Un Petit Conte sobre l’Educació a les Escoles

Una vegada un nen va anar a l’escola i era ben petit. I l’escola era ben gran, però quan el nen va veure que podia anar a classe directament des de la porta de fora, es va sentir feliç i l’escola no li semblava tan gran , així. Un matí, quan feia poc que era a l’escola, la mestra va dir: – “Avui farem un dibuix”. “Bé”, va pensar. Li agradava molt dibuixar. I podia fer totes les coses, lleons, tigres gallines i vaques, trens i vaixells i va prendre la seva caixa de llapis i va començar a dibuixar. Però la mestra va dir: “Espereu! no és hora de començar “. I ell va esperar fins que tots estiguessin preparats.

– “Ara”- va dir la mestra -“anem a dibuixar flors”. “Que bé”. -Va pensar el nen, a ell li agradava dibuixar flors. I va començar a fer boniques flors, amb llapis vermell, taronja, blau. Però la mestra va dir: “Espereu, jo us mostraré com es fan!”. “Així”-va dir la mestra-. I era una flor vermella amb tija verda. “Ara sí”, va dir la mestra. “Ara podun començar”. El nen va mirar la flor de la mestra i després la seva, i a ell li agradava més la seva flor que la de la mestra. Però no va dir res. Simplement va guardar el seu paper i va fer una flor com la de la mestra, vermella amb la tija verda.

Un altre dia, la mestra va dir: – “Avui treballarem amb plastilina”. “Bé”-va pensar ell, i podia fer tot tipus de coses amb plastilina: serps, ninots de neu, elefants de cues, actuacions i camions. Va començar a prémer i pastar la bola de plastilina.

Però la mestra va dir: – “Espereu, no és hora de començar!” I ell, va esperar fins que tots estiguessin preparats. “Ara”-va dir la mestra- “nosaltres farem una serp”. “Bé”, va pensar el nen. A ell li agradava fer serps. I va començar a fer unes de diferents mides i formes. Però la mestra va dir: “Espereu, jo us mostraré com fer una serp llarga!”. Ara podeu començar. El nen va mirar la serp de la mestra, llavors va mirar la seva, i a ell li agradava més la seva que la de la mestra, però no va dir res. Simplement va amassar la plastilina en una gran bola, i va fer una gran serp com la de la mestra.

Així, el nen va aprendre a esperar, i a observar i a fer les coses com les de la mestra. I després no feia les coses per si mateix.

Va succeir que el nen i la seva família es van mudar a una altra casa, en una altra ciutat, i el nen va haver d’anar a una altra escola. Aquesta escola era molt més gran que la primera, tenia porta fora, però per arribar a la seva aula, el nen havia de pujar uns graons i seguir per un corredor llarg.

I justament el primer dia que hi era, la mestra va dir: – “Avui farem un dibuix”. Bé, va pensar el nen, i va esperar que la mestra li digués què fer. Però ella no va dir res, només caminava per l’aula. Quan es va acostar al nen, ella va dir:

– Tu no vols dibuixar?

– Sí -va dir el nen -però què farem?

– Jo no ho sé fins que tu no ho facis – va dir la mestra.

– Com ho faré? – Va preguntar el nen.

– Per què? – Va dir la mestra – De la manera que vulguis.

– I de qualsevol color? – Va preguntar ell.

– De qualsevol color – va dir la mestra; – Si tots fessin servir els mateixos colors i fessin els mateixos dibuixos, com es podria saber qui va fer què i quina és de qui?

– No sé. – va dir el nen.

I va començar a fer una flor vermella amb la tija verda.