Quin Sentit Té la Meva Vida? – El Perquè de la Teva Existència

L’objectiu d’aquest article és donar una resposta clara a tots aquells que tenen inquietuds espirituals i que sovint es pregunten: ¿quin sentit té la meva vida? Amb aquesta finalitat, en l’article anterior, vam començar a parlar del sentit de la vida explicant que tu, com a part de la humanitat, tens una funció molt important en el correcte funcionament de l’univers.

Segur que et preguntaràs, i quina és aquesta funció? Doncs bé, ets un dels encarregats de fer-lo avançar.

Tots sabem que una de les característiques principals de la vida és que es troba en contínua expansió; sempre està buscant noves maneres de manifestar-se. El que passa és que tendim a pensar que aquest fenomen es produeix sense que ningú hi intervingui, com si hi hagués una espècie d’inèrcia màgica que impulsés la vida.

Però això no és del tot cert, perquè no hi ha res que passi per simple inèrcia. Tots els fenòmens tenen una consciència viva al darrere que els impulsa. Així doncs, perquè l’univers pugui expandir-se, ha d’haver-hi algú que l’impulsi a fer-ho. I aquest algú ets tu.

Les Coses No Passen per Art de Màgia, Algú Ha de Fer que Passin

Si observem la humanitat com a conjunt, veurem que, igual que l’univers, també s’expandeix. Al llarg de la nostra història, hem aconseguit moltes coses: hem descobert moltes de les lleis de la natura, hem desenvolupat la tecnologia, hem aprés a tenim més cura de la salut i a respectar una mica més els drets humans, etc. Ara bé, tot això ho hem aconseguit per art de màgia?

Doncs no, ho hem aconseguit gràcies al treball de moltes persones que s’hi dediquen activament: exploradors que s’esforcen per obrir els camins que estan tancats, inventors que dissenyen nous productes que ens faciliten la vida, pensadors que busquen noves maneres d’organitzar la societat, etc. La humanitat avança sense descans, i ho fa gràcies al treball que li dediquem.

El Sentit de la Teva Vida: Tu Impulses l’Univers

Igual que passa en la nostra societat, a l’univers també cal que algú es dediqui a investigar i a crear. I aquest és precisament el sentit de la teva vida: tu, juntament amb la resta de la humanitat, ets uns dels encarregats de fer un pas cap a la foscor per aportar-hi llum. Ets com el Cristòfor Colom de l’univers que busca nous horitzons per augmentar la saviesa global.

No hi ha paraules per descriure com n’és d’important aquesta tasca. On seríem, per exemple, sense els grans investigadors que han desenvolupat la nostra tecnologia? O sense els científics que han augmentat el nostre coneixement de les lleis físiques. O sense els magnífics metges que han buscat durant segles com millorar la salut. A molt estirar, encara viuríem en cavernes, per no dir que ens hauríem extingit per falta d’adaptació i motivació per la vida.

De la mateixa manera, l’univers també necessita avançar per no estancar-se. I tu ets l’encarregat de dur a terme aquesta tasca: tu crees els camins pels quals s’expandeix.

La Terra Està Dissenyada Amb un Objectiu

La Terra, des del seu inici, està dissenyada específicament per ajudar-nos a complir amb el nostre objectiu: crear. No hi ha res que sigui com és per casualitat. Les característiques d’aquest planeta són òptimes per a la creació.

Per entendre-ho millor, pensa en un inventor que vol crear nous artefactes, o en un científic que desitja descobrir noves lleis de la física: què és el primer que fan? Crear un espai per poder fer la seva feina, oi? Creen un laboratori, i l’adapten a les seves necessitats.

Doncs això és exactament el que hem fet amb la Terra. En certa manera, aquest planeta és un laboratori creatiu on l’univers experimenta amb noves possibilitats, i tu ets un dels encarregats de fer-lo funcionar.

Encara que no sempre ho sembli, ets a la cresta de l’onada creativa de l’univers. Ets al lloc on l’univers fa els seus descobriments més avançats. I els fa gràcies a tu.

Següent article de la sèrie: Qui Sóc Jo? – La Resposta a la Pregunta de La teva Vida.

Article anterior: A la Recerca del Sentit de la Vida – El Camí per Trobar-lo.