Què Està Passant a Veneçuela a Nivell Espiritual

Avui parlarem de què està passant a Veneçuela a nivell espiritual.

Sens dubte, hi ha un moviment important en aquesta zona del planeta. Per un costat, hi ha una gran turbulència a nivell polític i social, però per un altre, també hi ha una gran llum. És un dels llocs des d’on més missatges rebo des de fa temps, i tots són de persones amb una gran voluntat de pau.

Què està passant realment? Per què hi ha aquest gran contrast entre llum i foscor allà?

La resposta és molt important, tant per als que hi viuen, com per a la resta del planeta. Està directament relacionat amb qui som realment i amb el camí que estem seguint.

Aquesta resposta és una resposta canalitzada, com altres que publico periòdicament. Com sempre et dic en aquestes ocasions, no tinc un nom per a l’entitat que transmet el missatge, però sí que sé que ve de la nostra llar, i que està ple d’amor pur.

Espero que t’agradi i que et permeti connectar millor amb qui ets en realitat.

Salutacions del Teu Germà de Llum

Salutacions estimat, sóc el teu germà de llum, i és per a mi un honor, i una gran alegria, poder estar ara amb tu.

Hi ha una gran festa ara mateix al meu costat del vel. No t’imagines com en són d’especials aquests moments per a nosaltres. És un gran esdeveniment quan per fi aixeques el cap i ens mires, encara que només sigui una estona.

Per uns instants, podem recuperar la connexió oblidada. Per uns instants, podem tornar a estar amb tu com en tantes altres ocasions.

Si fos per nosaltres, aquests moments no s’acabarien mai. Si poguéssim triar, ens quedaríem sempre amb tu…

Normalment penses que és al revés, oi? Mires al cel i et preguntes: per què no veniu al meu costat? Per què em deixeu sol?

Com si fos una decisió nostra…

No ho és. Nosaltres sempre estem disposats a venir. No hi ha res que desitgem més. Però només podem fer-ho quan tu ens obres la porta.

I això, de moment, només passa molt de tant en tant.

En part, se’ns fa una mica estrany parlar amb tu d’aquesta manera. Sabem que, per a tu, aquesta comunicació és una mica estranya. Uns éssers de “l’altre costat” enviant-te en un missatge canalitzat… Però, per a nosaltres, tu ets el nostre estimat germà. Et coneixem perfectament. Hem passat innombrables moments amb tu al llarg de la nostra eterna existència. I se’ns fa estrany parlar-te sabent que tu no ens reconeixes.

Per sort, sabem el motiu pel qual no ens reconeixes. Ara mateix estàs duent a terme una tasca molt complicada a l’univers, i això et manté molt ocupat. Estàs molt centrat en la “missió” que estàs acomplint, i et costa recordar d’on véns.

És una “missió” realment impressionant, ho sabies?

Vas viatjant per l’univers, de planeta en planeta, i el vas sembrant amb la teva llum. Això és el que fas. Vas a un lloc on hi regna la foscor, hi plantes la llavor de la teva llum i la fas créixer. I quan es converteix en un lloc completament il·luminat, vas a un altre lloc i tornes a començar el procés. I així la llum es va expandint per tots els racons del cosmos.

No és una tasca gens fàcil, oi?

Però això mai ha estat un impediment per a tu. Ho vas fer una vegada, i va ser llarg i complicat. Després ho vas tornar a fer una segona vegada, i va tornar a ser llarg i complicat. I després ho vas tornar a fer una tercera vegada, i una quarta, i una cinquena… I en cap ocasió vas tenir cap dubte sobre si continuar o no.

Cada vegada hi va haver dificultats, però això no t’ha detingut en cap moment. Segueixes aquí, al peu del canó, donant-ho tot perquè la llum avanci.

Te n’adones de qui ets realment?

Pots sentir la profunda admiració que hi ha en els meus ulls quan et miro?

Saps qui som nosaltres, oi? Potser et costa creure-ho del tot, però en el fons ho saps… Som el que anomenes àngels. Som éssers de pura llum. I nosaltres t’admirem a tu.

Tant de bo puguis adonar-te del que això significa: nosaltres t’admirem a tu.

