Tots hem de tractar amb persones difÃcils en algun moment o altre de la vida. En molts casos, molt més sovint del que ens agradaria. A la feina, en l’entorn familiar, al carrer… és força habitual trobar persones que no veuen les coses com nosaltres, i amb qui tendim a entrar en conflicte.
Aquestes situacions són una important font de malestar, de manera que aprendre a gestionar-les de manera més harmoniosa i pacÃfica pot significar un salt qualitatiu molt gran en la nostra vida. I hi ha un petit truc molt simple per aconseguir-ho.
La Clau per Tractar amb Persones DifÃcils
Un dels obstacles més importants a l’hora de millorar la relació amb una persona que considerem difÃcil és el que en pensem d’ella. Quan tenim pensaments negatius sobre una persona, emetem una vibració molt negativa cap a ella: a través de la mirada, del to de veu, dels gestos… I ella ho nota, de la mateixa manera que nosaltres ho notem quan no ens miren bé. I no li agrada, de la mateixa que a nosaltres tampoc en agrada que ens ho facin.
En canvi, si comencem a pensar en ella com una persona que mereix ser respectada, la situació canvia completament. Ho has provat alguna vegada? Si no ho has fet, t’animo a provar-ho. Si canvies la vibració que emets cap a una persona, canvia completament la manera com aquesta persona et tracta a tu.
Com Canviar la Vibració que Emets Envers els Altres
Canviar la vibració que emets envers algú que no t’agrada no vol dir que de cop i volta t’ha de caure bé, ni que l’has de convidar a sopar a casa. L’única cosa que has de fer és canviar el tipus de pensaments que tens sobre aquesta persona. Quan pensis en ella, has de pensar que, encara que no t’agradi, és una persona que mereix ser respectada i valorada.
Els pensaments són molt poderosos, i si canvies el que penses d’una persona, la teva actitud externa cap a ella també canviarà . L’altra persona no se sentirà rebutjada ni atacada per tu, i es relaxarà al teu costat.
És important, però, que aquest canvi sigui sincer. Si en el fons segueixes pensant que no mereix el teu respecte, la vibració que emetràs seguirà sent negativa i tot continuarà igual.
La pregunta és: com es pot pensar sincerament que algú que no ens agrada mereix ser valorat? Doncs no és fà cil, perquè estem molt acostumats a jutjar-ho tot en funció del nostre punt de vista. Si una cosa no ens agrada, dictaminem que és dolenta i ens quedem tan amples.
Ara bé, aquesta persona que et molesta, té una mare i un pare que l’estimen, i segurament també té amics que l’estimen. I també té un Déu que l’estima moltÃssim, tant com a tu. I si hi ha tanta gent que l’estima, no deu ser tan dolenta, no trobes?
Pots mirar-la des d’un punt de vista una mica més ampli i veure que encara que a tu no t’agradi, hi ha altres persones que sà que l’estimen? Pots acceptar que té un lloc aquà igual que tu? No cal que t’agradi com és, simplement accepta que mereix existir. Pots fer-ho?
I tant que sÃ. Tu pots fer qualsevol cosa que et proposis.
8 respostes a “Com Tractar amb Persones DifÃcils”
GRÀCIES!!!!!!!
De res! 🙂 I grà cies a tu per ser per aquÃ!
M’encanta la idea i crec que ha de funcionar. Però en el meu cas es tracta de la meva exparella que vol que em treguin els meus fills, que l’adoren tant a ella com a mi. Porta ja set anys aixÃ, ha perdut tots els judicis, denuncies falses…i realment no s’hi pot raonar de cap manera. Jo nomes vull viure en pau i estar amb els meus nens els dies que la llei digui (que per mi son poquets), més endavant ja triaran, tant de bo vulguin estar tant amb mi com amb ella. M’agradaria que ella pogues ser feliç, perque de rebot també ho serien els meus nanos. Com ho plantejaries? Fa anys que ho intento però quan més ho provo, més grossa me la fa. Merci, Jan
Hola Pere,
Un cas complicat aquest que comentes. Normalment, quan hi ha un conflicte entre dues persones, i una d’elles hi posa voluntat per resoldre’l, al final l’altre acaba suavitzant també la seva postura. Però no sempre és aixÃ, és clar. Hi ha persones que no volen deixar d’estar enfadades de cap manera, i per molt que intentem anar de bona fe amb elles, poca cosa es pot fer.
