possibilitat d’expressar-se tal com són i de fer el que realment els agrada.

Sé que sona una utopia impossible; els creadors de por han treballat de valent perquè ens ho sembli. Però no ho és en absolut. És més, es farà realitat bastant aviat.

Però perquè realment sigui així, hem de deixar la por enrere. Aquest és l’últim escull que ens falta. Hem de començar a deixar-nos guiar per la il·lusió i l’optimisme, i no per la por. Hem de saltar les tanques que la por ha construït al nostre voltant i fer el nostre camí

I el que encara és més important: hem de deixar de contribuir a la por.

Els creadors de por sovint són els que inicien el procés de la por, però els que realment fem que s’escampi som nosaltres. Nosaltres, amb la nostra actitud i els nostres comentaris, som els que fem que la por es vagi fent més gran i arribi a tots els racons: cada cop que comentem les notícies al bar, cada cop que dramatitzem sobre els nostres problemes, cada cop que diem que tot està fatal, etc.

Així que hem de ser molt conscients de què diem i de com ho fem. Podem parlar de qualsevol cosa, per descomptat, però sempre sense dramatismes innecessaris. Aquesta és la millor manera de contribuir a un món millor.

Un món sense por.