Pots Estimar Aquells Que No Estimes?

Segons la fórmula de la felicitat, quan expresses el teu amor ets feliç, i quan no ho fas, no. Així que si vols tenir una vida plena, has d’estimar; com més, millor.

Com a teoria està molt bé, però a la pràctica, no és tan fàcil. És possible que et proposis fermament intentar expressar tant amor com puguis, però a l’hora de la veritat, no te n’adones i ja estàs cridant un altre cop.

Un dels motius principals és que hi ha persones a les que costa molt estimar: persones que et fan la gitza sense parar, persones que no pots ni veure, o persones que, simplement, no et cauen bé. I moltes vegades no pots evitar-les, perquè formen part de la teva vida quotidiana: companys de feina, familiars, etc. Què pots fer en un cas així?

Doncs els has d’estimar. Si vols ser feliç, no tens alternativa. I com que sé que això és terriblement difícil, et proposo un petit exercici per facilitar-ho una mica.

Treu la mare que tens dins

Aquest exercici està pensat principalment per a pares i mares, però si no tens fills, pots imaginar-te que en tens, i fer-lo igualment.

Per un costat, pensa en una persona per qui no sentis especial simpatia, per dir-ho d’una manera suau. I per un altre, pensa en el teu fill, i concentra’t en l’amor que sents per ell. Sense perdre de vista aquest sentiment, projecta’l mentalment sobre la persona en qui hagis pensat, i adona’t d’un fet molt important: hi ha algú que sent per ella exactament això que tu estàs sentint.

No tots som pares, però tots som fills, i això vol dir que tots tenim un pare i una mare que es preocupen per nosaltres i que ens estimen amb bogeria. Aquesta persona que a tu no t’agrada, també.

Ara pregunta’t: si hi ha algú que l’estima tant, no deu ser tan dolenta, oi? I per què no pots estimar-la tu com si fossis la seva mare? Simplement perquè no ho ets? Quina excusa més fluixa, no trobes?