Com Arribar a la Il·luminació Espiritual (de Veritat)

Què opines de la il·luminació espiritual? Creus que existeix? Creus que és possible aconseguir-ho?

Personalment, crec que sí és possible (principalment perquè crec que tot és possible). Però també és cert que, fins fa poc, hi havia una part de mi que ho veia bastant lluny. En el fons del meu cor, em costava una mica confiar-hi.

Dic “fins fa poc”, perquè fa unes setmanes vaig llegir un preciós text de Kryon que va canviar la percepció que tenia d’aquest tema. Em vaig adonar que la il·luminació espiritual potser no és tan lluny com creia.

Simplement hi ha un factor clau que estàvem oblidant.

El Gran Obstacle per Arribar a la Il·luminació Espiritual

El gran obstacle per arribar a la il·luminació espiritual és que estem funcionant en mode de supervivència. Estem programats per això de forma natural.

Estar en mode de supervivència vol dir que estem constantment alerta per si s’acosta algun perill. I no només estem alerta tota l’estona, sinó que és el més prioritari per a nosaltres. Si en algun moment detectem una possible amenaça, la nostra atenció se centra en ella i oblidem tota la resta. Fins i tot encara que l’amenaça sigui molt petita.

Des d’un punt de vista evolutiu, això té molt sentit. En els seus inicis, la humanitat vivia en un món molt hostil per a ella, i havia de protegir-se. I era molt important que aquest sentit de protecció passés per sobre de tota la resta. Quan hi ha un perill real que amenaça la nostra vida, el primer que hem de fer és resoldre-ho.

Però malgrat la seva gran utilitat, el mode de supervivència té dos grans problemes: el primer és que ha quedat obsolet i el segon és que és incompatible amb la pau interior.

En primer lloc, és cert que, durant molt de temps, el món ha sigut molt perillós per a l’espècie humana. Però ara ja no és així. Per a la gran majoria de nosaltres, la vida ja no és una lluita per la supervivència. No correm pràcticament cap perill.

Però seguim pensant que sí. Creiem que el món segueix sent un lloc hostil i que hem d’estar preparats. Aquest és el motiu pel qual desconfiem tant dels altres i reaccionem amb gran energia davant qualsevol cosa que considerem un atac. Encara que sigui un simple comentari.

És el mode de supervivència funcionant a ple rendiment.

En alguns llocs ho anomenen “la síndrome de l’home de les cavernes.” Seguim vivint com si en qualsevol moment pogués venir un lleó i menjar-nos, i reaccionem davant de qualsevol petit contratemps com si la nostra vida estigués en risc.

El gran problema d’això és que el mode de supervivència és incompatible amb la il·luminació espiritual. No podem avançar mentre seguim funcionant així. Estar en mode de supervivència implica veure-ho tot com un possible perill, mentre que estar il·luminat implica veure-ho tot amb amor.

El mode de supervivència és una cosa molt primària. És un procés dissenyat perquè, en els seus inicis, la humanitat pogués sobreviure. Però ara ja no el necessitem. Ara ja estem preparats per a la següent fase de la nostra evolució.

I la solució és molt clara: cal apagar-lo.

El Gran Pas per Arribar a la Il·luminació Espiritual

Per poder arribar a la il·luminació espiritual, hem de sortir del mode de supervivència.

En el text que et comentava al principi, Kryon posa un exemple molt interessant. Diu: imagina’t que un dia et creues amb Jesús (o Buda, o qualsevol dels grans mestres) i li dius: Jesús, quina roba més lletja que portes.

Com creus que reaccionaria?

Creus que s’enfadaria? Alçaria la veu i et diria que la teva ho és més? Es passaria dies ressentit, pensant en el que li has dit?

No faria res d’això, oi que no? Simplement et miraria amb gran amor, i se sentiria molt content d’estar amb tu.

Els grans mestres es caracteritzaven per haver sortit del mode de supervivència. Mai se sentien atacats i mai sentien la necessitat de defensar-se.

I això és el que hem de fer: deixar de defensar-nos.

Com Arribar a la Il·luminació Espiritual

Personalment, crec que és una idea molt bonica: viure sense defensar-nos.

Evidentment, això no implica deixar de defensar-nos a nivell físic. Si la nostra vida corre perill, el més lògic és protegir-nos d’alguna manera (si pot ser, sense fer mal a ningú).

Simplement hem de deixar de defensar les nostres idees. Deixar de reaccionar amb ràbia i violència davant de qualsevol crítica o situació que ens desagradi. Deixar de defensar el nostre ego.

És un bonic camí, oi?

Com gairebé tots els camins de la vida, no sempre és fàcil recórrer-lo. Però és un camí molt ben marcat, així que no té pèrdua.

Deixar de defensar-nos.

És el camí de la il·luminació.