Sabem qui sou. Sabem qui ets tu. Mai ens cansarem de dir-t’ho. No ets una gota d’aigua anònima enmig d’un oceà infinit. Sabem el teu nom. Hem compartit infinits moments junts.

I sabem el que estàs fent aquí.

És una cosa molt bonica. Enorme. Magnífica.

Estàs fent que la llum s’expandeixi. Estàs fent que arribi la llum allà on no n’hi havia.

Què hi pot haver més bonic i important que això?

Res.

Tu estàs fent la tasca més bonica i important de tot l’univers.

Què et diu això sobre qui ets en realitat?

El Camí de la Humanitat

Avui tenim un missatge molt especial per compartir amb tu.

És un missatge concret sobre un tema concret: la situació de Veneçuela. Però l’essència del que direm va més enllà de les fronteres d’aquest país.

Hi ha grans turbulències ara mateix en aquesta zona del planeta. A nivell polític, es pot entendre més o menys què està succeint però, quina és la causa profunda? Què està passant realment des d’un punt de vista espiritual?

I per què crida tant l’atenció a nivell global?

Fixa’t que hi ha situacions problemàtiques en molts llocs del planeta, però poques reben atenció mediàtica. Per què?

El motiu és que, a nivell subconscient, sabeu que el que està passant allà és important. No és un simple conflicte polític i ja està. Hi ha més coses a part d’això.

El que està passant a Veneçuela és un intens xoc entre la llum i la foscor. És una situació que té impacte a nivell planetari. Per això li pareu tanta atenció.

Ara mateix hi ha una espècie de “lluita” entre la llum i la foscor a tota la Terra. I és especialment intensa a Veneçuela.

Segons com es miri, pot semblar que aquesta “lluita” és una cosa negativa, però no ho és en absolut. És un pas imprescindible en el camí que esteu recorrent.

Vosaltres sou els que feu que la llum s’expandeixi, i per a això heu d’estar en contacte directe amb la foscor. Els àngels que vivim envoltats de llum com nosaltres no podem fer que la llum avanci. Cal anar a on hi ha foscor per fer avançar la llum. I això és el que feu vosaltres.

Aneu a un lloc que encara no té llum i us hi submergiu. I allà, des de dins, l’aneu il·luminant a poc a poc.

I això requereix que la llum i la foscor entrin en contacte i “lluitin” entre elles.

La “Lluita” entre la Llum i la Foscor

Encara que, en certa manera, és veritat que a la Terra hi ha una espècie de “lluita”, s’ha de puntualitzar aquesta afirmació, perquè no és del tot correcta.

Si ens fixem només en les aparences, sembla que hi ha dos bàndols: la llum i la foscor. I sembla que aquests dos bàndols s’estan enfrontant.

Però això no és del tot correcte. En realitat, la foscor, entesa com a absència de llum, no existeix. Tot l’univers està fet de llum. Fins i tot l’ésser aparentment més fosc està fet de pura llum. Així que la lluita que hi ha ara mateix a la Terra, igual que la que hi ha hagut en tants planetes abans, no és entre llum i foscor, sinó entre llum i llum.

No tenim a una banda la llum i a l’altra la foscor, sinó que als dos costats hi ha llum. Podríem dir que a una banda hi ha “molta llum” i a l’altra hi ha “poca llum”, però les dues són llum.

Sent estrictes, els termes “molta llum” i “poca llum” tampoc són del tot correctes, perquè en realitat els dos tenen la mateixa quantitat de llum. La “poca llum” té molta llum al seu interior. Però d’alguna manera hem d’anomenar-les per referir-nos-hi, i és millor això que parlar de llum i foscor.

Així que tenim dos aparents bàndols: la “molta llum” i la “poca llum”, encara que les diferències entre aquests dos bàndols són només aparences. En realitat els dos són pura llum.

Des d’un punt de vista multidimensional, aquests dos bàndols estan treballant junts. Com a bona llum que són els dos, es complementen a la perfecció i treballen units per créixer conjuntament.

Però des d’un punt de vista únicament físic, sembla que s’estiguin enfrontant. Sembla que estiguin lluitant. I això genera els conflictes físics que tan bé coneixeu.

