Hi ha moltes persones que senten un gran interès pels lemurians.

Fa un temps vaig publicar un missatge sobre qui són realment (pots llegir-lo aquí), i des de llavors em van arribant consultes regularment sobre com connectar amb ells.

Avui abordarem aquest tema: com connectar amb els lemurians.

A l’igual que el missatge anterior, aquest també és un missatge canalitzat, i prové de la mateixa font.

Espero que et sigui d’utilitat, i que t’arribi el seu amor i la seva llum.

Els lemurians són una part molt important de la nostra història. I és a les nostres mans connectar amb ells.

Hi ha un tema molt curiós relacionat amb l’experiència humana: de vegades no sabem el que realment estimem ni el que realment volem.

Com pot ser això?

Com pot ser que no sapiguem una cosa tan íntima nostra? Al cap i a la fi, són coses sobre nosaltres mateixos. Com pot ser que no les sapiguem? Que no sapiguem coses externes a nosaltres pot tenir sentit, però que no sapiguem coses sobre nosaltres d’entrada sembla força estrany.

Avui parlarem en detall d’aquest tema, i explicarem el procés pel qual els éssers humans ens hem “desconnectat” parcialment de nosaltres mateixos.

Aquest és un missatge canalitzat, com altres que he publicat en el passat. Com et dic sempre en aquestes ocasions, no tinc un nom per a l’entitat que transmet el missatge. Només sé que ve de casa nostra i que ens estima profundament.

Espero que t’agradi i que et sigui d’utilitat per a comprendre millor com hem arribat fins aquí i per què.

Avui parlarem de la història de Lemúria, l’Atlàntida i de tota la humanitat, des dels seus inicis fins a l’actualitat.

Aquest és un tema molt important, perquè la gran majoria de nosaltres no recordem els nostres orígens. No recordem com hem arribat a aquest planeta ni per què, i això genera una gran confusió a nivell interior.

El missatge d’avui és un missatge canalitzat, com altres que vaig publicant de tant en tant. Com et dic sempre en aquestes ocasions, no tinc un nom per a l’entitat que transmet el missatge. Només sé que és una energia totalment amorosa que ens parla des de casa nostra.

Espero que t’agradi i que et sigui d’utilitat.

Hem recorregut un llarg camí per arribar fins aquí. I és important recordar aquest camí per tornar a connectar amb qui som en realitat.

Avui parlarem de com comunicar-te amb el teu cos i, especialment, com interpretar els diferents símptomes físics que puguis tenir.

En general, vivim els problemes físics com una cosa molesta i indesitjable. I, quan apareixen, la nostra primera reacció sol ser desitjar que marxin com més aviat millor.

Aquesta reacció és molt comprensible però, en realitat, una de les maneres més constructives d’abordar-los és fer just el contrari: escoltar. En lloc de rebutjar-los directament, primer escoltar-los.

Tots els símptomes físics, siguin del tipus que siguin, tenen un profund missatge.

I entendre’l és clau per poder-los sanar.

Els records de la infància són un dels elements més importants de la nostra vida.

Les situacions que vam viure quan érem petits van ser les que van formar les nostres creences sobre la vida, i aquestes creences ens acompanyen ara d’adults, condicionant completament el que ens passa.

Per aquest motiu, és molt important analitzar i sanar els records de la infància; especialment els més dolorosos.

Aquest és un procés molt personal, perquè cada persona és diferent i té els seus propis records, però hi ha dos records concrets que estan presents en gairebé tots nosaltres.

I són molt importants, per l’impacte que van causar.

Avui parlarem d’ells i de com sanar-los.

La salut en general, i l’edat en particular, és una de les coses que més ens preocupen a molts de nosaltres.

Quan som joves, en general no solem tenir massa problemes de salut, però a mesura que van passant els anys, sovint apareixen molèsties i dificultats que limiten el nostre benestar físic.

I assumim que és normal i inevitable.

Però, realment ho és?

Realment és normal que amb els anys cada vegada estiguem pitjor físicament i que cada vegada puguem fer menys coses?

La resposta és que no.

Una sensació que molts tenim sovint és que els àngels no responen les nostres trucades.

Tenim la sensació que hi ha una força bondadosa a l’univers (a la qual podem anomenar àngels, Déu, Univers o de moltes altres maneres), però no sempre ens ajuda quan li ho demanem.

I ens preguntem per què.

Si realment hi ha una força bondadosa, per què no es mostra?

No serà que potser no és tan bondadosa?

O no serà que potser no existeix?

Aquests dubtes són molt comprensibles. Té lògica dubtar d’aquesta força amorosa si no ens ajuda quan ho demanem.

Però són dubtes que ens fan mal, perquè ens allunyen del nostre amor i de la nostra llum interna.