La Prova Científica que Déu Existeix

Reconec que, durant molt de temps, jo no creia en Déu.

Sempre he sentit una forta inclinació cap a la ciència (i de fet vaig treballar com a investigador científic durant uns quants anys), i estava convençut que ciència i Déu eren dos conceptes incompatibles. Com molta gent, pensava que creure en Déu era una cosa totalment irracional.

Ara, en canvi, penso just el contrari. Per a mi, creure en Déu és el més racional que hi ha. Es pot creure en Déu només per fe si es vol, però també és possible fer-ho a partir de proves racionals molt sòlides, perquè la veritat és que tenim evidències científiques molt clares que Déu existeix.

I avui volia compartir-ne amb tu una d’elles.

Com Funciona la Ciència?

Abans d’entrar en els detalls d’aquesta prova que Déu existeix, primer volia parlar una mica de la ciència en general, perquè crec que hi ha una certa confusió al respecte.

Entre altres coses, solem creure que quan algú diu que una cosa està “científicament demostrada” significa que està demostrada al 100%. I no és així. En absolut.

En realitat, que una cosa està científicament demostrada vol dir que és molt probable que sigui certa, però no és segur del tot. És una qüestió de probabilitat.

Per exemple, recordes que fa poc va sortir la notícia que havien descobert el bosó de Higgs? Se’n va parlar molt. Doncs bé, no és 100% segur. La probabilitat que el que han vist sigui realment el bosó de Higgs és aproximadament del 99,7% (si no recordo malament).

Així és la ciència. En la majoria de casos es basa en probabilitats, no en veritats absolutes.

Com es Demostra una Cosa Científicament?

La majoria de demostracions científiques es basen en experiments estadístics. Es fan una sèrie de proves relacionades amb el que es vol demostrar i es mira què passa. I després es calcula el percentatge de vegades que passa cada cosa.

Per exemple, imaginem que volem veure si un medicament va bé per al mal de cap o no. Doncs s’agafa un determinat número de persones amb mal de cap i se’ls dóna el medicament. I després es calcula el percentatge de persones a les que els va bé, les que no noten res i les que empitjoren. I en funció d’aquests resultats, es treuen conclusions.

Aquestes conclusions són totalment arbitràries. Depenen completament de les persones que les fan. Imagina que a un 70% de persones els va bé el medicament, un 10% no nota res i un 20% empitjora. Quina conclusió traiem? Va bé o no?

Sembla que en molts casos sí, però també hi ha casos en què va malament. No hi ha una resposta 100% clara, oi? Amb tota probabilitat, persones diferents trauran conclusions diferents.

Així és la ciència.

La Prova que Déu Existeix

Et comento tot això perquè la prova que Déu existeix que et mostraré ara no és absoluta, sinó que està basada en probabilitats. I volia deixar clar que així és precisament com funciona la ciència.

La diferència és que en aquest cas no passa com en l’exemple del medicament. Aquí sí podrem treure conclusions més clares, perquè ja veuràs que la probabilitat no és del 70%, sinó molt més alta.

El que et proposo és intentar deduir quina és la probabilitat que Déu existeixi, i per això començarem calculant la probabilitat que l’univers existeixi.

Per fer-ho, hem de tenir en compte dues opcions. La primera és que tot sigui una casualitat i que l’univers hagi aparegut per atzar. I la segona és que hagi aparegut perquè alguna força intel·ligent l’ha creat. A aquesta força podem anomenar-la Déu, encara que també podríem posar-li qualsevol altre nom.

La Probabilitat que l’Univers Existeixi per Atzar

Si l’univers és fruit de l’atzar, calcular la probabilitat que existeixi és relativament fàcil. Si recordes les classes d’estadística de l’escola, quan alguna cosa es mou per atzar la probabilitat de cada succés es calcula de la següent manera:

Probabilitat = (número de casos favorables) / (número de casos possibles)

Per exemple, la probabilitat que surti un tres en llançar un dau és 1/6, perquè el número de casos favorables és un (que surti el tres) i el número de casos possibles és sis (les sis cares del dau).

Aquest procediment el podem aplicar perfectament a l’existència de l’univers. La diferència és que haurem de fer una aproximació, perquè és molt difícil calcular els números exactes.

En el cas de l’univers, calcular el número de casos possibles seria comptar de quantes maneres diferents podria ser l’univers. És a dir, agafar totes les partícules de l’univers, organitzar-les de totes les maneres possibles i comptar de quantes maneres diferents es pot fer.

És gairebé impossible calcular aquest número amb exactitud, però es veu de seguida que és molt gran, oi? Molt, molt gran. L’univers podria ser de moltíssimes maneres diferents.

D’altra banda, calcular el número de casos favorables implica comptar, de totes les maneres diferents que podria ser l’univers, quantes d’elles contenen vida i ordre.

Igual que abans, difícilment podrem calcular el número exacte, però està bastant clar que és un número molt menor que el número anterior. Pensa en un cotxe, per exemple. De quantes maneres diferents pots organitzar les seves peces? Moltes, oi? Ara bé, de totes aquestes maneres, en quants casos el cotxe funcionarà? Molt pocs. El cotxe només funcionarà si la majoria de les peces són en una posició molt concreta.

Amb l’univers passa el mateix. Podria ser de moltíssimes formes diferents, però només en uns pocs casos seria un univers ordenat i ple de vida.

Per tant, la probabilitat que l’univers existeixi per atzar és un número relativament petit dividit per un número enoooooooorme. No sabem el número exacte d’aquesta probabilitat, però es veu fàcilment que és realment petita. Ínfima. Una entre milers i milers i milers de milions.

La Probabilitat que l’Univers Existeixi a Través de Déu

Per altra banda, si suposem que l’univers no és resultat de l’atzar, sinó que una força intel·ligent l’ha creat, aleshores la probabilitat que existeixi és molt diferent.

Imagina’t que tu agafes un dau i vols que surti un 3. Pots fer-ho, oi? Pots agafar el dau i posar-lo a sobre de la taula amb el tres mirant cap amunt. En aquest cas, la probabilitat que surti el 3 no és 1/6; això només és així quan el  llances a l’atzar. Quan tu guies el dau, la probabilitat que surti el 3 és pràcticament 1. És gairebé el 100%. A no ser que et rellisqui el dau o alguna cosa així, sortirà el 3 segur.

De manera semblant, si Déu existeix, la probabilitat que l’univers existeixi és pràcticament u. Al voltant d’un 99%. Si Déu existeix i vol que l’univers existeixi, l’univers existirà pràcticament segur.

Conclusió: Existeix Déu des d’un Punt de Vista Científic?

Amb aquests dos resultats a la vista, ens toca treure una conclusió. Igual que si haguéssim fet proves amb un medicament.

Per un costat, tenim que, si l’univers és fruit de l’atzar, la probabilitat que existeixi és d’una entre milers de milions. No tenim el número exacte, però ha de ser alguna cosa així: 0,0000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000001%.

I segurament m’he deixat uns quants zeros.

En canvi, si Déu existeix, la probabilitat que l’univers existeixi és del 99%.

La conclusió és bastant clara, no trobes?

Per veure-ho encara més clar, imagina’t que un dia vas a comprar una butlleta de loteria, i que el venedor et diu que només té dos números. Però són dos números molt especials: un té una probabilitat de tocar del 0,00001%, i l’altre del 99,9999%. Quin compraries?

Per estrany que sembli, moltes persones compren el número que gairebé segur que no toca.

Jo ho vaig fer durant molt de temps. Què curiosos som els humans, oi? 😉