Fa uns dies, una amiga em va explicar que ella, en principi, volia tenir un part natural, però que al final li van haver de fer cesària. En sentir-ho, de seguida vaig exclamar: ah si? Volies parir sense epidural ni res? El meu fill va néixer a casa, i com que és una cosa poc habitual, sempre em fa il·lusió quan sento que algú altre també té en compte el part natural.
Però em va mirar sorpresa, com si la meva pregunta no tingués res a veure amb el que ella havia dit, i em va contestar que sí que volia l’epidural. Com molta altra gent, la meva amiga havia confós “part natural” amb “part vaginal”.
Aquests són dos termes que sovint s’utilitzen com si fossin sinònims, però no ho són. Que un nadó surti per la vagina no vol dir que ho hagi fet de forma natural.
Pot ser que algú pensi que aquesta confusió no és tan important, o fins i tot que no n’hi ha cap de confusió. Però, des del meu punt de vista, crec que és un exemple de fins a quin punt s’ha desnaturalitzat la nostra societat.
Perquè, com pot ser que pensem que tallar per sistema la vagina de les dones és una cosa natural? O anestesiar-les? O injectar-les-hi oxitocina sintètica? O que el primer que agafa el nadó sigui un metge amb guants, en lloc del seu pare? Què hi ha de natural en tot això? Ben poca cosa.
Què És un Part Natural?
Un part natural és aquell que transcorre pel seu propi curs, sense cap intervenció innecessària; sense medicació, ni talls, ni metges dient a les dones el que han de fer sense tenir-les en compte. És un part on tots els assistents saben que estan participant d’un procés completament normal i fisiològic que, si no hi ha cap complicació, arriba a bon port per si sol.
Un altre tema diferent és que, de vegades, hi ha problemes i cal intervenir-hi. I és una gran sort que tinguem excel·lents professionals mèdics que saben fer-ho. I també és un altre tema a part que moltes dones prefereixen parir amb anestèsia o prendre medicaments per accelerar el procés. Per descomptat, cada mare té dret a tenir el seus fills en les condicions en què se senti més còmoda.
Però quan s’intervé amb mètodes que alteren el seu curs normal, ja sigui per necessitat o per comoditat, el part deixa de ser natural. I és important que ens adonem d’aquest fet, perquè si decidim allunyar-nos de la nostra pròpia naturalesa, com a mínim hauríem de ser-ne conscients.
Si no, un dia voldrem tornar i no sabrem com fer-ho.
2 respostes a “La Confusió entre Part Natural i Part Vaginal”
Jo vaig tenir trigemins i el metge no va intervenir fins que la meva dona trencà aigues amb vuit mesos. Evidentment el part no podia ser natural, hi havia molt risc, i va ser una cesària. Tot va ser natural, fortuit, excepte el part, que per si acàs intervingué la ciència. Potser deixant fer la naturalesa… avui no tindriem els tres fills. Arriba un moment que lo natural és el que fem… sense ser gens natural.
Sí, clar, a vegades el més sensat és intervenir, i és una gran sort que tinguem una ciència que ens permet fer-ho.
Per cert, deu n’hi do trigèmins!