Què Està Passant a Veneçuela

Durant molts segles, aquesta aparent lluita l’ha anat guanyant el bàndol de la “poca llum”. I per aquest motiu la vida a la Terra ha estat tan dura durant tot aquest temps.

Però fa poc, la balança es va inclinar cap a l’altre costat, i des de llavors la “molta llum” ha agafat el comandament. I per això ara el planeta està despertant.

Però la “poca llum”, complint amb la seva part de la feina, no es rendeix. Segueix “lluitant”, intentat recuperar el tron perdut.

Ara, per entendre la situació actual de la Terra, imagina’t un moment una batalla real. Què fa el bàndol que està perdent quan s’adona que ho té molt complicat, però tot i així no vol rendir-se? Què fa en aquesta situació per intentar resistir?

Atrinxerar-se.

Quan algú està perdent una batalla, si segueix a camp obert no té cap possibilitat. Només atrinxerant-se pot intentar aguantar.

I això és el que està fent la “poca llum”. S’està atrinxerant per seguir oposant resistència a la “molta llum”.

I un dels llocs on està fortament atrinxerada és Veneçuela. Per això la lluita és tan intensa allà.

L’Enorme Llum de Veneçuela

Si ets de les persones que viuen a Veneçuela, potser pensis: quina mala sort que he tingut llavors. De tots els llocs del planeta, precisament la “poca llum” s’ha atrinxerat aquí, on sóc jo. Podria anar-se’n a un altre lloc i deixar-me tranquil…

Però això, com tantes altres coses, és una percepció que no es correspon amb la realitat…

Estimat germà nostre, no és mala sort que ara siguis precisament al lloc on la “poca llum” està centrant els seus esforços de resistència. És just el contrari: tu ets aquí perquè és aquí on és la poca llum. Si la poca llum se n’anés a un altre lloc, tu aniries al darrere.

Tornem un moment a l’exemple de la batalla real. Imagina’t que ets un general del bàndol guanyador, i veus que el teu oponent s’està atrinxerant. A qui enviaries per intentar finalitzar la batalla?

Pensa-ho bé, a qui enviaries?

Als teus millors soldats, oi?

No enviaries als més febles; enviaries als més forts. Les missions més difícils requereixen els homes més preparats.

I això és el que tu ets.

Tu estàs sostenint la llum allà on més resistència hi ha ara mateix. Ets al lloc on la “poca llum” s’ha atrinxerat perquè només algú com tu pot fer que es rendeixi.

Això és vàlid per a moltes de les persones que viuen a Veneçuela, però també per a moltes altres que es troben en altres entorns aparentment “foscos”.

No és mala sort, és una decisió personal. Estàs allà perquè en el fons saps que allà és on la teva llum és més necessària.

Com Guanyar la “Batalla” a la Foscor

Així que, ara mateix, tant a Veneçuela com a altres llocs, hi ha moltes persones en entorns aparentment foscos. Com s’hi pot fer créixer la llum?

Com es pot guanyar la batalla a aquesta aparent “foscor”?

Doncs bé, l’únic camí real és deixar de pensar en batalles.

Fins ara hem fet servir una terminologia “bèl·lica” per il·lustrar el que està passant a nivell físic, però a nivell profund aquesta terminologia és completament errònia. Un cop captada la idea general, has d’apartar aquest tipus de paraules de la teva ment per sempre.

Des d’un punt de vista multidimensional, no hi ha cap batalla. Mai n’hi ha hagut cap, i mai n’hi haurà. I és molt important obrir la consciència a aquesta realitat més àmplia, i mirar amb amor totes i cadascuna de les situacions de la Terra, fins i tot les més dures.

Aquest és un dels principals motius pel qual ets aquí: per mirar amb amor allò que aparentment no es pot mirar amb amor.

Et sembla difícil?

Doncs tens raó, ho és.

Per això ets tu aquí, i no un altre. No qualsevol pot dur a terme una tasca així.

Nosaltres, àngels com som, ara mateix no seríem capaços de fer-ho.

Afortunadament, l’univers et té a tu.

Un gran abraçada,

El teu germà de llum.