Pel que m’expliques, trobo que està s fent el millor que pots fer: intentar posar pau per la teva banda. Després, si ella hi posa de la seva part o no ja és responsabilitat seva.
L’única cosa que se m’acudeix és intentar entendre perquè està tan enfadada. Tingui raó o no, segurament deu pensar que alguna cosa greu li has fet. Tens alguna idea de què pot ser?
Una abraçada i molts à nims,
Jan
Hola Jan,
Doncs si, ho he intentat entre altres coses perquè crec en una mala relació ningú té mai la raó al 100%. Despres de 10 anys de convivència es fa dificil veure com la persona que has estimat i que t’ha estimat et pot arribar a odiar tant. No és només amb mi, també amb companys de feina, veins…la seva actual parella ha marxat ja dues vegades (per sort ha tornat). Però l’objectiu principal sóc jo. Els psicòlegs del judici que vam tenir van determinar que tenia una obsesió molt forta contra mi. Suposo que només em queda aillar-me, encara que no és fà cil quan et van trucant tot sovint dient que has rebut alguna denúncia i coses similars… en fi, vaig descobrir això del tapping i des de fa dos dies vaig provant, ja et diré que tal… merci jan, almenys em desfogo i només això ja ajuda!
Déu n’hi do quina història. Espero que amb el temps es vagi normalitzant una mica. Com a mÃnim, però, crec que pots estar orgullós d’estar intentant posar pau per la teva part. No és fà cil i és molt important.
Per altra banda, el tapping és una eina que val la pena tenir en compte, sÃ. És molt senzilla i acostuma a donar molt bons resultats. Espero que et vagi molt bé.
Hola Pere i Jan!
Sóc la Núria!
No puc evitar no donar la meva opinió sobre aquest tema pq jo l’he patit i pateixo de molt a prop.
És ven cert q tot intent és important ,dur i difÃcil, molt difÃcil però tots els treballs q ens facilita el Jan donen molt bon resultat t’ajuden a sentir pau i poder estudiar-te i entendre el pq de moltes coses.
Com dius Pep compartir uns anys amb una persona i q no quedi res per poder arribar a un bon enteniment és dolorós i els q més pateixen son els nostres fills.
Evidentment q en una relació els trencaments són cosa de dos i crec q el menys important és qui te la culpa. Després de molt pensar durant aquets darrers anys he arribat a la conclusió de q espiritualment no tots creixem igual, no busquem els mateixos pqs ni busquem la felicitat en el mateix lloc.
Per això no podem arribar a l’altre, i sobretot el q si ser, és q ha de ser un mateix el q vulgui q tot s’acabi i tenir una bona relació sobretot per el ben estar dels nostres fills.
El q més m’ha agradat és quan dius Pere , q els fills han d’estar en tots dos , dons tan important és la mare com el pare.
T’envio molta sort i q no aconsegueixi allunyar-te dels teus fills dons és durÃssim , jo poso em practica tot el q aprenc per arribar a ser millor , en pau i enviar amor a les meves filles pq algun dia puguin fer els seu treball personal i tot el q els calgui fer per està em pau i aquell dia poder està a prop seu i poder dir US ESTIMO I US ANYORO.
GRÀCIES Jan per compartir, un petó.
Pere! Endavant.
Moltes grà cies a tu, Núria, per compartir amb nosaltres la teva experiència. Molta llum i molta paciència, al final tot es va posant al seu lloc.