Què És la Foscor i Com Convertir-la en una Llum Brillant, Pura i Radiant

Avui parlarem d’un concepte que té un gran pes en l’experiència humana: la foscor.

La vida a la Terra sembla molt fosca, oi? Sembla que aquest planeta sigui un lloc mig abandonat en un racó de l’univers on gairebé no arriba la llum, i on tot és lent, pesat i difícil…

Sembla fins i tot que “la foscor” tingui vida pròpia, i que s’hagi apoderat del control del que passa en aquest planeta.

En part, aquesta apreciació és encertada: hi ha una cosa a la Terra que podria anomenar-se “foscor”, i determina amb molta força el que acaba passant aquí.

Però no és el que sembla a primera vista, i per això és molt important definir-la i entendre-la bé.

La foscor, en realitat, està plena de llum.

Què És la Foscor en Realitat?

Moltes vegades definim la foscor com “l’absència de llum”. Aquesta és una de les definicions més habituals. Creiem que la foscor és una cosa que no conté llum.

Però aquesta definició no és correcta.

La llum és la substància primordial que forma l’univers. Tot el que existeix està fet de llum.

Això vol dir que no hi ha ni un sol punt en tot l’univers que no tingui llum. No existeix la “absència de llum”. Així que, si féssim servir aquesta definició, hauríem d’arribar a la conclusió que la foscor no existeix.

Però sí que existeix, oi? La veiem i l’experimentem cada dia a les nostres vides…

Una definició molt més apropiada de foscor és “la presència d’una llum que no veiem.”

La foscor és llum, igual que la resta de l’univers.

Però és un tipus de llum que, de moment, no veiem.

La Naturalesa Profunda de la Foscor

Potser d’entrada pot semblar estrany que hi hagi una llum que no es veu, però en realitat és un fenomen molt normal i conegut.

Com possiblement ja sabràs, la llum és una ona electromagnètica que pot tenir diferents freqüències, i no totes les freqüències són visibles per a l’ull humà. De fet, només un petit rang de freqüències ho és: des dels 380 THz als 790 THz aproximadament (la freqüència de vibració de les ones es mesura en Hertz (Hz), i un THz són 1.000.000.000.000 Hz).

A les ones que es troben per sota dels 380 THz se les anomena “infraroges”, i a les que es troben per sobre dels 790 THz, “ultraviolades”; i totes són invisibles per a nosaltres.

Però totes les ones electromagnètiques són llum. No hi ha cap diferència entre elles, més enllà de la seva freqüència de vibració. La diferència és als nostres ulls, que en poden veure unes sí i les altres no.

Tenint en compte això, imagina per un moment que hi hagués una habitació que estigués il·luminada únicament per una làmpada de llum ultraviolada. Com la veuríem si ens acostéssim a ella?

La veuríem completament fosca.

I com ens sentiríem si penséssim a entrar-hi?

Segurament sentiríem por; o com a mínim, inquietud. I segurament no hi entraríem: aquest és un lloc fosc, i probablement perillós. Serà millor que me’n vagi.

En canvi, un ésser que pogués veure la llum ultraviolada, veuria una habituació completament il·luminada. Quin lloc més lluminós i agradable, pensaria. Hi entraré una estona.

Això és exactament el que passa en totes les situacions de la nostra vida que semblen “fosques”.

En realitat estan perfectament il·luminades, però les il·lumina una llum que encara no veiem.

Com Convertir la Foscor en Llum

Totes les situacions, totes les experiències i totes les persones de la Terra estan totalment il·luminades. Si en algun moment ens semblen fosques, és simplement perquè no veiem la llum que contenen.

Moltes vegades pensem: “tal persona és totalment fosca; no hi ha gens de llum en ella “. O “aquesta situació és pura foscor; no hi ha absolutament res que la il·lumini”.

Però no és veritat.

I un dels passos més importants de la nostra vida és reconèixer aquest fet.

Un exercici molt senzill i poderós que podem fer és, sempre que alguna cosa ens sembli fosca, recordar l’exemple de l’habitació amb llum ultraviolada. I després dir-nos a nosaltres mateixos: ara mateix això em sembla fosc, però sé perfectament que és només una impressió meva. Sóc jo que no veig la llum que conté.

És igual si és un problema de salut, una persona concreta o una situació complicada en general: sóc jo el que no veu la llum que conté.

No és un pas fàcil, perquè portem molt de temps creient que la foscor té vida pròpia. Però si ens animem a fer-lo, veurem un gran canvi; tant en nosaltres mateixos com en tot el que ens envolta. Si reconeixem que tot està il·luminat, la nostra ment i el nostre cor s’obriran cada vegada més, i la llum que ens falta podrà arribar a nosaltres.

La foscor no es troba en cap situació, en cap objecte ni en cap persona. La foscor es troba en l’ull de qui mira.

Si canviem la manera de mirar, la foscor s’esvaeix a l’instant.

Un gran abraçada,

Jan